L’estepa blanca
L’estepa blanca (cistus albidus) o “Jara estepa” en castellà, és un arbust de fulla perenne de la família de les cistàcies. És molt comú en els boscos mediterranis, i potser és l’estepa més estesa als Països Catalans. És una planta de la qual existeixen nombroses varietats.
Hàbitat
Creix en brolles i matollars que corresponen a la fase regressiva dels alzinars i altres boscos mediterranis. Prefereix sòls calcaris, tot i que també la trobarem en sòls neutres i en sòls àcids. És un arbust molt resistent que suporta bé les gelades no gaire fortes o les èpoques de sèquia. Precisament és aquesta la raó per la que cada cop es cultivi sovint com a planta ornamental. És una espècie forta que es caracteritza per la seva adaptació en molts tipus de sòls i amb unes flors d’atractiva vistositat cromàtica.
Característiques
Les seves fulles ovades i toves, són d’un color verd grisenc, cobertes per pèls blancs que al tocar-les ens recorden al vellut. L’estepa blanca deu al seu nom “albidus” (blanquinós en llatí) a l’aspecte cromàtic de les seves fulles sèssils (el terme sèssil se sol utilitzar en botànica per a expressar la falta d’ un òrgan que serveixi de peu o suport). Les seves flors de color rosa o morat són grans i vistoses, amb cinc pètals un xic arrugats i nombrosos estams grocs. Es coneix una varietat d’estepa blanca que té les seves flors blanques (estepa borrera, esteperola). Floreixen entre la primavera i l’estiu (d’abril a juny).
