Aquest mes de Novembre anirem fins a Molins de Rei per a conèixer la Masia Can Ribes. Es troba emplaçada en un entorn especial dins del Parc Natural de Collserola, ni molt a prop, ni molt lluny de Barcelona, però la tranquil·litat que s’hi respira si que és envejable!!. Si volem podrem fer una excursió fins a l’Ermita de Santa Creu d’Olorda, o bé apropar-nos fins a Castell Ciuró, construcció visigòtica del S VIII.
Aquesta típica masia catalana ha estat recentment restaurada, i la veritat és que els nous propietaris, el Manuel i la Montse, han cuidat fins l’últim detall, quan hi entres es fa del tot evident. Les olors de la fusta i el seu color càlid es perceben a l’estança del primer menjador. Al fons també podem veure que hi ha una petita llar de foc, a l’hivern segur que les seves flames donaran calor a aquells que decideixin parar per fer un mos. Les seves parets de pedra li donen aquell aire de temps passats que tant ens agrada!!
Doncs bé, avui he quedat amb ells perquè m’expliquin què ens ofereixen i què volen fer de la Masia Can Ribes. Em comenten que a la seva cuina, principalment catalana, es prepara menjar del tot elaborat, amb ingredients propis de cada temporada: espàrrecs, albergínia, carxofes, etc.. Les carns a la brasa, també tenen un paper molt important a la Masia Can Ribes, acompanyades amb saboroses guarnicions i un bon vi, faran de la vostra estada al restaurant un moment inoblidable.
A la seva carta ens ofereixen una mica de tot: per començar podríem demanar unes croquetes casolanes, continuar amb un remenat de gambes i per acabar, una deliciosa entranya de vedella. Pels qui vulguin poden demanar també les postres!!.
La terrassa, oberta tot l’any, ens permetrà gaudir d’una estona tranquil·la, fora del soroll de la ciutat. Molts ciclistes ja han tingut l’oportunitat de tastar els esmorzars de forquilla que aquí es preparen!.
D’aquí res ja s’apropen les festes de Nadal, arriben els sopars d’empresa, els dinars amb la família, a la Masia Can Ribes ens ofereixen diferents opcions per escollir i la possibilitat de celebrar- ho en un dels seus acollidors menjadors.
Menjar, no he menjat res, així que no puc opinar, però us ben asseguro que l’estona que he passat amb la seva companyia ha valgut la pena, el sentit de l’ humor avui dia és una mica difícil de trobar, i aquí a Can Ribes, el Manuel i la Montse m’han fet sentir com a casa, entre rialles em diuen que la propera vegada no arribi a les cinc de la tarda, així potser podré tastar algun dels seus deliciosos plats!!!.

És dimecres i fa un dia esplèndid, sembla que estem al mes d’agost tot i estar ja quasi a finals de setembre, aquest temps no hi ha qui l’entengui, però per fer fotografies la llum que hi ha ara mateix és perfecte. He quedat a l’Àrea de lleure de Can Coll per conèixer el restaurant del Torrent de Can Coll, tot just fa poc que ha canviat de direcció. Uns kilòmetres més lluny, trobem el responsable d’aquest nou canvi, en Ferran de Can Sardà, per si no en tenia prou amb un restaurant ara ja en són dos!!.

En arribar a l’àrea em trobo la terrassa plena de ciclistes que han decidit fer una paradeta, fa massa sol i ve més de gust fer un mos i assaborir una beguda ben fresqueta, jo també ho faria però ja he vist el Xavier que em saluda afectuosament. Ell és l’encarregat del Torrent, així que ens orientarà sobre certs aspectes que desconeixem. Ara arriba una parella d’aquelles que ja no en queden, ho dic per allò de l’edat, i li demanen una taula que no estigui a l’ombra, que els hi ve de gust una mica de calentoreta i a més a més volen dues torrades, una amb escalivada i l’altre amb pernil, segur que venen de fer una caminada pels voltants. Són les onze tocades i veure com mengen em fa entrar la gana, començo a fer les fotos pel reportatge. Mentre el Xavier m’explica històries del restaurant, m’ensenya les imatges que omplen les parets del menjador, certament semblen molt antigues vista la vestimenta del personal. Veig personatges coneguts del món de l’esport, o de la cultura que s’han apropat fins aquí per a conèixer la nostra serra i degustar un bon àpat.

El menjador dóna cabuda a uns 70 comensals, prou espai per celebrar un esdeveniment important amb la família, amb amics o un sopar de feina, qualsevol excusa és bona per venir a conèixer el nou Torrent.
Hi ha un lloc prou gran habilitat per deixar un gran nombre de vehicles, aquí tot són facilitats!!. La terrassa és oberta tot l’any, però no es reserven taules. Dins el recinte de l’àrea també disposeu de barbacoes (no es reserven) on poder fer el vostre menjar i degustar-ho als bancs i taules de fusta que hi ha just al costat.

