Aquest passat mes de Març el temps ha volgut acomiadar l’hivern amb una intensa jornada de neu. Les previsions meteorològiques pel dia 8 ja l’anunciaven i els mapes que ens mostraven estaven plens de núvols i volves per tot arreu. L’encert de la nevada ens va sorprendre a tots de bon matí a Collserola. Devien ser les set més o menys quan varem deixar d’escoltar els sons de la muntanya i l’ambient es va quedar immers en un silenci absolut. La pluja que queia es va anar convertint amb neu i en poques hores les volves es varen anar fent més grans fins omplir de blanc tot el paisatge. Amb el pas de les hores el gruix de neu va superar els nivells d’altres nevades, aquesta ha estat la nevada més intensa en un mes de març des del 1964. De ben segur que no el recordarem pas per les seves conegudes dites:

“Aigua de març, herba als sembrats”.
“El sol de març porta refredats”.
“Març ventós i abril plujós, fan el maig florit i formós”.
“Quan pel març trona, l’ametlla és bona”.

De la nit al matí semblava com si haguéssim canviat de ciutat, el paisatge verdós de la nostra muntanya més aviat semblava una postal d’un poble dels Pirineus!!. I és que va nevar durant dotze hores sense parar. Les conseqüències d’aquest “monstre meteorològic”, tal i com va comentar el meteoròleg Alfred Picó en un article, varen ser moltes: problemes en la xarxa viària, varies carreteres es varen haver de tallar; el servei dels ferrocarrils també es va veure afectat, va ser molta la gent que en tornar de treballar a la tarda es va haver de quedar a l’estació unes quantes hores; molts arbres varen perdre brancatge o varen caure a terra per la molta neu dipositada en les seves branques. Heu de pensar que amb la ventada de l’any passat molts varen quedar tocats i amb aquest nou temporal ja no han aguantat. D’altra banda afortunadament els danys han estat quasi tots materials.

L’aspecte positiu

Qui més recordarà aquest passat 8 de Març és la mainada que estava esveradíssima, del tot normal, perquè enlloc d’un dia d’escola varen poder disfrutar jugant amb la neu al costat de casa seva. Molts varen agafar els seus trineus fent-los lliscar per qualsevol de les moltes baixades que hi ha en aquesta banda de muntanya. Els ninots de neu varen aparèixer com si fossin bolets, amb les seves bufandes i el seu nas fet de pastanaga. Desprès de la neu però, sempre arriben les inevitables plaques de gel que es formen en baixar les temperatures i que fan caure a més d’un! A l’endemà el sol va aparèixer per recordar-nos que la primavera està a punt d’arribar!! d’aquí uns anys parlarem de la nevada del Març del 2010!!.

Les calçotades han esdevingut amb el pas dels anys un autèntic fenomen gastronòmic i una excusa perfecte per menjar en grans colles. Com s’havia d’imaginar aquell pagès de Valls, anomenat “Xat de Benaiges”, la magnitud de tal descobriment!!!. Heu de saber que a les darreries del segle XIX, es diu que aquest solitari camperol se li va acudir coure a les brases uns brots tendres d’una ceba vella i que també va ser ell mateix l’ inventor de la salsa que ha arribat a nosaltres amb algunes variants. La veritat és que el millor dels calçots no és el calçot en si mateix sinó tot allò que l’acompanya i les ganes de passar-ho molt bé. Així doncs és ben cert que la calçotada a més a més té una vella i ancestral tradició molt arrelada a casa nostra.
A la ciutat de Valls, fa més de 100 anys que es celebren, la primera Gran Festa de la Calçotada es va iniciar l’any 1982. Pels que ja coneixeu els trets d’aquesta menja popular i pels que encara no l’heu tastat, si us acosteu a qualsevol dels restaurants que omplen de vida la nostra serra haureu donat el primer pas per quedar-vos del tot enganxats a aquesta tradició.

Els elements gastronòmics bàsics d’una calçotada ja els coneixeu, però com es preparen els calçots?

