Aquest mes de Febrer anem d’excursió a Collserola, us hi apunteu?. El dia escollit és per aquest proper dissabte dia 27 a les 7:30h. El punt de sortida serà a l’estació dels FGC a la parada del Baixador de Vallvidrera. Al llarg del nostre recorregut tindrem l’oportunitat de visitar 9 fonts, cadascuna amb la seva pròpia arquitectura. L’excursió serà molt bonica, doncs passarem per zones molt salvatges i per d’altres amb una amplia vista panoràmica. La nostra caminada començarà a l’estació dels FGC del Baixador de Vallvidrera i continuarem pujant fins al Coll del Penitent. Tot seguit passarem pel viaducte de Can Ribas fins arribar a Sant Cugat del Vallès, punt final de la nostra excursió.

Recorregut de l’excursió

Punt de sortida: Estació dels FGC del Baixador de Vallvidrera.
Punt d’arribada: Estació dels FGC de Sant Cugat del Vallès.
Dificultat: Senderisme per pistes amples i també per corriols estrets poc marcats i molt emboscats, amb algunes pujades i baixades molt inclinades.
En total recorrerem uns 17Km.
Horari de caminar: 5 hores i 26 minuts.
Material: Cantimplora amb aigua, esmorzar, binocles, brúixola, llanterna, botes o sabatilles esportives amb sola gravada. Pantalons llargs i roba usada per caminar per les zones arbustives. Els pals també aniran bé. GPS.
Mapa: “Serra de Collserola”. Ed. Alpina.
Dades GPS: Mapa amb el track i els waypoints de les fonts, arxiu del track, arxiu dels waypoints.

Llistat de fonts de l’excursió:

-Font Rosita.
-Font del Rabassalet.
-Font del Torrent del Casino.
-Font del Casino o Sulfurosa.
-Font de l’Arrabassada.
-Font d’en Ribas.
-Font de Can Borrell.
-Font de l’Ermetà.
-Font de Sant Vicenç del Bosc.

Nota

Fins aleshores i esperant que les pluges facin rajar més les fonts no té cap mena de responsabilitat sobre les persones, ni les coses, davant de qualsevol incident, accident, pèrdua o d’altres danys i perjudicis que es puguin ocasionar abans, durant o com a conseqüència de l’excursió. Si esteu interessats ja respondreu per correu electrònic a <4efes4@gmail.com/a>

Aquest mes de febrer hem escollit quatre personatges d’un llibre dedicat als més menuts. “ Els Quatre Bandolers a Collserola” (Publicacions de l’ Abadia de Montserrat), us duran des del Coll de l’ Erola fins al Pi d’en Xandri.

Una pedra màgica
En aquest llibre els protagonistes són quatre nens, la Maria, l’ Oriol, el Jan i el Vladimir, que somien convertir-se de grans en els bandolers més temuts de Catalunya. L’aventura comença un dia en què els seus pares decideixen quedar per fer una excursió per Collserola. Però aquesta no serà gens avorrida, perquè la Maria té una pedra màgica que els farà viatjar en el temps. Els portarà fins l’any 1847 on coneixeran el capità Arban que viatja dins d’un globus aerostàtic. Les aventures discorren en llocs diversos però coneguts per tots nosaltres, és una interessant manera d’introduir-los en el món de la lectura i alhora fer-los viure aquestes aventures (però sense pedra màgica!!) amb la mateixa excursió que ens descriuen. Al final del llibre trobareu la ruta de l’excursió perquè si us decidiu hi aneu tots plegats, i alhora convertir-vos en membre del Club dels quatre bandolers. Ara bé haureu de fer-vos una fotografia al final del recorregut per aconseguir el carnet del CLUB!!

El llibre està escrit per Enric Gomà i il•lustrat per Lluïsot.

Mata el sol, mata la lluna,
Rellotges de molla de pa,
Tinc un any a cada mà
Podrits com una pruna

Surt el sol, surt la lluna,
rellotges de molla de pa,
al meu any vull tornar
a cavall d’una duna.

Fragment extret del llibre “Els Quatre Bandolers a Collserola”, Publicacions de l’ Abadia de Montserrat

Instal•lació d’observació faunística

Els diumenges d’hivern el Parc de Collserola organitza visites a la Feixa de Can Coll

La feixa de Can Coll

Antiga feixa de conreu disposada per a l’observació dels ocells hivernants. Consta de cinc aguaits fets amb estructura metàl•lica i coberts amb roba de camuflatge, 5 menjadores, una petita bassa artificial, una zona conreada amb cereals i una altra zona amb una plantació d’arbres de fructificació tardana: magraners, oliveres, figueres i arboços.

