Les calçotades han esdevingut amb el pas dels anys un autèntic fenomen gastronòmic i una excusa perfecte per menjar en grans colles. Com s’havia d’imaginar aquell pagès de Valls, anomenat “Xat de Benaiges”, la magnitud de tal descobriment!!!. Heu de saber que a les darreries del segle XIX, es diu que aquest solitari camperol se li va acudir coure a les brases uns brots tendres d’una ceba vella i que també va ser ell mateix l’ inventor de la salsa que ha arribat a nosaltres amb algunes variants. La veritat és que el millor dels calçots no és el calçot en si mateix sinó tot allò que l’acompanya i les ganes de passar-ho molt bé. Així doncs és ben cert que la calçotada a més a més té una vella i ancestral tradició molt arrelada a casa nostra.
A la ciutat de Valls, fa més de 100 anys que es celebren, la primera Gran Festa de la Calçotada es va iniciar l’any 1982. Pels que ja coneixeu els trets d’aquesta menja popular i pels que encara no l’heu tastat, si us acosteu a qualsevol dels restaurants que omplen de vida la nostra serra haureu donat el primer pas per quedar-vos del tot enganxats a aquesta tradició.

Els elements gastronòmics bàsics d’una calçotada ja els coneixeu, però com es preparen els calçots?

La seva preparació és tot un ritual, primer es comença tallant una mica les fulles verdes i les arrels. El foc, diu la tradició que s’ha de fer amb sarments o rodals de vinya. Un cop encès el foc va fent la seva feina i les flames cada cop són més vives. És l’hora de coure els calçots. Posarem els calçots damunt les graelles, sempre tenint cura de que no es toquin els uns amb els altres. Durant aquesta operació cal retirar les graelles del foc un parell o tres de vegades, per procedir a girar els calçots un a un.
Quan són cuits estan tous de la punta i negres de la part de fora. Ara es guarden ben embolicats amb papers de diaris per tal de mantenir l’escalfor, ja que els calçots s’han de menjar calents. A continuació es porten a la taula encara embolicats i col•locats en una teula.

Els comensals els reben ja preparats per gaudir-ne, cadascun amb el seu corresponent pitet concebit especialment per aquest esdeveniment, tot i això segur que més d’un s’embrutarà!! però l’àpat s’ho val. Un altre gran protagonista a la taula és la salsa que acompanya al calçot, “la salvitxada”. Hem de tenir en compte que com cada cuiner disposa al seu gust, també trobarem en molts casos un altre salsa que juga un paper molt important en aquestes celebracions, parlem de la salsa romesco.
Ara només cal agafar ben fort les fulles verdes i tibar amb decisió de la punta per treure les capes superficials del calçot, mullar l’extrem a la salsa i assaborir!!.
Les principals notes que composen la salsa són:
una bona picada d’ametlla i avellana torrada, tomàquets, dents d’all, una mica de pebre vermell, una fulla de menta, vinagre, oli i sal….. La llesca de pa ens serveix d’acompanyament i alhora reté el degoteig de la salsa. Els calçots es mengem tradicionalment de peu, la quantitat depèn de cada comensal.
Les begudes que acompanyen l’àpat són el vi i el cava, els porrons ben plens van de mà en mà reclamats pels calçotaires. Les brases que queden s’aprofiten per coure la carn i la llonganissa .

La Rumba del Calçot

Pels qui no la conegueu heu de saber que aquesta cançó sobre la calçotada ens arriba des de la comarca de l’Anoia, interpretada per una banda de vuit músics “ Terratombats”. A continuació us citarem un tros d’aquesta rumba engrescadora que us farà entrar la gana:

Una cita obligatòria
pel amant del bon menjar
per trobar-te amb la colla
i amb qui es vulgui atipar

Has de perdre la vergonya
i les mans t’has d’embrutar
això és la calçotada
i la volem reivindicar

Per fer una calçotada
necessites un bon servei
que permet bona foguera
i una cuita al moment.

També cal la salvitxada
Per donar un toc personal
I recorda que a la taula
el pitet és essencial..

Terratombats, “Que no et prengui el pèl”

Reportatge patrocinat per:
Can Cortès, Can Borrell, Xerolivè, Can Sardà, Can Tintorer, La Masia de Can Portell, Les Moreres, Asador Casa Juaco, Can Martí, Can Casas, Can Castellvi, Font de las Planas, Can Marles.