La seva preparació és tot un ritual, primer es comença tallant una mica les fulles verdes i les arrels. El foc, diu la tradició que s’ha de fer amb sarments o rodals de vinya. Un cop encès el foc va fent la seva feina i les flames cada cop són més vives. És l’hora de coure els calçots. Posarem els calçots damunt les graelles, sempre tenint cura de que no es toquin els uns amb els altres. Durant aquesta operació cal retirar les graelles del foc un parell o tres de vegades, per procedir a girar els calçots un a un.
Quan són cuits estan tous de la punta i negres de la part de fora. Ara es guarden ben embolicats amb papers de diaris per tal de mantenir l’escalfor, ja que els calçots s’han de menjar calents. A continuació es porten a la taula encara embolicats i col•locats en una teula.

Els comensals els reben ja preparats per gaudir-ne, cadascun amb el seu corresponent pitet concebit especialment per aquest esdeveniment, tot i això segur que més d’un s’embrutarà!! però l’àpat s’ho val. Un altre gran protagonista a la taula és la salsa que acompanya al calçot, “la salvitxada”. Hem de tenir en compte que com cada cuiner disposa al seu gust, també trobarem en molts casos un altre salsa que juga un paper molt important en aquestes celebracions, parlem de la salsa romesco.
Ara només cal agafar ben fort les fulles verdes i tibar amb decisió de la punta per treure les capes superficials del calçot, mullar l’extrem a la salsa i assaborir!!.
Les principals notes que composen la salsa són:
una bona picada d’ametlla i avellana torrada, tomàquets, dents d’all, una mica de pebre vermell, una fulla de menta, vinagre, oli i sal….. La llesca de pa ens serveix d’acompanyament i alhora reté el degoteig de la salsa. Els calçots es mengem tradicionalment de peu, la quantitat depèn de cada comensal.
Les begudes que acompanyen l’àpat són el vi i el cava, els porrons ben plens van de mà en mà reclamats pels calçotaires. Les brases que queden s’aprofiten per coure la carn i la llonganissa .

La Rumba del Calçot

Pels qui no la conegueu heu de saber que aquesta cançó sobre la calçotada ens arriba des de la comarca de l’Anoia, interpretada per una banda de vuit músics “ Terratombats”. A continuació us citarem un tros d’aquesta rumba engrescadora que us farà entrar la gana:

Una cita obligatòria
pel amant del bon menjar
per trobar-te amb la colla
i amb qui es vulgui atipar

Has de perdre la vergonya
i les mans t’has d’embrutar
això és la calçotada
i la volem reivindicar

Per fer una calçotada
necessites un bon servei
que permet bona foguera
i una cuita al moment.

També cal la salvitxada
Per donar un toc personal
I recorda que a la taula
el pitet és essencial..

Terratombats, “Que no et prengui el pèl”

Reportatge patrocinat per:
Can Cortès, Can Borrell, Xerolivè, Can Sardà, Can Tintorer, La Masia de Can Portell, Les Moreres, Asador Casa Juaco, Can Martí, Can Casas, Can Castellvi, Font de las Planas, Can Marles.

Aquest mes de Febrer anem d’excursió a Collserola, us hi apunteu?. El dia escollit és per aquest proper dissabte dia 27 a les 7:30h. El punt de sortida serà a l’estació dels FGC a la parada del Baixador de Vallvidrera. Al llarg del nostre recorregut tindrem l’oportunitat de visitar 9 fonts, cadascuna amb la seva pròpia arquitectura. L’excursió serà molt bonica, doncs passarem per zones molt salvatges i per d’altres amb una amplia vista panoràmica. La nostra caminada començarà a l’estació dels FGC del Baixador de Vallvidrera i continuarem pujant fins al Coll del Penitent. Tot seguit passarem pel viaducte de Can Ribas fins arribar a Sant Cugat del Vallès, punt final de la nostra excursió.

Recorregut de l’excursió

Punt de sortida: Estació dels FGC del Baixador de Vallvidrera.
Punt d’arribada: Estació dels FGC de Sant Cugat del Vallès.
Dificultat: Senderisme per pistes amples i també per corriols estrets poc marcats i molt emboscats, amb algunes pujades i baixades molt inclinades.
En total recorrerem uns 17Km.
Horari de caminar: 5 hores i 26 minuts.
Material: Cantimplora amb aigua, esmorzar, binocles, brúixola, llanterna, botes o sabatilles esportives amb sola gravada. Pantalons llargs i roba usada per caminar per les zones arbustives. Els pals també aniran bé. GPS.
Mapa: “Serra de Collserola”. Ed. Alpina.
Dades GPS: Mapa amb el track i els waypoints de les fonts, arxiu del track, arxiu dels waypoints.

