El sanatori antituberculós
Fins fa ben poc, quan un passava pel carrer de Júpiter nº 7 de Vallvidrera, era difícil no aturar-se un moment per veure l’edifici que ocupa la finca. Aquest pavelló modernista, de propietat privada i ara rehabilitat, és l’únic que queda del sanatori que Joan Rubió i Bellver va projectar a Can Rectoret, a Vallvidrera, el 1905.
Un somni trencat
A les acaballes del segle XIX, la manca de normes d’higiene i les condicions socioeconòmiqes (augment de la població, crisi del món rural…) van fer que algunes malalties, com el tifus i la tuberculosi, fossin la causa de un gran nombre de morts. Una de les mides més segures era l’aïllament dels malalts en llocs apartats a l’aire lliure. Per això, a Barcelona i les seves rodalies, es van projectar molts sanatoris a les muntanyes, com els del Tibidabo i el de Vallvidrera. El projecte va ser encarregat a Rubió i Bellver, un dels arquitectes més destacats de la generació final del modernisme. Malgrat que es van aixecar alguns edificis d’aquest complex sanitari, que no va arribar mai a funcionar com a tal, només resta el pavelló que s’havia de fer servir com a safareig i per a desinfecció. La resta va ser destruïda durant la guerra civil, però es coneix el seu aspecte perquè es disposa de força documentació del propi arquitecte, des de plànols fins a fotografies.
Renéixer
L’edifici, amb una superfície d’uns 250 metres quadrats més o menys, té dos nivells. Està constituït per una nau central circular, envoltada de vuit torres cilíndriques i d’una novena que una mica separada de la resta. Les cobertes són còniques i estan recobertes de trencadís, una tècnica de mosaic típica del modernisme. Abandonat durant molts anys, va patir una forta deterioració com a conseqüència de la manca de manteniment. Els Safareigs, com és també conegut pels veïns de la zona, forma part ara del patrimoni arquitectònic de Barcelona i, per tant, la seva reforma global ha estat fidel al projecte de Rubió i Bellver. El seu aspecte exterior no patirà canvis, la façana serà exacta a l’original, però l’interior serà condicionat per transformar el pavelló en un habitatge familiar. Molt aviat, al carrer de Saturn, als terrenys on hi havia l’edifici del sanatori, s’hi construirà un centre de barri d’uns 200 metres quadrats per a tallers i lloc de reunió dels veïns.
A l’ombra de Gaudí
El Districte de Sarrià-Sant Gervasi va retre homenatge a Mariano i Joan Rubió i Bellver, dues figures importants en el desenvolupament urbanístic de Barcelona, amb la inauguració de la plaça Germans Rubió i Bellver al costat de l’estació Peu del Funicular, al barri de Vallvidrera. Malgrat que tots dos eren arquitectes, Mariano va destacar com a periodista. Joan Rubió i Bellver desenvolupà la part més important de la seva obra a partir del 1900 i, al llarg de seva carrera, construí edificis molts notables, com les Cases Macari Golferichs, la Casa d’Isabel Pomar, el Frare Blanc, la Casa Manuel Dolcet, les esglésies de la Universitat Industrial i del Foment de Pietat, i el pont que uneix el Palau de la Generalitat amb la Casa dels Canonges.