Les menjadores, una excel•lent oportunitat per al naturalisme amateur i l’experiència didàctica.

Més enllà del seu interès puntual com a suport d’alimentació hivernal, qualsevol complex amb menjadores i punts d’aigua, ofereix immillorables condicions per a l’observació dels ocells comuns dels nostres camps, boscos i jardins. Aprendre a observar, detectar espècies diferents, començar a identificar-les, adonar-se de les maneres de fer dels ocells a l’hora d’alimentar-se, veure interaccions entre els individus …..en definitiva, l’oportunitat de gaudir de la proximitat vital d’aquests petits animals.

Visites guiades

Una activitat de diumenge per a tota la família, que vol apropar al coneixement de la fauna salvatge de Collserola. D’octubre a març podeu passar una estona observant els ocells des d’uns amagatalls, aprofitant el gran nombre d’aquests animals que es mouen pels boscos i conreus de Can Coll durant els mesos d’hivern. Trobareu servei de préstec de binocles i fitxes d’identificació.

Horari Feixa: De 11:00 a 13:30 hores
Més informació:
93 280 35 52 Dilluns a Dissabte de 9:30 a 15h.
93 692 03 96 Diumenge de 9:30 a 15h
També al Centre d’ Informació hi trobareu una petita instal•lació amb menjadora per poder observar els ocells durant l’ hivern.

Any rere any són molts els comensals que esperen poder degustar un dels menjars més típics i coneguts de Catalunya: “els calçots”. Aquesta ceba tendra i blanca, que un cop cuita desprèn aquella olor dolceta tan inconfusible, ens convida un cop més a gaudir d’una veritable festa gastronòmica popular: “la calçotada”. Actualment tenim a l’abast molta informació sobre tot allò que representa el calçot, la seva història i els seus orígens, la salsa que l’acompanya, la forma de cuinar-ho i un munt de curiositats més. Us farem esmena d’una frase que hem llegit en el pròleg d’un llibre “La Cuina del Calçot” de Joan Jofre i Agustí Garcia (edicions Cossetània), que diu així: “El calçot, el porró i els castellers, tres coses nostres que sempre m’han fascinat. Surten de la terra i em fan mirar el cel”, de Bigas Luna, conegut director i guionista del cinema espanyol.

Temporada calçotaire

Aquest any el temps ha esdevingut un factor molt important alhora d’avançar la temporada calçotaire. Les altes temperatures i les pluges passades han estat la clau per a que es presenti òptima, es preveu que aquest any es recullin un milió més que en el any 2005 (dades extretes de la Indicació Geogràfica Protegida del Calçot de Valls). De fet ja fa setmanes que podem trobar calçots als mercats de la nostra ciutat, o menús especials als restaurants, però la veritable temporada comença tot just l’últim diumenge de gener. És a la ciutat de Valls, on arrenca amb “la Gran festa de la Calçotada”. Però perquè anar tan lluny si nosaltres tenim tan a prop de casa nostra un munt de possibilitats que triar!!. Aquí a la serra de Collserola trobarem molts restaurants que també s’han especialitzat en aquesta menja tan popular. Són molts els restauradors que coincideixen en assenyalar la calçotada com un acte de celebració, un ritual entre amics de gaudi i alegria. De fet diu la tradició que no s’han de menjar mai en soledat, la paraula calçotada no s’entén sense companyonia.

La calçotada

Tot el que necessitem per celebrar una bona calçotada són en primer lloc els calçots, la salsa, la carn de xai, les botifarres, un bon pa de pagès, el vi o el cava, les postres i una bona brasa. Aquests elements bàsics els podem trobar aquí a Collserola sense necessitat de fer tants kilòmetres. Si decidiu triar aquesta opció no us decebran, ja tenen a punt els rodals de vinya o els sarments per preparar un bon foc i posar les seves graelles ben plenes de calçots.

Un brot de ceba blanca

Els calçots s’obtenen d’una varietat de ceba tendre i poc bulbosa, que destaca per la seva dolçor. El seu procés de cultiu té dues fases ben diferenciades que tot i ser ben senzilles duren més d’un any. La primera fase comença amb la sembra de llavor de la ceba blanca a finals d’any, durant els mesos d’octubre, novembre i desembre. Un cop les cebetes ja han crescut i són prou fortes, s’arrenquen i es replanten, coincidint normalment al començament de la primavera. S’acaba l’estiu i arriba l’hora d’arrencar els bulbs. La segona fase començarà al voltant de la segona quinzena de setembre, quan es planten de nou tallant la seva part superior perquè creixin més espaiats, i procurant que quedin mig enterrats. A mesura que els brots surten es van calçant dues o tres vegades, és a dir, es colguen amb terra. És aquesta acció la que li ha donat el seu nom, el fet d’anar calçant ha originat la paraula coneguda per tothom.