Llistat de fonts de l’excursió:

-Font Rosita.
-Font del Rabassalet.
-Font del Torrent del Casino.
-Font del Casino o Sulfurosa.
-Font de l’Arrabassada.
-Font d’en Ribas.
-Font de Can Borrell.
-Font de l’Ermetà.
-Font de Sant Vicenç del Bosc.

Nota

Fins aleshores i esperant que les pluges facin rajar més les fonts no té cap mena de responsabilitat sobre les persones, ni les coses, davant de qualsevol incident, accident, pèrdua o d’altres danys i perjudicis que es puguin ocasionar abans, durant o com a conseqüència de l’excursió. Si esteu interessats ja respondreu per correu electrònic a <4efes4@gmail.com/a>

Aquest mes de febrer hem escollit quatre personatges d’un llibre dedicat als més menuts. “ Els Quatre Bandolers a Collserola” (Publicacions de l’ Abadia de Montserrat), us duran des del Coll de l’ Erola fins al Pi d’en Xandri.

Una pedra màgica
En aquest llibre els protagonistes són quatre nens, la Maria, l’ Oriol, el Jan i el Vladimir, que somien convertir-se de grans en els bandolers més temuts de Catalunya. L’aventura comença un dia en què els seus pares decideixen quedar per fer una excursió per Collserola. Però aquesta no serà gens avorrida, perquè la Maria té una pedra màgica que els farà viatjar en el temps. Els portarà fins l’any 1847 on coneixeran el capità Arban que viatja dins d’un globus aerostàtic. Les aventures discorren en llocs diversos però coneguts per tots nosaltres, és una interessant manera d’introduir-los en el món de la lectura i alhora fer-los viure aquestes aventures (però sense pedra màgica!!) amb la mateixa excursió que ens descriuen. Al final del llibre trobareu la ruta de l’excursió perquè si us decidiu hi aneu tots plegats, i alhora convertir-vos en membre del Club dels quatre bandolers. Ara bé haureu de fer-vos una fotografia al final del recorregut per aconseguir el carnet del CLUB!!

El llibre està escrit per Enric Gomà i il•lustrat per Lluïsot.

Mata el sol, mata la lluna,
Rellotges de molla de pa,
Tinc un any a cada mà
Podrits com una pruna

Surt el sol, surt la lluna,
rellotges de molla de pa,
al meu any vull tornar
a cavall d’una duna.

Fragment extret del llibre “Els Quatre Bandolers a Collserola”, Publicacions de l’ Abadia de Montserrat

Instal•lació d’observació faunística

Els diumenges d’hivern el Parc de Collserola organitza visites a la Feixa de Can Coll

La feixa de Can Coll

Antiga feixa de conreu disposada per a l’observació dels ocells hivernants. Consta de cinc aguaits fets amb estructura metàl•lica i coberts amb roba de camuflatge, 5 menjadores, una petita bassa artificial, una zona conreada amb cereals i una altra zona amb una plantació d’arbres de fructificació tardana: magraners, oliveres, figueres i arboços.

Les menjadores, una excel•lent oportunitat per al naturalisme amateur i l’experiència didàctica.

Més enllà del seu interès puntual com a suport d’alimentació hivernal, qualsevol complex amb menjadores i punts d’aigua, ofereix immillorables condicions per a l’observació dels ocells comuns dels nostres camps, boscos i jardins. Aprendre a observar, detectar espècies diferents, començar a identificar-les, adonar-se de les maneres de fer dels ocells a l’hora d’alimentar-se, veure interaccions entre els individus …..en definitiva, l’oportunitat de gaudir de la proximitat vital d’aquests petits animals.

Visites guiades

Una activitat de diumenge per a tota la família, que vol apropar al coneixement de la fauna salvatge de Collserola. D’octubre a març podeu passar una estona observant els ocells des d’uns amagatalls, aprofitant el gran nombre d’aquests animals que es mouen pels boscos i conreus de Can Coll durant els mesos d’hivern. Trobareu servei de préstec de binocles i fitxes d’identificació.

Horari Feixa: De 11:00 a 13:30 hores
Més informació:
93 280 35 52 Dilluns a Dissabte de 9:30 a 15h.
93 692 03 96 Diumenge de 9:30 a 15h
També al Centre d’ Informació hi trobareu una petita instal•lació amb menjadora per poder observar els ocells durant l’ hivern.

