A l’actualitat fer la bugada no és més que prémer un parell de botons, posar-hi sabó i en qüestió d’una estona ja està la roba neta. De fet la paraula fer la bugada ja no està en el nostre vocabulari, ara en diem posar una rentadora. Però va haver un temps en que fer aquesta feina resultava del tot feixuga i pesada, a més a més d’ estrictament femenina, la bugadera era la persona que s’encarregava de rentar la roba quan aquest aparell meravellós encara no existia!!.

Qui té roba per rentar?

Per reviure aquest ofici ja del tot desaparegut, ens hem de remuntar molt temps enrere. La feina de la bugadera era rentar la roba i requeria d’uns elements bàsics : - un cubell on poder posar-la - un picador de fusta, per picar- la un cop ja estava ensabonada - el sabó, que en moltes ocasions calia fer-se’l. Aleshores a les ciutats i als pobles hi havien els coneguts safareigs públics, lloc on les bugaderes i les mestresses de casa anaven a fer la bugada. Amb el crit de “Qui té roba per rentar?” les bugaderes feien saber a tothom que ja havien arribat a la ciutat i les famílies amb més poder econòmic utilitzaven aquest servei a domicili. Les bugaderes abans de començar la feina havien de marcar la roba per tal de no barrejar les peces de diferents famílies, tot seguit continuaven amb el remullat per després ensabonar-les i picar-les amb la pala de fusta. Finalment s’esbandien i s’estenien al sol. Les bugaderes tornaven la roba neta i plegada la setmana vinent quan de nou tornaven a baixar a la ciutat. Aleshores hi havia un remei casolà per blanquejar la roba, la cendra de fusta donava un bon resultat per la roba blanca. I què me’n dieu del sabó? el feien amb oli usat, sosa i aigua, tot mesclat amb les mides correctes ho deixaven assecar un parell de setmanes i ja el tenien llest per fer servir. Les bugaderes són un reflex del tarannà laboriós de molts oficis que tot i desapareguts és bo que no s’oblidin mai.

Magnífic invent

El cas és que amb l’arribada de les primeres rentadores aquesta tasca feixuga per sort o per desgràcia va anar desapareixent i tot el que realitzar-la implicava: bellugar la roba mullada era molt pesat, i a l’ hivern l’aigua freda era el principal motiu per tenir les mans plenes de penellons (Definició: Tumefacció de la pell produïda pel fred i que es forma especialment a la part distal de les extremitats, mans, peus, orelles i nas)., així com el mal d’esquena provocat per rentar en moltes ocasions de genolls.

Dites populars:
“La roba bruta es renta a casa”,
“Ja t’ho diré, que hi ha roba estesa”
“Fer safareig”
“Treure els drapets al sol”