El Nadal ja és a prop, data molt assenyalada en el calendari cristià, doncs es celebra el naixement de Jesús. Venen dies on la família està molt present, dinars, sopars amb menjars típics nostres, brindarem amb cava i menjarem torrons, que ens faran més dolç aquesta estació fredolica que tot just comença. Des d’aquí us desitjo que comenceu l’any nou amb molta salut, feina i moltíssim amor.

Una font a l’obaga del bosc

Entre Barcelona i Cerdanyola del Vallès hi ha un lloc meravellós, quasi de pel·lícula i on l’obaga del bosc fa unes ombres estranyes. La frescor ens envolta, tot i que de vegades els fins raigs del sol s’esmicolen per entre les fulles dels grans arbres. És el torrent de Sant Iscle.

Com arribar

Per arribar farem una petita excursió d’una horeta i quasi quatre kilòmetres des del districte de Nou Barris, on deixarem el cotxe al barri de Canyelles. Pujarem per l’antic camí de Sant Llàtzer (STAUROS) i al costat de l’I.E.S COLLSEROLA.
Pujarem amunt i a mà esquerra trobarem una entrada d’una pista forestal. L’agafarem fins al final on trobarem un corriol que ens durà a la Font de Santa Eulàlia. Seguirem amunt i arribarem al Coll de la Ventosa. Creuem la carretera i pugem per la pista de l’esquerra. Passem per davant de la masia de Can Ferrer. En uns minuts agafarem un camí, el de la dreta, que davalla. El seguim i tornem a creuar un altre pista. El continuem baixant fins arribar al torrent, on trobarem un altre font i baixant uns 400 metres trobarem aquesta encissadora font, la font de les Heures.

La Font

Situada al vell mig de la llera del torrent, va ser arranjada el 1991 per en Manuel Ferreiro, excursionista i amant de Collserola i de les seves fonts (ha recuperat més d’una!!) i un grup de companys. Una feina engrescadora: van seguir la veta, van fer-hi la conducció, doncs l’aigua venia de l’altre costat del sender i varen posar el tub de plàstic de color blau que avui veiem.
En èpoques de fortes pluges surt un doll considerable d’aigua, tot i que la resta de l’any és eixuta. Una catifa d’heures (d’aquí el nom de la font) posa color i brillantor al lloc, on la companyia d’avellaners i magnífics oms faran d’aquesta última excursió de l’any un dia fantàstic.

Ja estem al setembre i com diu el refrany “pel setembre o s’asseca la font o s’enduu el pont”, us animem a visitar un altre bonic indret de Collserola.
La nostra excursió ens durà prop de Cerdanyola del Vallès i de Barcelona (Crtra d’Horta a Cerdanyola BV-1415 km 7.8) per trobar aquesta font boscana, amagada en un lloc molt encisador, comproveu-ho !!

Una masia, un projecte i una font

Agafarem un trencall a mà dreta d’aquesta carretera que ens assenyala un cartell “RESTAURANT CAN VALLDAURA “. Aquest restaurant va ser creat als anys 60 per un grup de caçadors on antigament hi havia una bòbila.
Les vistes dins són meravelloses amb el Turó de Valldaura de 422 metres i al fons podem veure la silueta de la masia de Can Valldaura, reformada l’any 1888 per l’industrial fariner Don Francesc Guardiola. Recentment s’ha presentat el projecte de l’IAAC (Institut d’Arquitectura Avançada de Catalunya) Green Fab Lab, laboratori d’investigació que s’ubicarà a la finca de Can Valldaura. Aquest serà un laboratori orientat a la recerca sobre hàbitats autosuficients, així com en la protecció dels ecosistemes. Hi haurà tallers, animals de granja i fins i tot una planta de biomassa. El projecte inclourà la rehabilitació de la pròpia masia i la recuperació de l’explotació tant forestal com agrícola. Aquest ambició projecte rep el suport de varies administracions, entre elles es troba el Consorci del Parc de Collserola, que s’encarrega de supervisar i tutelar el seu desenvolupament. Tot això serà conegut pel curiós nom de “Q-Valldaura GreenFabLab “.

