Mes de gener, mes de les promeses, mes del tornar a començar, mes del Ninou, però sobretot és el mes més màgic de l’any, mes de la il·lusió de la mainada en veure als tres reis d’Orient, mes dels regals, mes de l’any comencem la fi veiem.

1 de gener, primer dia de l’any
Any nou, vida nova

Estrenem nou any, aquest és el dia escollit per molta gent per començar nous projectes, per deixar-ne d’altres, és el dia en el que la gent en trobar-se pel carrer es desitja “Bon any tingueu!!”. És un dia de festa en el que novament ens reunim amb la família per degustar un bon dinar. També es molt habitual escoltar la brometa de: “Apa, si des de l’any passat que no ens veiem!!”.

5 de gener, cavalcada de Reis
Nit de Reis estrellada, any de vi i llocades

Aquest és un dia força especial pels infants, protagonistes indiscutibles d’aquesta jornada festiva. Aquest vespre els carrers són plens de famílies que esperen l’arribada de la Cavalcada dels Reis de l’Orient: Melcior, Gaspar i Baltasar, acompanyats pel seu seguici. Els nervis de la mainada es poden veure reflectits a les seves cares, és una barreja de sentiments que els fa estar neguitosos i contents alhora, doncs saben que a l’endemà, si s’han portat bé durant l’any, els reis potser els portin allò que han demanat a les cartes que fa uns dies varen entregar als patges reials. Les cartes són plenes de joguines, de coses que els fan gràcia per tota la família, de regals impossibles també, són cartes plenes d’il·lusions!.
Les cavalcades són diferents depenent del lloc on ens trobem, hi ha poblets on Ses Majestats els Reis d’Orient arriben en tren; hi ha d’altres ciutats on arriben a bord d’un helicòpter; hi ha barris on arriben muntats a cavall i els nens els esperen amb espelmes per il·luminar el camí.
Al llarg del recorregut es costum cantar la cançó dels Tres Reis, existeixen varies versions, us en citem una d’elles:

Que visquin els Reis de l’Orient!
Que porten coses a tota la gent.
Una botifarra pel pare i la mare
I un torró molt fi per tu i per mi.

Des de les carrosses llancen caramels, molts caramels i donen el punt final a una nit en la que tots els petits de la casa han d’anar a dormir ben d’hora. Aquest també és un bon moment perquè els més petits entreguin els xumets en senyal de que ja s’han fet grans i així els reis se’ls emportin!!. Abans però haurem de posar menjar i beguda pels Reis i pels seus camells, així com les nostres sabates o mitjons que ompliran de dolços o carbó, qui ho sap? Quan es llevin el lloc escollit estarà ple de regals!!!

El proper dissabte dia 28 a les 7:30 h us esperem a l’estació de metro de Montbau. L’excursió és molt bonica, passarem per zones molt salvatges, per altres d’una amplia vista panoràmica i visitarem 8 fonts, cada una amb la seva pròpia arquitectura.
Sortirem de l’estació de Montbau i pujarem pel torrent d’en Duran fins al turó del Maltall, des d’ on hi ha una gran vista panoràmica del Barcelonès i del Vallès. Baixarem en direcció nord per la serra de Sant Medir, fins arribar a la font de la Rata, seguirem cap al turó de la Torrefera, els turons de Can Castelló i fins la passera de Can Baiell. Visitarem la última font, la de la riera de Sant Cugat, seguirem el curs de la riera fins al viaducte, on entrarem a Cerdanyola i anirem a l’estació de la RENFE, punt final del nostre trajecte.
El recorregut és d’uns 15 km.
L’excursió és interessant per la varietat constructiva de les fonts, la vegetació i les vistes panoràmiques.