Propietats del calçot

El calçot té moltes propietats alimentícies, conté un alt contingut en vitamines i minerals iguals a les de la ceba. A més són bons per tal de previndre constipats i ens aporten elements indispensables com potassi, ferro i àcid fòlic entre d’altres. Se li atribueixen propietats diürètiques, digestives i fins i tot afrodisíaques.

Reportatge patrocinat per:
Can Cortès, Can Borrell, Xerolivè, Can Sardà, Can Tintorer, La Masia de Can Portell, Les Moreres, Asador Casa Juaco, Can Martí, Can Casas, Can Castellvi, Font de las Planas, Can Marles.

Compra venda de cases i terrenys a Vallvidrera i el seu entorn
Nº API 2701
Telf: 934069222
web: www.llebrenc.com

-Vol comprar o vendre una torre, casa o terreny?

C/ Jacint Verdaguer,8
Telf: 935892084
www.finquesarmengol.com

La masia que ens ocupa aquest mes la trobarem al terme municipal de Sant Just Desvern, datada del segle XIV va tenir diferents noms fins adquirir el nom de Can Fatjó al segle XVII que es mantingué fins l’actualitat.

La masia

Ha estat recentment restaurada, originàriament constava d’un sol cos format per planta i pis, al que més tard se li varen anar afegint annexes. La teulada té caiguda a dos vessants i la masia és orientada a migdia. A la façana principal destaquen les seves finestres gòtiques. També veurem un rellotge solar justament al damunt de la porta principal, amb un portal adovellat de pedra a mitja volta. Al pis també hi ha dues finestres balconeres, poc freqüents a les construccions de les masies de l’època, encara que no es pot afirmar amb seguretat el moment de construcció d’aquestes. La resta de la masia consta d’una sèrie d’annexos que s’han anat afegint amb posterioritat, justament al darrera trobem un cos rectangular format per una galeria amb tres arcades i una porxada. Una curiositat és la seva gran palmera que dona la benvinguda acompanyant la porta principal. Com és sabut l’arbre per excel•lència en quasi totes les masies és el lledoner, per la seva flexibilitat i resistència, atributs que el feien perfecte per construir els mànecs i estris del camp.

Els seus orígens

Les primeres dades que trobem del mas a la zona daten del 1310, en aquella època es coneixia amb el nom de mas Reia o Rella. Més tard a les primeries del segle XVI el mas s’anomena Can Ramoneda, per passar finalment 180 anys després, l’any 1690 a anomenar-se Can Fatjó, nom del mas que s’ha mantingut fins l’actualitat. El constant canvi de noms va ser degut a la manca d’hereus, sent les pubilles de la casa les que adoptaren el cognom del seu marit i així donant-li un nou nom a la casa. Aquesta mancança d’hereus va originar que tot i pertanyent a un únic propietari, hi convivien diferents ramals de la família en les edificacions annexes del mas i alhora aquestes adoptaren noms diferents. Així doncs la part alta de la casa s’anomenà durant molt de temps Mas Cavail o Savall.

Passat i futur

La masia sempre va estar lligada al món rural, el seu punt àlgid va arribar a meitats del segle XIX, quan la superfície de terres cultivables eren les més importants de la zona juntament amb el mas de Can Baró. Però tot això amb el pas dels anys ha canviat i a l’actualitat, desprès de ser restaurada i condicionada ha passat a ser d’us exclusivament residencial. El que és ben cert és que aquells que us apropeu podreu gaudir i saber una mica més de la vida de camp i del nostre patrimoni a Collserola.

Aquesta planta és una de les úniques que alegren el bosc a l’ hivern amb el color vermell de les seves baies. És precisament per aquest detall, que s’ha emprat com a ornament nadalenc, heu de saber que en els darrers anys a Catalunya, especialment en parcs naturals, aquesta espècie està protegida. Si sortim a fer un vol per Collserola de ben segur que el trobarem a l’ombra d’alguna alzina i no ens costarà gens d’identificar-lo!!.

