L’aportació de les masies a Collserola es inqüestionable, però aquestes no haguessin sobreviscut sense protecció. Ja des de l’època dels romans, Collserola va ser punt estratègic de ciutats i de pobles propers, oferint amb els seus turons autèntiques torres de guaita naturals, des de les que es podien veure tota la plana del Llobregat, el Vallès o bé el front marítim guaitant els atacs provinents del mar. És per això que aquest mes hem volgut retre homenatge a un d’aquells castells, avui dia la majoria enrunats, però sense el quals la història d’aquestes masies seria del tot diferent.

A l’extrem sud-oriental de la comarca del Vallès Occidental es troba, dins del terme de Valldoreix, les restes de l’antic castell de Canals. Situat dalt d’un turó, es pot veure una paret de 14,70 metres de llargada per 8,50 metres d’alçada, orientada d’est a oest. La base del mur té a la part baixa un gruix màxim de 92 centímetres i a la part superior un gruix de 55 centímetres. D’aquest mur destaquen les fileres d’obertures on encaixaven les jàsseres de fusta i els utilitzats per muntar la bastida de construcció i el forat d’una finestra. En el conjunt destaquen també altres parets de poca alçada, alguns dels quals semblen definir una estructura rectangular. L’aparell dels murs és realitzat amb pedra rodada, amb les cares desbastades a cop de maceta, disposades en fileres horitzontals molt uniformes.

Un passat llunyà

Durant les campanyes d’excavació arqueològica dels anys 2002 i 2003 es van descobrir restes d’altres murs perimetrals i d’una torre de defensa anterior al castell. Un altre element a destacar és una gran pedra natural en forma d’arcada, treballada per la seva part inferior i adossada a una estructura de terra cuita. Aprop del castell es troben les restes d’un antic molí, al torrent de Canals, situat al peu del turó del castell. Dins les col•leccions del Museu de Valldoreix hi ha algunes restes d’aquest conjunt, destacant una clau de ferro, possiblement de la porta del castell, i alguns trossos de tegulae utilitzats en la fonamentació del castell, que juntament amb un as romà d’Adrià (117-138 d.c.) trobat a prop dels camps de conreu del castell ens podrien testimoniar presència romana a l’indret.

Castell estratègic

El nom Canals, és d’origen toponímic i es troba documentat per primera vegada l’any 986 en una permuta d’una peça de terra. En alguns documents es fa referència al color de la terra de la zona, vermellosa, i es parla del lloc de Canals Roges. El castell, tot i que per aquesta zona hem de parlar de casa forta, estava situat a un lloc de gran importància estratègica, donat que dominava el pas natural des del riu Llobregat fins a les elevacions de la serra de Collserola. El seu emplaçament no va ser a l’atzar, i la seva equidistància amb les altres cases fortes de la zona, com el Castell de Rubí (Sant Genís de Can Casanoves, castrum Riorubeo), el Castell de El Papiol, el Castell d’Olorda, el Castell Ricart (Torre Negra), el Castell de Fumet i el Castellciuró; entorn als 4 kilòmetres demostra una clara intenció política-militar per part dels comtes de Barcelona. Cal remarcar que des del Castell de Canals es podia veure, fa alguns anys, el Castell de Rubí i per tant comunicar-se amb ell. La primera menció com a castell és de l’any 1160, en el jurament de fidelitat que Bertran de Canals fa al comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV. Al segle XIII, el 1243 el rei Jaume I concedeix la jurisdicció del castell i de la vil•la de Canals i la quadra de la Vall de Lors a Adelaida de Canals. Aquest castell estarà lligat a la família Canals fins el 1306 quan l’abat de Sant Cugat Ponç Burguet el comprà. Alguns dels senyors del castell participaren a la conquesta de Mallorca i de València.