Recorregut de l’excursió

Punt de sortida:Estació de metro de Montbau.
Punt d’arribada:Estació de RENFE de Cerdanyola.
Dificultat:Senderisme per pistes amples, per corriols estrets i per camins poc marcats i molt emboscats, amb algunes pujades i baixades bastant inclinades, que en el cas d’estar humides o mullades poden relliscar. Hi ha arbres caiguts que barren el camí i que cal passar fent equilibri i prenent precaucions. L’excursió és de mitjana dificultat i cal estar en forma. Passarem per estrets corriols que travessen la densa vegetació de la vessant nord de la serra i les vistes panoràmiques des de la carena.
Horari de caminar: 5 hores 39 minuts (5:39).
Horari total: entre 6 i 6:30 hores.
Material: Cantimplora, binocles, brúixola, botes o sabatilles esportives amb sola gravada. Pantalons llargs i roba usada per caminar per les zones arbustives. Els pals també aniran bé.
Mapa: “Serra de Collserola”. Ed. Alpina
Web: www.fontscollserola.com

Llistat de fonts

154 Font de Can Barret
155 Font de Can Llong
062 Font del Camí de Sant Cebrià
035 Font de la Serp
036 Font de la Meca
166 Font de la Rata
028 Font de Sant Pau
268 Font de la Riera de Sant Cugat

Nota

Fes Fonts Fent Fonting no té cap mena de responsabilitat sobre les persones ni les coses davant de qualsevol incident, accident, pèrdua o d’altres danys o perjudicis que es puguin ocasionar abans, durant, o com a conseqüència de l’excursió. L’activitat no està federada ni té cap assegurança.

Per acomiadar l’any que està a punt d’acabar ho farem amb una recepta de bolets. Aquest any degut a la bonança climatològica d’aquests mesos és ara quan estan apareixent tots tipus de bolets.
Per començar netejarem i farem trossets de cadascun d’ells. Posarem en una cassola de fang un raig d’oli i un cop estigui calent posarem els bolets. A foc lent ho deixarem perquè vagin traient l’aigua. Hi afegirem unes branquetes de farigola i romaní, que haurem lligat amb un fil perquè no es perdin per la cassola. Posarem una mica sal. Si veieu que hi ha un excés d’aigua us recomanem que en traieu una mica. Al cap de poca estona posarem un tros de “morcilla rondeña” o similar, que desfarem i remenarem amb els bolets. Per acabar afegirem mitja copa de vi negre, en funció de la quantitat de bolets, ho deixarem tot plegat a foc lent uns cinc minuts perquè el vi es redueixi.
Passat aquest temps ho deixarem reposar uns minuts. Aquest plat és ideal com entrant per acompanyar carns, graellades, etc..

Bon Profit.

Ingredients (4 persones)

Assortit de bolets
1 tros de morcilla rondeña o similar
Farigola i romaní
Vi negre
Oli
Sal

El Nadal ja és a prop, data molt assenyalada en el calendari cristià, doncs es celebra el naixement de Jesús. Venen dies on la família està molt present, dinars, sopars amb menjars típics nostres, brindarem amb cava i menjarem torrons, que ens faran més dolç aquesta estació fredolica que tot just comença. Des d’aquí us desitjo que comenceu l’any nou amb molta salut, feina i moltíssim amor.

Una font a l’obaga del bosc

Entre Barcelona i Cerdanyola del Vallès hi ha un lloc meravellós, quasi de pel·lícula i on l’obaga del bosc fa unes ombres estranyes. La frescor ens envolta, tot i que de vegades els fins raigs del sol s’esmicolen per entre les fulles dels grans arbres. És el torrent de Sant Iscle.

Com arribar

Per arribar farem una petita excursió d’una horeta i quasi quatre kilòmetres des del districte de Nou Barris, on deixarem el cotxe al barri de Canyelles. Pujarem per l’antic camí de Sant Llàtzer (STAUROS) i al costat de l’I.E.S COLLSEROLA.
Pujarem amunt i a mà esquerra trobarem una entrada d’una pista forestal. L’agafarem fins al final on trobarem un corriol que ens durà a la Font de Santa Eulàlia. Seguirem amunt i arribarem al Coll de la Ventosa. Creuem la carretera i pugem per la pista de l’esquerra. Passem per davant de la masia de Can Ferrer. En uns minuts agafarem un camí, el de la dreta, que davalla. El seguim i tornem a creuar un altre pista. El continuem baixant fins arribar al torrent, on trobarem un altre font i baixant uns 400 metres trobarem aquesta encissadora font, la font de les Heures.