Any rere any són molts els comensals que esperen poder degustar un dels menjars més típics i coneguts de Catalunya: “els calçots”. Aquesta ceba tendra i blanca, que un cop cuita desprèn aquella olor dolceta tan inconfusible, ens convida un cop més a gaudir d’una veritable festa gastronòmica popular: “la calçotada”. Actualment tenim a l’abast molta informació sobre tot allò que representa el calçot, la seva història i els seus orígens, la salsa que l’acompanya, la forma de cuinar-ho i un munt de curiositats més. Us farem esmena d’una frase que hem llegit en el pròleg d’un llibre “La Cuina del Calçot” de Joan Jofre i Agustí Garcia (edicions Cossetània), que diu així: “El calçot, el porró i els castellers, tres coses nostres que sempre m’han fascinat. Surten de la terra i em fan mirar el cel”, de Bigas Luna, conegut director i guionista del cinema espanyol.

Temporada calçotaire

Aquest any el temps ha esdevingut un factor molt important alhora d’avançar la temporada calçotaire. Les altes temperatures i les pluges passades han estat la clau per a que es presenti òptima, es preveu que aquest any es recullin un milió més que en el any 2005 (dades extretes de la Indicació Geogràfica Protegida del Calçot de Valls). De fet ja fa setmanes que podem trobar calçots als mercats de la nostra ciutat, o menús especials als restaurants, però la veritable temporada comença tot just l’últim diumenge de gener. És a la ciutat de Valls, on arrenca amb “la Gran festa de la Calçotada”. Però perquè anar tan lluny si nosaltres tenim tan a prop de casa nostra un munt de possibilitats que triar!!. Aquí a la serra de Collserola trobarem molts restaurants que també s’han especialitzat en aquesta menja tan popular. Són molts els restauradors que coincideixen en assenyalar la calçotada com un acte de celebració, un ritual entre amics de gaudi i alegria. De fet diu la tradició que no s’han de menjar mai en soledat, la paraula calçotada no s’entén sense companyonia.

La calçotada

Tot el que necessitem per celebrar una bona calçotada són en primer lloc els calçots, la salsa, la carn de xai, les botifarres, un bon pa de pagès, el vi o el cava, les postres i una bona brasa. Aquests elements bàsics els podem trobar aquí a Collserola sense necessitat de fer tants kilòmetres. Si decidiu triar aquesta opció no us decebran, ja tenen a punt els rodals de vinya o els sarments per preparar un bon foc i posar les seves graelles ben plenes de calçots.

Un brot de ceba blanca

Els calçots s’obtenen d’una varietat de ceba tendre i poc bulbosa, que destaca per la seva dolçor. El seu procés de cultiu té dues fases ben diferenciades que tot i ser ben senzilles duren més d’un any. La primera fase comença amb la sembra de llavor de la ceba blanca a finals d’any, durant els mesos d’octubre, novembre i desembre. Un cop les cebetes ja han crescut i són prou fortes, s’arrenquen i es replanten, coincidint normalment al començament de la primavera. S’acaba l’estiu i arriba l’hora d’arrencar els bulbs. La segona fase començarà al voltant de la segona quinzena de setembre, quan es planten de nou tallant la seva part superior perquè creixin més espaiats, i procurant que quedin mig enterrats. A mesura que els brots surten es van calçant dues o tres vegades, és a dir, es colguen amb terra. És aquesta acció la que li ha donat el seu nom, el fet d’anar calçant ha originat la paraula coneguda per tothom.

Propietats del calçot

El calçot té moltes propietats alimentícies, conté un alt contingut en vitamines i minerals iguals a les de la ceba. A més són bons per tal de previndre constipats i ens aporten elements indispensables com potassi, ferro i àcid fòlic entre d’altres. Se li atribueixen propietats diürètiques, digestives i fins i tot afrodisíaques.

Reportatge patrocinat per:
Can Cortès, Can Borrell, Xerolivè, Can Sardà, Can Tintorer, La Masia de Can Portell, Les Moreres, Asador Casa Juaco, Can Martí, Can Casas, Can Castellvi, Font de las Planas, Can Marles.

Compra venda de cases i terrenys a Vallvidrera i el seu entorn
Nº API 2701
Telf: 934069222
web: www.llebrenc.com

-Vol comprar o vendre una torre, casa o terreny?