L’horari del restaurant va molt lligat a les hores del sol, així que depenent de l’època de l’any, estiu o hivern, tancarà més d’hora o més tard. De dimecres a dilluns obre les seves portes a les 9 del matí, a diferència dels caps de setmana i festius que ho fa a les 8:30, pels matiners que volen fer la paradeta abans de començar la jornada. Certament les possibilitats per fer diferents activitats que ens ofereix aquest entorn són moltes, i això es nota sobretot els caps de setmana quan et trobes pels camins propers a grups de gent passejant, en bicicleta o a cavall. Des de l’àrea us podeu apropar fins l’Ermita de Sant Adjutori (S XII); o fer una caminada fins al Pi d’en Xandri; o visitar algunes de les fonts properes com la de l’Ermetà o la de Sant Vicençs.

Les calçotades han esdevingut amb el pas dels anys un autèntic fenomen gastronòmic i una excusa perfecte per menjar en grans colles. Com s’havia d’imaginar aquell pagès de Valls, anomenat “Xat de Benaiges”, la magnitud de tal descobriment!!!. Heu de saber que a les darreries del segle XIX, es diu que aquest solitari camperol se li va acudir coure a les brases uns brots tendres d’una ceba vella i que també va ser ell mateix l’ inventor de la salsa que ha arribat a nosaltres amb algunes variants. La veritat és que el millor dels calçots no és el calçot en si mateix sinó tot allò que l’acompanya i les ganes de passar-ho molt bé. Així doncs és ben cert que la calçotada a més a més té una vella i ancestral tradició molt arrelada a casa nostra.
A la ciutat de Valls, fa més de 100 anys que es celebren, la primera Gran Festa de la Calçotada es va iniciar l’any 1982. Pels que ja coneixeu els trets d’aquesta menja popular i pels que encara no l’heu tastat, si us acosteu a qualsevol dels restaurants que omplen de vida la nostra serra haureu donat el primer pas per quedar-vos del tot enganxats a aquesta tradició.

Els elements gastronòmics bàsics d’una calçotada ja els coneixeu, però com es preparen els calçots?

La seva preparació és tot un ritual, primer es comença tallant una mica les fulles verdes i les arrels. El foc, diu la tradició que s’ha de fer amb sarments o rodals de vinya. Un cop encès el foc va fent la seva feina i les flames cada cop són més vives. És l’hora de coure els calçots. Posarem els calçots damunt les graelles, sempre tenint cura de que no es toquin els uns amb els altres. Durant aquesta operació cal retirar les graelles del foc un parell o tres de vegades, per procedir a girar els calçots un a un.
Quan són cuits estan tous de la punta i negres de la part de fora. Ara es guarden ben embolicats amb papers de diaris per tal de mantenir l’escalfor, ja que els calçots s’han de menjar calents. A continuació es porten a la taula encara embolicats i col•locats en una teula.

Els comensals els reben ja preparats per gaudir-ne, cadascun amb el seu corresponent pitet concebit especialment per aquest esdeveniment, tot i això segur que més d’un s’embrutarà!! però l’àpat s’ho val. Un altre gran protagonista a la taula és la salsa que acompanya al calçot, “la salvitxada”. Hem de tenir en compte que com cada cuiner disposa al seu gust, també trobarem en molts casos un altre salsa que juga un paper molt important en aquestes celebracions, parlem de la salsa romesco.
Ara només cal agafar ben fort les fulles verdes i tibar amb decisió de la punta per treure les capes superficials del calçot, mullar l’extrem a la salsa i assaborir!!.
Les principals notes que composen la salsa són:
una bona picada d’ametlla i avellana torrada, tomàquets, dents d’all, una mica de pebre vermell, una fulla de menta, vinagre, oli i sal….. La llesca de pa ens serveix d’acompanyament i alhora reté el degoteig de la salsa. Els calçots es mengem tradicionalment de peu, la quantitat depèn de cada comensal.
Les begudes que acompanyen l’àpat són el vi i el cava, els porrons ben plens van de mà en mà reclamats pels calçotaires. Les brases que queden s’aprofiten per coure la carn i la llonganissa .

La Rumba del Calçot

Pels qui no la conegueu heu de saber que aquesta cançó sobre la calçotada ens arriba des de la comarca de l’Anoia, interpretada per una banda de vuit músics “ Terratombats”. A continuació us citarem un tros d’aquesta rumba engrescadora que us farà entrar la gana:

Una cita obligatòria
pel amant del bon menjar
per trobar-te amb la colla
i amb qui es vulgui atipar

Has de perdre la vergonya
i les mans t’has d’embrutar
això és la calçotada
i la volem reivindicar

Per fer una calçotada
necessites un bon servei
que permet bona foguera
i una cuita al moment.