La Font

Situada al vell mig de la llera del torrent, va ser arranjada el 1991 per en Manuel Ferreiro, excursionista i amant de Collserola i de les seves fonts (ha recuperat més d’una!!) i un grup de companys. Una feina engrescadora: van seguir la veta, van fer-hi la conducció, doncs l’aigua venia de l’altre costat del sender i varen posar el tub de plàstic de color blau que avui veiem.
En èpoques de fortes pluges surt un doll considerable d’aigua, tot i que la resta de l’any és eixuta. Una catifa d’heures (d’aquí el nom de la font) posa color i brillantor al lloc, on la companyia d’avellaners i magnífics oms faran d’aquesta última excursió de l’any un dia fantàstic.

Mespilus germanica (Linnaeus,1753)
Nispolero europeo

Petit arbre d’entre 2 i 6 metres d’alçada, de capçada oberta. Perennifoli, també pot perdre la fulla en certes condicions d’humitat i temperatura. Fulles que són grans, el·líptiques, de color verd fosc per l’anvers i més clares pel revers a més de pubescents. Floreix entre els mesos de maig i juny. Cinc pètals blancs o rosats apareixen entre les seves grans fulles donant lloc més tard a una profusa fructificació.

El fruit

Les nesples –el fruit- són globulars, amb l’extrem enfonsat i envoltat per llargs sèpals. La pell de color canyella, marronada o groguenca en el fruit, atrapa en el seu interior una carn astringent i lleugerament amarga. Ha de ser consumit preferentment quan està molt madur.
Desprès de recol·lectar-se es guarden les nesples fins que s’estoven, perdent així la seva acidesa. Saboroses compotes i confitures solen obtenir-se del fruit, i de les llavors una mena d’orxata.
En l’antiga Roma, inclòs en l’Edat Mitjana, es cultivava de manera important; actualment es troba assilvestrada.
La fusta de Mespilus, dura i resistent, s’utilitza en la fabricació del bastó tradicional basc -makila-entregat en actes honorífics.
El nespler japonès (Eryobotrya japonica) és un arbre pertanyent a un altre gènere botànic, i a ell pertany el fruit que trobem al mercat comunament.
A Alacant és objecte d’un important cultiu.
Tolera el fred, tot i que no s’adapta suficientment bé a les zones costeres.
El seu valor ornamental com a arbre solitari en jardineria és innegable, a més de servir com aliment a les espècies animals més diverses, principalment ocells.

Picus viridis (Linnaeus, 1758)
Pito real

El més gran dels ocells carpinters ibèrics. El seu plomatge és de color verd oliva en les parts superiors i més groguenc a la part supracaudal -sobre la cua-. Pit groc de color gris. Les rèmiges -plomes de les ales- de tons marrons amb petites taques blanques; les rectrius caudals –plomes de la cua- del mateix color. El cap l’adorna amb una caputxa de color vermell que s’estén a modus de bigotera ambdós costats del coll. Aquesta última característica assenyala un cert dimorfisme sexual: la femella no té marques laterals a la cara, inclòs la forma ibèrica d’aquesta espècie té el cap d’un color més grisós.

Formigues

Un llarg i poderós bec, i en el seu interior una llarga llengua protràctil de fins a 10 cms de llarg, li permet extreure les larves de molts insectes de la fusta, amb el que es converteix en un bon conservador del seu hàbitat forestal.
Hem de tenir en compte que s’alimenta bàsicament de formigues, a les que fins i tot utilitza com a insecticida, per a eliminar els paràsits de les seves plomes. Picoteja i rasca de forma furibunda un formiguer, al temps que es tomba sobre ell buscant el poder insecticida de l’àcid fòrmic.
Aquest ocell extremadament espantadís es subjecta amb facilitat al tronc dels arbres, movent-se nerviós, pujant, baixant…. Per aquesta acció utilitza la cua com punt de suport i per a trepar, utilitzant-la a manera de peu. El vol també és característic: un fort aleteig, desprès un breu planeig, una petita caiguda seguida d’un nou aleteig ascendent, ràpid, ondulant i sonor.
La presència del picot verd en un bosc s’interpreta com un excel·lent bioindicador de qualitat i maduresa d’aquest hàbitat.
És sedentari, així que podrem observar-lo durant tot l’any. En primavera al voltant dels mesos de març–maig perfora un arbre per nidar en el seu interior. La femella posa de cinc a set ous blancs que seran incubat durant uns 19 dies per ambdós progenitors. La femella també compte amb la col·laboració del mascle en la criança dels pollets que s’inicien en el vol als 18-21 dies.
Són molts els registres vocals dels picots, però sens dubte el més llampant és quelcom semblant al renillo d’un cavall. Una sola nidada anual. L’hàbitat d’aquesta espècie és molt variat i tot i que és forestal el trobem principalment al bosc mixte, també ocupa terrenys oberts amb menys arbrat, inclòs zones enjardinades dins l’espai urbà.

