La Maria Campo, el seu pare Santiago i el seu oncle Gabriel sovint eren les persones encarregades d’acompanyar als nombrosos grups de visitants que arribaven a l’ Observatori durant les dècades dels 50, 60, 70 i 80. Es dedicaven a les visites diürnes; les nocturnes, de més contingut científic, eren responsabilitat dels astrònoms. La Maria, a més, s’encarregava de posar ordre a la biblioteca. El públic era sempre rebut al jardí de l’Observatori, el jardí dels Campo, ple aleshores d’enormes hortènsies i d’altres plantes ornamentals de les que encara queden alguns exemplars. El tracte als visitants era sempre exquisit i atent per part d’aquells que en realitat ensenyaven casa seva. La Maria i el seu home, en Domingo (treballador del funicular), així com en Santiago i la seva dona Guadalupe eren molt coneguts i estimats a Vallvidrera.

Dedicació en cos i ànima

Campo i Fabra eren una sola peça. Aquesta afirmació pot semblar agosarada però només amb aquesta mentalitat es pot entendre el fet que fins i tot en els casaments de membres de la família Campo es plantegés la possibilitat que algú s’hagués de perdre l’esdeveniment per no deixar sol l’ Observatori.
L’esdeveniment que no es van perdre va ser la nevada del desembre de 1962. En aquella època era en Gabriel Campo l’encarregat de fer l’observació diària al matí. Pujava a l’ Observatori amb el funicular. El 26 de desembre d’aquell any el Fabra va quedar aïllat per una capa de neu d’ entre 60 i 80 cm. Va ser el seu germà Santiago qui va fer les observacions durant els dies que va durar l’aïllament.
D’aquesta manera, qui dies passa anys empeny, una família dedicada en cos i ànima durant generacions a l’ Observatori Fabra var anar perdent, com es llei de vida, els seus membres. En Domingo mor el 1977 al mateix observatori i Gabriel Campo l’any 1981. Santiago decideix jubilar-se del seu càrrec de conserge l’any 1982 quan la vista ja no li permet treballar en condicions.

Hora de marxar

Aquell mateix any pren la dura decisió de marxar del l’ Observatori amb la seva dona Guadalupe i la Maria per viure a una casa prop del Tibidabo. Allà hi trobarien més seguretat per la proximitat amb altres veïns, que no pas en l’aïllament del Fabra. És el final de la història dels Campo a l’ Observatori, que deixen pas als Santamaria (però això ja és d’un altre teler). La Maria, però, va continuar fent tasques de biblioteca al Fabra amb el que va estar vitalment lligada fins la seva mort, l’any 2003.
Actualment ja no hi viu ningú al Fabra, ara només és un lloc de feina per als qui hem tingut la fortuna d’acabar treballant-hi. El lligam, però, va més enllà de les hores de feina. Aquí es respira història i un profund respecte per aquells que hi van viure i tenen aquí els seus records d’infantesa.

Estem molt agraïts a la Margarida i a l’ Antonio Campo, néts d’aquell primer conserge que arribà a l’ Observatori Fabra l’any 1904 i a en Joan Vera i la Marisa Gago per la confiança dipositada en nosaltres en explicar-nos aquesta història i facilitar-nos les fotografies que l’il·lustren.

Tags: Observatori Fabra, Tibidabo, Vallvidrera

Aquesta entrada es va publicar el dilluns, 04 de maig de 2009 a les 8:00 i està guardada a les categories General, Reportatge. Pots seguir les respostes a aquesta entrada per mitjà del RSS 2.0. Pots deixar una resposta, o fer un trackback des de la teva web.