C/ Jacint Verdaguer,8
Telf: 935892084
www.finquesarmengol.com

La masia que ens ocupa aquest mes la trobarem al terme municipal de Sant Just Desvern, datada del segle XIV va tenir diferents noms fins adquirir el nom de Can Fatjó al segle XVII que es mantingué fins l’actualitat.

La masia

Ha estat recentment restaurada, originàriament constava d’un sol cos format per planta i pis, al que més tard se li varen anar afegint annexes. La teulada té caiguda a dos vessants i la masia és orientada a migdia. A la façana principal destaquen les seves finestres gòtiques. També veurem un rellotge solar justament al damunt de la porta principal, amb un portal adovellat de pedra a mitja volta. Al pis també hi ha dues finestres balconeres, poc freqüents a les construccions de les masies de l’època, encara que no es pot afirmar amb seguretat el moment de construcció d’aquestes. La resta de la masia consta d’una sèrie d’annexos que s’han anat afegint amb posterioritat, justament al darrera trobem un cos rectangular format per una galeria amb tres arcades i una porxada. Una curiositat és la seva gran palmera que dona la benvinguda acompanyant la porta principal. Com és sabut l’arbre per excel•lència en quasi totes les masies és el lledoner, per la seva flexibilitat i resistència, atributs que el feien perfecte per construir els mànecs i estris del camp.

Els seus orígens

Les primeres dades que trobem del mas a la zona daten del 1310, en aquella època es coneixia amb el nom de mas Reia o Rella. Més tard a les primeries del segle XVI el mas s’anomena Can Ramoneda, per passar finalment 180 anys després, l’any 1690 a anomenar-se Can Fatjó, nom del mas que s’ha mantingut fins l’actualitat. El constant canvi de noms va ser degut a la manca d’hereus, sent les pubilles de la casa les que adoptaren el cognom del seu marit i així donant-li un nou nom a la casa. Aquesta mancança d’hereus va originar que tot i pertanyent a un únic propietari, hi convivien diferents ramals de la família en les edificacions annexes del mas i alhora aquestes adoptaren noms diferents. Així doncs la part alta de la casa s’anomenà durant molt de temps Mas Cavail o Savall.

Passat i futur

La masia sempre va estar lligada al món rural, el seu punt àlgid va arribar a meitats del segle XIX, quan la superfície de terres cultivables eren les més importants de la zona juntament amb el mas de Can Baró. Però tot això amb el pas dels anys ha canviat i a l’actualitat, desprès de ser restaurada i condicionada ha passat a ser d’us exclusivament residencial. El que és ben cert és que aquells que us apropeu podreu gaudir i saber una mica més de la vida de camp i del nostre patrimoni a Collserola.

Aquesta planta és una de les úniques que alegren el bosc a l’ hivern amb el color vermell de les seves baies. És precisament per aquest detall, que s’ha emprat com a ornament nadalenc, heu de saber que en els darrers anys a Catalunya, especialment en parcs naturals, aquesta espècie està protegida. Si sortim a fer un vol per Collserola de ben segur que el trobarem a l’ombra d’alguna alzina i no ens costarà gens d’identificar-lo!!.

Ruscus aculeatus

El galzeran és un petit arbust perennifoli que assoleix de 30 a 80cm d’alçada. De la família de les Ruscàcies, i poc o molt parenta de l’esparreguera, presenta dos tipus de tiges: una de llisa i arrodonida i l’altre de forma ovada. Així doncs observarem que presenta una mena de fulles ovades i acabades en punta rígida i punxant. Però aquestes no són les seves fulles reals, s’anomenen cladodis. Les seves fulles de veritat són molt petites, minúscules i apareixen a l’axil•la dels cladodis, però cauen aviat, és per aquest motiu que normalment passen desapercebudes. Tota la planta és fotosintètica, excepte les fulles veritables.

Floreix a la primavera

El galzeran és una planta dioica, en unes plantes apareixen les flors masculines i en d’altres peus les femenines. Al centre de les falses fulles apareixen les flors, petites i d’un color verd blavós. A la tardor i a l’ hivern, a les plantes femenines apareix el seu fruit en forma de baia de color vermell, destaca sobre el verd fosc de la planta. Aquests fruits se’ls mengen animalons del bosc que ajuden en la seva disseminació mitjançant les seves deposicions, aquesta acció es denomina endozoocora.