Amenaces

Tot i que compte amb protecció legal, les amenaces per a la seva conservació tenen a veure amb la desaparició de l’arbrat vell, on construeix el seus nius. La desforestació, sobretot dels sots fluvials i per descomptat els incendis forestals. Pel que respecte a la conservació de l’espècie l’ús de plaguicides , sobretot contra les formigues destrueix les seves possibilitats alimentàries, a més d’intoxicar-lo.

Normativa nacional

Catàleg Nacional d’Espècies Amenaçades
Categoria d’Amenaça
Categoria: d’Interès Especial
Data: 5 d’abril de 1990
Norma: Real Decret 439/1990
LESPRE: Listado de Especies en Régimen de Protección Especial

Situació legal

Directiva 79/409/CEE d’Aus: Annex II
Conveni de Berna: Annex II

Llibres vermells

Mundial
No inclosa en la llista vermella de l’UINC (1996)
Nacional
No Amenaçada (Libro Rojo de los Vertebrados de España, 1992)

Mes de desembre, mes dels infants, mes del color vermell de la ponsettia, mes dels pastorets, mes del pessebre, mes de l’avet, mes de la missa del gall, mes del tió, mes de la rifa de nadal, però sobretot és el més nadalenc dels mesos!!!. Aquest any per no ser menys, tornem a dedicar un espai per tot allò que simbolitza aquestes dades tan especials, per uns més que per d’altres, però al cap i a la fi, són dies festius en els que la tradició ens reuneix amb la família per a gaudir de la seva companyia.

Al llarg d’aquests dies seran varies les festes que celebrarem, amb la Puríssima (6,7 i 8 de desembre) comencen les conegudes fires de pessebres, en les que cada any s’apleguen un munt de paradetes on trobar aquella figura que ens faltava, així com elements decoratius per guarnir les nostres cases, els avets, el tió de nadal, les branquetes de vesc, les llums, etc ..

Sant Nicolau obre les festes de Nadal amb clau

El 6 de desembre hi ha un altre festa, és el dia de Sant Nicolau. Aquest fou un sant força venerat al centre d’Europa, tot i que són varies les llegendes que trobem al respecte. Es coneix que va ser Sant Nicolau de Bari (Segle IV), bisbe de Mira, qui al llarg de la seva vida es va dedicar a repartir presents per als nens pobres. Hi ha una llegenda que ens explica que fa molts i molts anys, un pare molt pobre va haver de posar preu a les seves filles si volia que no es morissin de fam. Sant Nicolau es va assabentar i perquè això no succeís va posar una bosseta amb or a cadascuna de les sabates de les nenes. D’aquí ve la costum de posar les sabates per Nadal a les finestres i trobar al dia següent regals.
A Nord-America se’l coneix amb el nom de Santa Claus, i és l’encarregat de portar els regals la nit del 24 de desembre.
Aquí a casa nostra existeix una tradició relacionada amb aquest sant, doncs fou patró dels navegants durant l’Edat Mitjana. Es deia que existia el costum de portar un pa, “pa de sant Nicolau” que es llançava a la mar en cas de temporal, d’aquesta forma aquesta es calmava i podien tornar a casa. Tanmateix hi ha molts altres indrets de Catalunya que celebren aquest dia amb una festa grossa, al Priorat la quitxalla recorre el poble recollint tot allò que els donen.

Que Santa Llúcia et conservi la vista!!

El dia 13 de desembre es celebra Santa Llúcia, protectora de la vista i patrona de les modistes. Coneguda per tots nosaltres és també la fira de Santa Llúcia, on podem trobar tota l’ornamentació per vestir de nadal les nostres cases i comprar l’avet que ens acompanyarà totes les festes nadalenques.

