Aquest mes d’ octubre el dedicarem a un personatge molt vinculat a Collserola, Josep Miracle i Montserrat. La Biblioteca Collserola- Josep Miracle li rendeix homenatge organitzant una ruta que passarà per tots el racons del barri vinculats a aquest escriptor barceloní , finalitzarà amb la celebració d’un ball tradicional, les sardanes.

Josep Miracle i Montserrat va néixer a Barcelona l’any 1904. De formació autodidacta, fou un deixeble fidel de Pompeu Fabra. Va treballar a l’editorial Selecta com corrector de proves i més tard com a director literari. També fou director de la Llibreria Catalònia de Barcelona. Al llarg de la seva vida va escriure novel•les de caire naturalistes, “Seixanta minuts”, així com poemes i també va tenir un paper dins el teatre.

Biografies

Destacar però que on va excel•lí va ser en les seves biografies, extenses, documentades i moltes vegades un xic polèmiques. Mencionarem les dedicades a Jacint Verdaguer, Josep M. Folch i Torres i Pompeu Fabra, a més a més d’ assaigs a altres personalitats tan rellevants com Joan Maragall, Àngel Guimerà o Víctor Català. Tanmateix va ampliar la gramàtica i lexicografia del Diccionari general de la llengua catalana de Pompeu Fabra (1966) i va publicar diverses gramàtiques i diccionaris. L’any 1983 va rebre la Creu de Sant Jordi. Va morir a Mollet del Vallès a l’any 1998. El seu fons es pot consultar a l’ Arxiu Municipal de Sants i a la biblioteca de Vallvidrera que duu el seu nom.

Reconegut a tot l’estat per les seves famoses píndoles per a la tos, amaga un inquiet personatge que va transformar per sempre la fisonomia de Collserola, fent del parc d’atraccions del Tibidabo la seva obra més característica , però no la única.

El Dr. Andreu i el cim del Tibidabo.

Salvador Andreu fou un eminent empresari de la burgesia catalana de finals de segle XIX i les primeries del segle XX.
A l’ any 1899 va ser quan va començar la seva relació amb la serra de Collserola, juntament amb un grup d’inversors va fundar la societat “ Tibidabo S.a.” . Varen adquirir la finca del frare Blanc propietat de la família Parés Cayrol, i amb altres finques més petites varen formar una mena d’urbanització residencial per a la burgesia Barcelonina al cim del Tibidabo.
A l’ any 1901 per tal de poder atreure als barcelonins a la muntanya, (en aquells temps que corrien era quasi tant com viatjar al pol sud o a l’ Àfrica), posen en funcionament el tramvia blau i el funicular del Tibidabo, que van ser les primeres atraccions de la muntanya. Més tard es va parcel·lar la finca i es veneren els lots, negoci força lucratiu per a la societat, i que va deixar com a testimoni autèntics monuments del modernisme a la serra i a la part alta de Barcelona, com són:
“la torre Ignacio Portabella”, ”la Casa Roviralta”, o “la Casa Fornells”, totes elles a l’avinguda tibidabo.
Va ser aleshores quan Salvador Andreu es va dedicar en cos i anima a multiplicar les atraccions del parc del Tibidabo, com l’atalaia o l’avió, símbols avui dia d’aquest parc d’atraccions, primer d’Espanya i un dels primers d’Europa a la seva època. Són un fidel testimoni de quan l’economia i la burgesia catalana eren el motor d’Espanya.

Hnos. Almansa patrocina personatges de Collserola
www.hnos-almansa.net