Bé, una vegada al restaurant baixarem pel camí de l’esquerra, barrat el pas amb una cadena. Seguirem fins una cruïlla que trobarem a l’esquerra. Situada al costat de la llera del torrent i a ma esquerra hi ha un petit pla amb unes alzines centenàries (el Pla del Cigró). Tal i com diu Miquel Tormos al seu llibre “Camins d’aigua”": …Fa anys el pla era un lloc encisador envoltat d espessos roures i alzines que a l estiu convidava a estirar-se a l herba i contemplar el silenci de la natura. Una hermosa catifa de fullaraca omplia el gran pla ….”

En una de les seves excursions explicava “….el nom de cigró prové de les agradables fontades que es feien als anys 1950-1960 quan cuinaven el dinar que consistia majoritàriament en carn d’olla amb cigrons i que aquesta aigua era molt bona per cuinar-los….. Que curiós !!

La font

La font ha estat moltes vegades perduda donades les constants esllavissades. Aquesta va ser visitada per l’estudiós i excursionista de Cerdanyola en Miquel Sánchez l’any 1977. Temps desprès fou recuperada per en Miquel Tormos i un grup de voluntaris forestals (any 1986). El cas és que varen haver de treure una gran alzina que va caure just al davant. No prou satisfets amb el resultat van posar dos tubs d’acer (en Doménec Solé) i van fer la pica.

Avui dia, moltes vegades coberta de terra, la trobem envoltada d’heures, molses i falgueres i observarem com la claror de l’aigua contrasta amb el verdor intens del lloc.
Quasi bé podem dir que aquesta font és una de les més boniques de Collserola……o sinó si m’ho permeteu la més….

Dins del Parc de Collserola, pertanyent al municipi de Cerdanyola, a uns tres quilòmetres del nucli d’aquesta població vallesana, hi ha Can Catà. Es tracta d’una bonica masia habitada que, sobretot els estius, s’omple de gent de diferents generacions de l’ extensa família dels seus propietaris.

Trets principals

La façana del mas, orientada cap al sud-est, és d’estil neobarroc. La seva línia segueix els cànons establerts de finals del segle XIX pels arquitectes Puig i Cadafalch i Bassegoda. Trencant l’estil senyorívol de la façana, i adossada a la seva esquerra en el que antigament eren les cavallerisses, hi ha una edificació de planta rectangular amb dos pisos. Davant del mas, una àmplia esplanada amb castanyers acull un petit estany el•líptic. Baixant per unes escales des d’aquest replà s’accedeix a un preciós jardí romàntic, un lloc elegant, on s’hi respira pau i tranquil•litat. Aquest jardí el va dissenyar a l’any 1914 Francesc de Paula Nebot, l’arquitecte del Cine Coliseu. Hi ha una magnífica col•lecció d’arbustos i d’arbres i una singular gruta construïda amb pedra extreta de la veïna població de Montcada.

Ermita de Sant Iscle de les Feixes

Can Catà ha estat testimoni dels avatars de la història. El juliol del 1936 la casa va ser saquejada per membres del comitè de la CNT-FAI de Cerdanyola, que van cremar les imatges sagrades i van endur-se les armes de caça, els quadres, els mobles, les ceràmiques i les escultures. L’església de Sant Iscle de les Feixes va ser incendiada, tot el seu interior derruït i les seves tombes profanades. Entre el 1936 i el 1939, la masia de Can Catà va ser requisada per la Generalitat i convertida en una presó. La finca fa cent hectàrees, gairebé totes encatifades de bosc –molt cuidat-, excepte els voltants de la casa. En els terrenys que pertanyen a Can Catà hi destaca l’ esmentada ermita de Sant Iscle de les Feixes, del segle XI, que Leopoldo Gil Nebot, actual propietari de Can Catà, va fer restaurar. El nom de “les feixes” ens recorda la importància que les activitats agrícoles van tenir en aquest indret durant centenars d’anys.