La festa del sol

Ja falta poc per arribar al dia 25 de desembre, festa molt assenyalada i amb una tradició molt arrelada a casa nostra. Però aquesta gran festa de caire religiós, considerada dins el calendari cristià com la festa més important de l’any en la que es celebra la commemoració del naixement de Crist, antigament era una festa dedicada al sol, al solstici d’hivern.
Entre el 21 i el 22 de desembre es produeix el dia més curt de l’any i la nit més llarga degut a la situació del sol respecte a la terra, és quan comença l’hivern. Antigament i en d’altres societats les famílies es recollien a casa per passar l’hivern, tot desprès d’haver treballat molt per omplir els graners. És en aquest període quan els camps es troben en estat de letargia, preparant-se de nou pel bon temps, per una nova collita. Passat el solstici representava l’arribada de dies més llargs, del triomf del sol sobre la foscor. El culte que es feia a l’astre era del tot raonable en una societat que res tenia que veure amb les nostres creences. El sol possibilitava la continuïtat de la vida, determinava el ritme de la natura i el de la vida de l’home.

Caga tió, que et daré un cop de bastó!!
Caga tió, tió de Nadal

El 24 de desembre, la nit bona, moltes famílies es reuneixen per sopar. És una nit màgica pels petits, és el moment de fer cagar el tió. Antigament l’arbre era molt valorat, doncs amb ell es feien tota mena d’eines que utilitzaven alhora de treballar o en la vida quotidiana, per aquest motiu era el protagonista d’una gran festa. Avui dia la tradició continua ben viva tot i que amb petits canvis, aquest tronc o soca de Nadal dóna llaminadures i sorpreses a aquells que el piquen amb un bastó entonant una coneguda cançó.

Ara ve Nadal, matarem al gall
i a la tia Pepa li darem un tall

Durant la vigília de Nadal, ben entrada la mitjanit es celebra la Missa del Gall.
El gall, com a símbol de Nadal, es coneix la llegenda que diu que fou el primer animal en anunciar la vinguda del Messies.

Per Nadal cada ovella al seu corral
Per Nadal un pas de pardal

El dia 25 de desembre, és el dia en el que ens reunim amb la família al voltant de la taula per menjar tots plegats l’escudella i la carn d’olla, el pollastre farcit, el caldo de galets, els torrons, els fruits secs, el cava, etc.. És moment de cantar cançons i escoltar nadales en un ambient familiar i festiu. Però a la taula de Nadal hi ha d’haver avis, pares i néts, és del tot necessari perquè l’ intercanvi de coneixements i vivències ha de passar de generació en generació, i són pocs els moments que existeixen per ajuntar tota la família en una mateixa taula.

Per Sant Esteve, un pas de llebre
Per Sant Esteve, cada ovella a casa seva

Al dia següent, Sant Esteve, es podria considerar com la continuació del Nadal. És el dia en el que es mengen les restes del dinar de Nadal, un dels àpats típics d’aquest dia són els canelons. El 26 de desembre desprès de tants menjars tothom se’n va a dormir d’hora.

De Nadal a Carnestoltes,
set setmanes desimboltes

El dia dels Sants Innocents, 28 de desembre, festa coneguda com la Festa dels Bojos i celebrada a molts indrets. És un dia en el es fan bromes del tot innocents per poder riure tots plegats.
Potser la broma més habitual per celebrar aquest dia és penjar una llufa, aquell ninot retallat d’una fulla de diari, a l’esquena d’aquell que no s’anadona, amic o conegut.
També és el dia en el que aprofitem per explicar mentides que potser un altre dia no passarien com a bones!! al dia següent hem d’explicar la veritat, així l’any vinent podrem tornar a fer-ho!!.
Els mitjans de comunicació, premsa o telediaris, també aprofiten per fer les seves innocentades.

Sant Silvestre és el darrer vespre

Ja arriba l’últim dia d’aquest any 2011, 31 de desembre, Sant Silvestre. Al llarg d’aquesta intensa jornada són varies les activitats que es realitzen. És l’únic dia de l’any en el que podem veure a l’Home dels Nassos. Aquest té tants nassos com dies queden perquè s’acabi l’any, potser vol fer la competència a la Festa dels Bojos!!!. També és el dia en el que es celebra la coneguda cursa de Sant Silvestre, o la cursa dels nassos a Barcelona. A la nit es celebra un gran sopar per donar la benvinguda a l’any nou, es menja raïm mentre les campanades del rellotge sentim tocar.
És una nit de festa grossa, en la que molts surten a celebrar-ho fins que la llum del recent estrenat any comença a sortir!!.

