Les papallones
La natura moltes vegades ens ofereix instants únics d’una bellesa extraordinària. Són detalls importants que reflecteixen aspectes del lloc on vivim sense cap mot, tant sols amb la seva presència .Un d’aquests moments màgics que es produeixen és el que es coneix com la metamorfosi, propietat per la qual un animal perd la seva forma original per prendre un altre del tot diferent. La papallona tal i com la coneixem és la culminació d’aquest cicle biològic.Són clars bioindicadors ambientals que serveixen per a poder estudiar quins poden ser els impactes del canvi climàtic.
Les papallones són uns insectes que pertanyen a l’ordre dels lepidòpters, nom científic que els hi ve donat perquè tenen les ales cobertes d’escates. A diferència de la majoria d’insectes que coneixem, les papallones donada la seva vistositat cromàtica i el seu aspecte encantador gaudeixen de la simpatia de tothom. Cal afegir però que també hi ha un grup de papallones que no estan tan ben considerades, com les arnes, la processionària del pi.
Diürnes i nocturnes
Es divideixen en dos grans grups, les diürnes o ropalòcers i les nocturnes o heteròcers. Per a diferenciar-les hem de saber que l’aspecte més important recau en la forma de les seves antenes, en el cas de les diürnes acaben en forma de maça i guarden les ales perpendicularment al cos un cop estan aturades. La part però més vistosa de les papallones diürnes són les seves ales. Aquestes actuen com a difusors de la temperatura quan fa calor i alhora d’acumulador quan fa fred. D’altra banda els seus colors també són un clar exemple de la seva adaptació al medi en el que viuen. Hi ha espècies de papallones inofensives que imitaran la forma i el color d’espècies perilloses (color negre, groc i vermell) per enganyar els seus depredadors. A l’any 2007 als Països Catalans hi havia censades unes 200 espècies de papallones diürnes i cada cop hi ha més informació sobre la seva distribució i la seva biologia. Les papallones nocturnes són de colors més apagats, amb les seves antenes fines amb filaments i guarden les ales de manera horitzontal quan reposen.
La metamorfosi
Però les papallones abans d’arribar a ser aquest bonic insecte que veiem volar sobre les nostres flors ha de passar per un singular cicle biològic, parlem de la metamorfosi. Així doncs al llarg de la seva vida passen per quatre estats: ou, eruga o larva, crisàlide i papallona adulta. Un cop la femella ha estat fecundada dipositarà els ous damunt de la planta que servirà d’aliment a l’eruga quan surti de l’ou. Existeixen un gran nombre d’espècies en què les erugues depenen exclusivament d’una determinada planta. El creixement de l’eruga és rapidíssim donat que la seva única prioritat serà menjar. Un cop ha assolit la seva mida definitiva buscarà un lloc segur per formar la crisàlide. És en aquesta fase quan es produeix la metamorfosi completa, els teixits de la larva s’estan convertint en els òrgans de la futura papallona adulta. Quan la papallona surt del capoll ja no creix més i s’alimenta xuclant el nèctar que troba anant de flor en flor mitjançant l’espiritrompa. D’aquesta forma les papallones barregen els diferents pol•lens, és per aquest motiu que juguen un paper molt important en la pol•linització. A partir d’ara la seva única missió serà aparellar-se per posar ous. Les papallones són clars bioindicadors ambientals que serveixen per a poder estudiar quins poden ser els impactes del canvi climàtic.
Tags: Collserola, eruga, Fauna, larva, lepidòpters, metamorfosi