També cal la salvitxada
Per donar un toc personal
I recorda que a la taula
el pitet és essencial..

Terratombats, “Que no et prengui el pèl”

Reportatge patrocinat per:
Can Cortès, Can Borrell, Xerolivè, Can Sardà, Can Tintorer, La Masia de Can Portell, Les Moreres, Asador Casa Juaco, Can Martí, Can Casas, Can Castellvi, Font de las Planas, Can Marles.

Any rere any són molts els comensals que esperen poder degustar un dels menjars més típics i coneguts de Catalunya: “els calçots”. Aquesta ceba tendra i blanca, que un cop cuita desprèn aquella olor dolceta tan inconfusible, ens convida un cop més a gaudir d’una veritable festa gastronòmica popular: “la calçotada”. Actualment tenim a l’abast molta informació sobre tot allò que representa el calçot, la seva història i els seus orígens, la salsa que l’acompanya, la forma de cuinar-ho i un munt de curiositats més. Us farem esmena d’una frase que hem llegit en el pròleg d’un llibre “La Cuina del Calçot” de Joan Jofre i Agustí Garcia (edicions Cossetània), que diu així: “El calçot, el porró i els castellers, tres coses nostres que sempre m’han fascinat. Surten de la terra i em fan mirar el cel”, de Bigas Luna, conegut director i guionista del cinema espanyol.

Temporada calçotaire

Aquest any el temps ha esdevingut un factor molt important alhora d’avançar la temporada calçotaire. Les altes temperatures i les pluges passades han estat la clau per a que es presenti òptima, es preveu que aquest any es recullin un milió més que en el any 2005 (dades extretes de la Indicació Geogràfica Protegida del Calçot de Valls). De fet ja fa setmanes que podem trobar calçots als mercats de la nostra ciutat, o menús especials als restaurants, però la veritable temporada comença tot just l’últim diumenge de gener. És a la ciutat de Valls, on arrenca amb “la Gran festa de la Calçotada”. Però perquè anar tan lluny si nosaltres tenim tan a prop de casa nostra un munt de possibilitats que triar!!. Aquí a la serra de Collserola trobarem molts restaurants que també s’han especialitzat en aquesta menja tan popular. Són molts els restauradors que coincideixen en assenyalar la calçotada com un acte de celebració, un ritual entre amics de gaudi i alegria. De fet diu la tradició que no s’han de menjar mai en soledat, la paraula calçotada no s’entén sense companyonia.

La calçotada

Tot el que necessitem per celebrar una bona calçotada són en primer lloc els calçots, la salsa, la carn de xai, les botifarres, un bon pa de pagès, el vi o el cava, les postres i una bona brasa. Aquests elements bàsics els podem trobar aquí a Collserola sense necessitat de fer tants kilòmetres. Si decidiu triar aquesta opció no us decebran, ja tenen a punt els rodals de vinya o els sarments per preparar un bon foc i posar les seves graelles ben plenes de calçots.

Un brot de ceba blanca

Els calçots s’obtenen d’una varietat de ceba tendre i poc bulbosa, que destaca per la seva dolçor. El seu procés de cultiu té dues fases ben diferenciades que tot i ser ben senzilles duren més d’un any. La primera fase comença amb la sembra de llavor de la ceba blanca a finals d’any, durant els mesos d’octubre, novembre i desembre. Un cop les cebetes ja han crescut i són prou fortes, s’arrenquen i es replanten, coincidint normalment al començament de la primavera. S’acaba l’estiu i arriba l’hora d’arrencar els bulbs. La segona fase començarà al voltant de la segona quinzena de setembre, quan es planten de nou tallant la seva part superior perquè creixin més espaiats, i procurant que quedin mig enterrats. A mesura que els brots surten es van calçant dues o tres vegades, és a dir, es colguen amb terra. És aquesta acció la que li ha donat el seu nom, el fet d’anar calçant ha originat la paraula coneguda per tothom.

Propietats del calçot

El calçot té moltes propietats alimentícies, conté un alt contingut en vitamines i minerals iguals a les de la ceba. A més són bons per tal de previndre constipats i ens aporten elements indispensables com potassi, ferro i àcid fòlic entre d’altres. Se li atribueixen propietats diürètiques, digestives i fins i tot afrodisíaques.

Reportatge patrocinat per:
Can Cortès, Can Borrell, Xerolivè, Can Sardà, Can Tintorer, La Masia de Can Portell, Les Moreres, Asador Casa Juaco, Can Martí, Can Casas, Can Castellvi, Font de las Planas, Can Marles.