El proper dissabte dia 17 a les 8:00 h us esperem a l’estació dels FGC de l’Hospital General. L’excursió és molt interessant pel paisatge, passarem per zones molt salvatges i per d’altres d’una amplia vista panoràmica. El recorregut és d’uns 12 Km, al llarg dels quals visitarem 5 fonts, cada una amb la seva pròpia arquitectura.

Al començament seguirem pel costat del torrent de Can Cabassa, fins arribar al poliesportiu de Can Gener. Aleshores començarem a pujar per pistes i corriols fins el cim del Puig Madrona. Des d’aquest punt veurem la major part del bosc del parc natural de Collserola, del Vallès Occidental i del Baix Llobregat. Baixant cap al Papiol passarem per les Escletxes, petit massís calcari travessat per unes grans esquerdes naturals, les parets de les quals arriben fins als deu metres d’alçada. Tot seguit anirem fins l’estació de la Renfe del Papiol, punt final del nostre recorregut.

Recorregut de l’excursió

Punt de sortida: Estació dels FGC de l’Hospital General.
Punt d’arribada: Estació de RENFE del Papiol.
Dificultat: Senderisme per pistes amples, per corriols estrets i per camins poc marcats i molt emboscats, amb algunes pujades i baixades bastant inclinades, que en el cas d’estar humides o mullades poden relliscar. Hi ha arbres caiguts que barren el camí i que cal passar fent equilibri i prenent precaucions. L’excursió és de mitjana dificultat i cal estar en forma. La major part del camí és ample i fa de bon caminar. Hi ha trossos en que el camí és molt estret, hi ha pedres, hi ha pendents de terra on cal ajudar-se amb les mans, o bé hi ha molta vegetació que ens fregarà per tot el cos. Horari de caminar: 5 hores.
Material: Cantimplora, binocles, brúixola, botes o sabatilles esportives amb sola gravada. Pantalons llargs i roba usada per caminar per les zones arbustives. Els pals també aniran bé.
Mapa: “Serra de Collserola”. Ed. Alpina
Web: www.fontscollserola.com

Llistat de fonts

144 Font de Can Barba
001 Font del Lleó
003 Font de Can Esteva
002 Font de les Escletxes
005 Font del Trull

Nota

Fes Fonts Fent Fonting no té cap mena de responsabilitat sobre les persones ni les coses davant de qualsevol incident, accident, pèrdua o d’altres danys o perjudicis que es puguin ocasionar abans, durant, o com a conseqüència de l’excursió. L’activitat no està federada ni té cap assegurança.

Ahir vam tornar a sortir a la caça de bolets per Collserola, el nostre objectiu: el rovelló. Per tal fi dediquem mig matí, però no en trobem cap ni un, encara li queden alguns dies. Tanmateix no penseu que marxem amb el cistell buit, el bosc és ple d’altres espècies de bolets. Hem trobat Mollerics (bolets d’esponja), de fet hi són per tot arreu; també exemplars de les anomenades Pampes o Candeles de Bruc. Aquestes les hem recollit amb molta il·lusió, a la cuina aquest bolet de carn dura, fet a la planxa amb un raig d’oli i un xic de sal, ens recorda al Rovelló. També trobem xampinyó de bosc, apagallums, i alguna pimpinella morada. Marxem de nou amb el cistell ben ple.
Seguim a la espera del rovelló.
P.D: Sempre que sortiu al bosc a buscar bolets penseu d’agafar tant sols aquelles espècies que realment reconegueu.
Salut

Centre Cívic Vàzquez Montalbán
C/dels Reis Catòlics, 16-34
08017 Barcelona
93 406 90 53

Horaris:
De dilluns, dimarts i dijous de 16 a 21h.
Dimarts i dimecres obert de 10 a 14h.
Divendres de 16 a 21h.
Dissabtes de 10 a 21:30h.
Diumenges de 10 a 15h.