Els líquens són un mutualisme, estable en el temps i ecològicament obligat, de fongs, algues i bacteris. Aquesta simbiosi es troba en equilibri amb el medi, i dóna al conjunt d’aquests tres elements, la capacitat de colonitzar ambients extrems, on d’altra manera, cadascun dels membres individualment no podria sobreviure. Aquesta aliança, en la qual organismes ben diferents viuen en comunitat, nosaltres la percebem com un sol organisme.

Els podem trobar per tot arreu i sobre qualsevol tipus de substrat. Tant els veurem en àrees urbanes com a les selves tropicals. El seu territori pot anar des de vora mar fins a les regions alpines, passant pels deserts.
Però és a les regions de clima extrem on es fan clarament més evidents, pel fet que no hi ha cap altre organisme macroscòpic que tingui la capacitat de colonització que tenen els líquens. Així per exemple, a l’alta muntanya els veurem a les roques que sobresurten de les neus perpètues, on les plantes no poden viure. Als sòls desèrtics, els líquens formen crostes permanents tot l’any, on algunes plantes només poden créixer durant uns mesos.

Més a prop nostre, els podem observar a les teulades de les cases i a les baranes dels jardins. La imatge ens recorda una taca de pintura, barreja de colors carbassa i groc. També els podem trobar al bosc, sobre l’escorça dels arbres, com un bigoti al tronc dels pins. De líquens, n’hi ha de molts colors, sovint molt vius: vermells, grocs o verds. Tenen formes molt diverses i poden arribar a viure centenars d’anys.
La mitologia grega ens descriu Khimaira (Χίμαιρα) com un monstre combinació de tres animals: cos de cabra, part posterior de serp o dragó i cap de lleó. Actualment aquesta paraula es fa servir per descriure coses que tenen atributs combinats procedents de fonts diferents. El liquen és, doncs, una quimera.