Durant aquests dos mesos, octubre i novembre, parlarem del bolets més comuns a la serra de Collserola i que sense allunyar-nos gaire de casa en un bon any podrem trobar amb abundància. Com ja és sabut no tots els anys són iguals de prolífers en la seva aparició, però també volem destacar que això també succeeix depenent de les seves varietats.
Candela de Bruc o Pampa
Aquest bolet poc conegut als nostres boscos, és molt apreciat pels boletaires experts, la raó la trobem a la seva semblança en gust i textura amb el rovelló, de fet hi ha qui opina que les pampes, nom popular amb el que també es coneix a aquesta espècie, superen pel seu sabor al apreciat rovelló.
El seu barret inicialment és punxegut, es va aplanant conforme va creixent i manté una petita mamella al centre que només desapareix en els exemplars més grans, on el seu barret adopta la forma d’embut, arribant als 25cm de diàmetre; el seu peu és gruixut i massís, amb una desproporció considerable entre el peu (més gran) i el barret en els exemplars més joves.
De color blanc brut o beige, les seves làmines descenen cap el peu, molt apretades i del mateix color que el barret.
Apagallums
Es un dels primers en aparèixer donant pas a l’ inici de temporada. Es el més gran de tots els bolets, arribant a mesurar fins a 40cm d’alçada. El seu barret aplanat pot arribar als 30cm, escamat de taques marrons. Les seves làmines són blanques i apretades, i el seu peu és tigrat amb els mateixos tons del barret. De l’ apagallums només es menja el barret, ja que el seu peu resulta ser força estellós. A la cuina el prepararem en un remenat de bolets o també és ideal per fer-lo a la brasa.
Xampinyó de bosc
El seu barret és de color blanc, sovint tacat i escamat. Inicialment apareix com una bola, aplanant-se desprès. Les seves làmines són rosades tot just comença a créixer per passar al color marró fosc quan és més gran. El seu peu és de color blanc. El xampinyó de bosc és un bolet molt apreciat en altres països, com a França, el seu sabor és considerat deliciós. Creix habitualment en zones obertes com podrien ser els prats o voreres de camins.
Rovelló
Aquest és el preferit per excel•lència i un dels grans desapareguts del boscos de Collserola, que només els més coneixedors i matiners de la muntanya són capaços de trobar. Es de color ataronjat, similar al color de l’òxid, d’aquí prové el seu nom ( rovellat ). Quan són joves tenen el barret convex i prenen la forma d’embut en estat adult. El seu tall desprèn un líquid color vinós, que més tard passa a ser verd. Les seves làmines són apretades i del mateix color que el seu barret. El peu del mateix color sol està tacat de color verd igual que el barret. Els més inexperts el poden confondre amb les lleteroles (no comestibles), però heu de saber que aquestes al tallar-les desprenen un líquid blanc que las fa inconfusibles.
Carlet o escarlet
Bolet d’aparició irregular a la serra depenent dels anys. L’any 2006 es trobaven carlets a totes bandes, i es tornava amb els cistells ben plens. La seva carn és consistent, de sabor una mica amarg, però ideal per a preparar estofats o bé per a fer en remenats de bolets. El seu color és rosat amb taques més intenses d’un color vi. Les làmines blanques o més rosades ens indiquen que són una mica vells. El seu peu és de color blanc i tacat de color rosat i vi.
Trompeta de la mort
Bolet de carn membranosa i molt fràgil en forma de trompeta. El seu barret és buit fins a la base, en forma similar a la d’un embut, de color grisós amb la base més fosca quasi bé arribant a negre. Sempre apareix en grups formant petits ramillets, la seva olor és afruitada recordant-nos a l’aroma del préssec. Es ideal per a menjar amb truita o bé per deixar-lo assecar i guardar-lo per condimentar els nostres plats.
Llànega negra
Es un dels bolets d’aparició tardana, el trobarem més bé cap al mes de novembre. El seu barret és carnós, de forma convexa i el seu color pot variar des d’un marró fosc al color tabac i està recobert d’un mucílag. Les seves làmines són blanques i regulars. El seu peu blanc sol està escamat amb taques del color del barret. Es un dels bolets més apreciats a Catalunya pel seu sabor intens.
Ou de reig
Es un dels bolets més apreciats a Catalunya, de l’espècie amanita caesarea, era també un bolet molt apreciat pels romans. El seu barret de color taronja viu, és una mica acanalat. La seva carn és tendra i de color blanc, excepte sota la cutícula i a l’ exterior del peu, on és d’ un color groc molt similar al del rovell d’ ou i amb la volva blanca a la part baixa del peu. A la cuina és molt apreciat, considerat com un bolet excel•lent pel seu gust dolç i la seva olor suau . Heu d’anar molt en compte amb aquest bolet perquè es pot confondre amb la “farinera borda” (Amanita phalloides). La majoria d’intoxicacions mortals en tot l’estat venen donades per la confusió e ingestió d’aquesta espècie de bolet no gaire comú als nostres boscos.
Rossinyol
Aquest bolet el solem trobar sempre en petits grups. El seu color ataronjat el fa inconfusible. Les seves làmines del mateix color estan separades i el seu peu clareja una mica arribant a tonalitats més groguenques. Es un bolet excel•lent i molt buscat, amb la particularitat de que no es corca mai podent d’aquesta forma collir-los tots, joves i vells, amb tota tranquil•litat perquè no trobarem cap sorpresa!.
Cep
Bolet no gaire abundat a Collserola, però de gran valor culinari. Es pot menjar cru acompanyant ensalades, carns o saltejats. El seu barret és hemisfèric i rugós i la seva tonalitat és tirant a marró, castany. Manca de làmines (és un boletus) i la forma del seu peu és molt particular perquè és quasi ovoide, de color blanc, tacat de tonalitats marrons. A finals d’estiu i a la tardor si les condicions són favorables es troben en fagedes, rouredes i alzinars.