Any rere any són molts els comensals que esperen poder degustar un dels menjars més típics i coneguts de Catalunya: “els calçots”. Aquesta ceba tendra i blanca, que un cop cuita desprèn aquella olor dolceta tan inconfusible, ens convida un cop més a gaudir d’una veritable festa gastronòmica popular: “la calçotada”. Actualment tenim a l’abast molta informació sobre tot allò que representa el calçot, la seva història i els seus orígens, la salsa que l’acompanya, la forma de cuinar-ho i un munt de curiositats més. Us farem esmena d’una frase que hem llegit en el pròleg d’un llibre “La Cuina del Calçot” de Joan Jofre i Agustí Garcia (edicions Cossetània), que diu així: “El calçot, el porró i els castellers, tres coses nostres que sempre m’han fascinat. Surten de la terra i em fan mirar el cel”, de Bigas Luna, conegut director i guionista del cinema espanyol.

Temporada calçotaire

Aquest any el temps ha esdevingut un factor molt important alhora d’avançar la temporada calçotaire. Les altes temperatures i les pluges passades han estat la clau per a que es presenti òptima, es preveu que aquest any es recullin un milió més que en el any 2005 (dades extretes de la Indicació Geogràfica Protegida del Calçot de Valls). De fet ja fa setmanes que podem trobar calçots als mercats de la nostra ciutat, o menús especials als restaurants, però la veritable temporada comença tot just l’últim diumenge de gener. És a la ciutat de Valls, on arrenca amb “la Gran festa de la Calçotada”. Però perquè anar tan lluny si nosaltres tenim tan a prop de casa nostra un munt de possibilitats que triar!!. Aquí a la serra de Collserola trobarem molts restaurants que també s’han especialitzat en aquesta menja tan popular. Són molts els restauradors que coincideixen en assenyalar la calçotada com un acte de celebració, un ritual entre amics de gaudi i alegria. De fet diu la tradició que no s’han de menjar mai en soledat, la paraula calçotada no s’entén sense companyonia.

La calçotada

Tot el que necessitem per celebrar una bona calçotada són en primer lloc els calçots, la salsa, la carn de xai, les botifarres, un bon pa de pagès, el vi o el cava, les postres i una bona brasa. Aquests elements bàsics els podem trobar aquí a Collserola sense necessitat de fer tants kilòmetres. Si decidiu triar aquesta opció no us decebran, ja tenen a punt els rodals de vinya o els sarments per preparar un bon foc i posar les seves graelles ben plenes de calçots.

Un brot de ceba blanca

Els calçots s’obtenen d’una varietat de ceba tendre i poc bulbosa, que destaca per la seva dolçor. El seu procés de cultiu té dues fases ben diferenciades que tot i ser ben senzilles duren més d’un any. La primera fase comença amb la sembra de llavor de la ceba blanca a finals d’any, durant els mesos d’octubre, novembre i desembre. Un cop les cebetes ja han crescut i són prou fortes, s’arrenquen i es replanten, coincidint normalment al començament de la primavera. S’acaba l’estiu i arriba l’hora d’arrencar els bulbs. La segona fase començarà al voltant de la segona quinzena de setembre, quan es planten de nou tallant la seva part superior perquè creixin més espaiats, i procurant que quedin mig enterrats. A mesura que els brots surten es van calçant dues o tres vegades, és a dir, es colguen amb terra. És aquesta acció la que li ha donat el seu nom, el fet d’anar calçant ha originat la paraula coneguda per tothom.

Propietats del calçot

El calçot té moltes propietats alimentícies, conté un alt contingut en vitamines i minerals iguals a les de la ceba. A més són bons per tal de previndre constipats i ens aporten elements indispensables com potassi, ferro i àcid fòlic entre d’altres. Se li atribueixen propietats diürètiques, digestives i fins i tot afrodisíaques.

Reportatge patrocinat per:
Can Cortès, Can Borrell, Xerolivè, Can Sardà, Can Tintorer, La Masia de Can Portell, Les Moreres, Asador Casa Juaco, Can Martí, Can Casas, Can Castellvi, Font de las Planas, Can Marles.