El mas que ens ocupa aquest mes es troba a la Rierada dintre del terme de Molins de Rei, conegut antigament com Can Campderrós. Trobem referències de la seva existència des del segle XIV, tot i que n’hi ha algunes dades encara més antigues amb el nom de Mas Toixonera.

La Masia

Can Salat pertany a la parròquia de Sant Bartomeu De la Quadra, i es troba al terme municipal de Molins de Rei, antigament i abans de la seva dissolució al de Santa Creu d’ Olorda, que va ser municipi independent fins a l’ any 1916.
En quant a la seva estructura és el típic mas que tantes vegades veiem a Collserola. Està format per dues plantes on trobem una gran entrada, la cuina amb llar de foc i el menjador on probablement es feia la vida. També hi ha una petita estança, potser del masover, i l’escala que puja al pis superior on estan les habitacions i el graner. Si ens fixem en la façana ens adonarem que te dos annexes: un d’ ells el tancat pels porc i les vaques, i l’ altre el tancat pels carros i els estris, etc….
La masia s’aprofitava de totes les terres, de regadiu, de secà, de vinya i bosc, a banda també estaven els animals. Eren el dia a dia d’una masia, on la vida passava molt poc a poc i on les inclemències del temps o les plagues com la fil·loxera podien tornar-se en una catàstrofe. Actualment però, si ens apropem veurem que part de la façana s’ està restaurant, raó per la qual podem afirmar que alguna persona ha decidit instal·lar-se i tornar a omplir de vida aquest mas que cent anys enrere bullia d’activitat.
També volem esmentar algunes restes properes a la masia que si fem una ullada trobarem amb certa facilitat, a la riera, pertanyent a un antic molí.

Els Salat

Com ja hem esmentat, els Campderrós foren els propietaris de la masia fins al segle XVIII, desprès va anar passant per diferents mans fins arribar a l’ any 1930, quan la va adquirir en Salvador Salat i Ferrando, que va ser l’últim en donar un impuls a la masia. Foren anys difícils per moltes masies de la serra, i en Salvador no va ser una excepció. Ell era catalanista convençut, i diuen que a totes les estances hi tenia un escut amb les quatre barres, i fins i tot a la façana de la casa hi penjava una gran asta amb la senyera. Tot això i les seves relacions amb diversos cercles polítics i socials de caire nacionalista, li varen fer passar moltes vicissituds. Anys més tard, al 1942 els seus fills la van vendre junt amb les terres, es van segregar i el mas va deixar de funcionar com a tal per romandre tancat.

Cuines del Vallès patrocina Masies de Collserola
www.cuinesdelvalles.com

Tags: Collserola, Guiaparc, masies, Parc Natural de Collserola, Sant Bartomeu de la Quadra, Santa Creu d'Olorda

Aquesta entrada es va publicar el dilluns, 30 de març de 2009 a les 11:31 i està guardada a les categories Hemeroteca, Masies de Collserola. Pots seguir les respostes a aquesta entrada per mitjà del RSS 2.0. Pots deixar una resposta, o fer un trackback des de la teva web.