El mandariner és un arbre pertanyent a la família de les rutàcies; que poden adoptar formes d’herbes, arbusts i petits arbres i disposa d’una gran varietat d’espècies. El mandariner és originari de la Xina, i rep el seu nom gràcies al color de la vestimenta dels governants mandarins. Des d’aleshores, ha anat patint progressivament nombroses modificacions a causa de la selecció natural i a la barreja d’espècies produïdes per l’home o per la pròpia natura. Es diu que la gran dispersió que ha fet del mandariner una espècie molt estesa ha estat causada fonamentalment per grans moviments migratoris dels últims 2000 anys. El mandariner és un arbre petit, acostuma a anar d’entre 2 a 5 metres d’alçada. Té un tronc generalment torçat, amb branquetes anguloses. Les fulles, tenen el marge serrat per sobre la base i són de color verd fosc brillant a l’anvers i un verd groguenc al revers. Hem de dir que els mandariners necessiten molta cura i, és clar, unes condicions climatològiques especials. Un clima temperat l’afavoreix, i prop del mediterrani aconsegueix créixer amb el que necessita. A Collserola, sembla difícil aconseguir tots aquests requisits, però res més lluny de la realitat, doncs existeixen certes zones amb un clima realment únic on hi creixen mandariners capaços de donar-nos unes mandarines grans i delicioses.

Quin fruit!

Es tracta d’una de les fruites de major producció en tot el món. Les seves principals virtuts són que gaudeix d’un contingut d’aigua superior a la majoria de cítrics, amb una gran quantitat de vitamina C i amb una aportació calòrica del 49%. També parlem d’un aliment altament antioxidant, per la qual cosa és bona per evitar diferents malalties. A més, conté molt potassi, necessari per al correcte desenvolupament del metabolisme cel•lular. Conté també, alts nivells de calci pels ossos i fibra, que pot evitar malalties cardiovasculars, l’estrenyiment i l’ obesitat. Un dels problemes en que es troba el consumidor final de la mandarina és una peça petita, pàl•lida, sense sabor. Però tot i la costosa feina que es realitza per aconseguir les mandarines ecològiques, a Collserola en podem trobar de molt bones; doncs compten amb una cura i unes condicions naturals excel•lents, que permeten trobar-nos unes mandarines sense llavors i plenes de suc.

Un fruit ideal per a tota la família:

Les propietats i característiques de la mandarina fan d’ella un fruit ideal per a tota la família. Per als més grans, suposa una injecció de vitamines i aliments que permeten la prevenció de riscos de malalties i aporta moltíssim a l’estabilitat de l’organisme. Per als més petits, constitueix un element bàsic en la dieta per tal d’aconseguir molts dels nutrients necessaris per gaudir d’una salut immillorable. A més, el seu sabor dolç, fresc i agradable és una atracció per als més petits, que l’accepten com una fruita realment divertida de menjar. Cal esmentar també que la mandarina ecològica ens permet assegurar-nos que consumim un aliment totalment natural i sa. Hem de tenir en compte que, alhora, contribuïm a mantenir el nostre entorn d’una manera equilibrada i natural. En definitiva, estem parlant d’una fruita realment boníssima.

Mandarines Can Carlets patrocina aquest reportatge.
Apadrina un arbre.
Informa’t 93.427.10.52 www.cancarlets.com

El nostre itinerari aquest cop començarà a Barcelona, al parc del laberint d’ Horta. Aquest parc bé es mereix una visita, sobretot si anem amb canalla podrem perdre’ns pel laberint durant un bona estona. També ens podrem apropar a la torre Subirana, reformada al 1850, d’estil neoàrab i que ens recorda un castell de prínceps, fades i bruixots.

Castell Fortí

Un cop hem sortit del laberint en dirigirem muntanya amunt seguint les indicacions del GR-6 (camí de gran recorregut), anem direcció Castell Fortí. Aquest edifici fortificat no ens ho ha posat gens fàcil, perquè la veritat és que hem trobat molt poca informació. Actualment és mig enrunat, es mantenen en peu un parell de parets laterals i una construcció circular que suposem era la torre de guaita. El bosc amb el pas dels anys li està guanyant la darrera batalla. Es troba a 265 metres d’alçada, i es creu que formava part d’una fortalesa medieval construït per la defensa de la ciutat. Remodelat i reconstruït es va mantindre fins a les primeries del segle XIX i el seu declivi aparegué amb la derrota de Ramon Cabrera a la primera guerra carlina.

Turó de la Magarola o del Maltall

Ja hem deixat enrere Castell Fortí, continuarem caminant pel GR-6 direcció al turó de la Magarola. El nostre camí sempre ascendent ens durà dels 265 metres als 429 metres de desnivell. Aquí trobarem una plataforma que alberga els mesos de setembre i octubre les instal•lacions d’observació per la migració de les aus rapinyaires. Aquesta activitat que es realitza al Parc de Collserola des de l’any 1988, és oberta a tothom que hi vulgui participar per observar els pas d’aquestes aus en direcció a zones més càlides. És un indret privilegiat que es troba dins la ruta coneguda com a Via Litoral de migració cap a l’ Àfrica.

Últim pas: Sant Cebrià

Ara ens dirigirem cap el turó de Sant Cebrià (455 metres), des d’aquest punt divisarem el final del nostre recorregut, l’ermita i la font de Sant Cebrià. Si mirem una mica més enllà podrem veure com destaquen els camps de fruiters de la masia de Can Carlets, projecte d’agricultura ecològica engegat farà uns anys i que a l’actualitat comercialitzen a domicili sota comanda. Començarem a baixar i ens dirigirem cap a la gossera municipal. Un cop l’hem deixat enrere sortirem a la carretera de l’arrabassada, concretament al conegut revolt de la paella. Al mateix revolt hi trobarem un corriol que ens portarà en primer lloc a la font de la llet, per arribar desprès a l’ermita de Sant Cebrià (s. XIII). Un cop visitada iniciarem el camí de retorn, ara ja per la part baixa de Collserola, pel barri d’ Horta i anirem direcció a Les Llars Mundet, instal•lació construïda durant la dictadura gràcies a la donació d’ un empresari català establert a Mèxic. Una mica més endavant arribarem al nostre punt de sortida, el Parc del Laberint d’ Horta.

edomm constructorapatrocina aquest reportatge
www.eddom.es