Ruscus aculeatus

El galzeran és un petit arbust perennifoli que assoleix de 30 a 80cm d’alçada. De la família de les Ruscàcies, i poc o molt parenta de l’esparreguera, presenta dos tipus de tiges: una de llisa i arrodonida i l’altre de forma ovada. Així doncs observarem que presenta una mena de fulles ovades i acabades en punta rígida i punxant. Però aquestes no són les seves fulles reals, s’anomenen cladodis. Les seves fulles de veritat són molt petites, minúscules i apareixen a l’axil•la dels cladodis, però cauen aviat, és per aquest motiu que normalment passen desapercebudes. Tota la planta és fotosintètica, excepte les fulles veritables.

Floreix a la primavera

El galzeran és una planta dioica, en unes plantes apareixen les flors masculines i en d’altres peus les femenines. Al centre de les falses fulles apareixen les flors, petites i d’un color verd blavós. A la tardor i a l’ hivern, a les plantes femenines apareix el seu fruit en forma de baia de color vermell, destaca sobre el verd fosc de la planta. Aquests fruits se’ls mengen animalons del bosc que ajuden en la seva disseminació mitjançant les seves deposicions, aquesta acció es denomina endozoocora.

A vegades la serra de Collserola ens pot sorprendre amb joies amagades com la capella de la que aquest mes de Desembre parlarem i de la seva llegenda. Aquesta llegenda diu així:. Mort el seu pare Benet, en Marià Jaume Veleta va continuar l’ofici d’apotecari desplaçant-se en el seu cavall pels diferents pobles per tal de proveir-se dels remeis necessaris per subministrar-los, degudament tractats.
En un dels seus viatges que va realitzar cap a Barcelona va succeir una cosa misteriosa; el seu cavall sortint de Sant Cugat en lloc d’anar pel torrent de LLaceres va agafar un altre camí sense obeir les seves ordres. L’animal es va aturar, va esbufegar, va bramar i gratar a terra amb la pota davantera i va mirar fixament uns matolls que hi havia a terra.
Tot desconcertat en Jaume va baixar i va veure que darrera d’aquells matolls hi havia un crucifix.
Va decidir deixar-lo, però tot seguit va avisar a l’abat de Sant Cugat que va decidir portar-lo a l’església. Les veus de la troballa varen córrer per tot el poble i tothom va voler ajudar. Però vet aquí que el crucifix es va tornar tan pesat que no es podia quasi moure i varen creure que allà és on es volia quedar, així que van decidir construir una ermita en el mateix punt.

La festa d‘ inauguració va tenir lloc un diumenge a la tarda del dos de maig de l’any 1745 amb tota la gent i religiosos del poble.
És una ermita de planta rectangular (4X6), amb un petit porxo que serveix d’aixopluc pels qui van a visitar-la.
Té una campana i a dalt una creu i al costat dret de la paret una inscripció. Fou restaurada a l’any 1999 donant-li l’aspecte del color ocre actual.
Destaquen les pintures murals fetes per en Josep Grau Garriga a l’any 1956 i la rajoleta feta a l’any 1953 amb uns versos que diuen així: Els seus goigs foren publicats a l’any 1918. S’ aixeca al peu de l’antic camí de Barcelona (crta Rabassada ), on hi havia la Creu de LLaceres en terrenys de la dona d’en Jaume Veleta, al terme de Sant Cugat del Vallès, al final del nucli urbà de la població.

La masia d’aquest mes de Novembre es troba situada al vessant que toca Molins de Rei, hi ha l’àrea de lleure del Terral, i just al seu davant trobarem un trencall que travessa la riera i ens duu cap a la Masia Can Tintorer. Està emplaçada en un bell paratge i resulta se un lloc ideal per a fer excursions pel massís.

La seva història

Els primers documents que fan referència a la masia es remunten a l’any 1925, tot i que és molt possible que existís molt abans. Corria l’any 1675 quan l’Isidre Tintorer la va comprar i va posar en funcionament una explotació agrícola i ramadera que es va perllongar al llarg de tres segles. Tot i que a l’actualitat la masia ha estat totalment restaurada i habilitada com a restaurant per la desena generació de la família, l’arquitectura de Can Tintorer era molt similar a les masies catalanes de la seva època.

Construcció

Masia de planta baixa i un pis, de forma rectangular i amb finestres emmarcades amb una pedra de color vermellós. A l’interior i situada a la banda dreta hi havia la cuina, equipada amb els seus fogons i amb una taula grossa, ben acompanyada de dos bancs per donar cabuda en les reunions familiars. A la banda esquerra hi havia el menjador, reservat per festes més importants. Al fons hi havia la porta del celler, des d’ on també s’accedia a la mina. En construccions annexes també hi havia el galliner i el corral de les cabres, l’abeurador i un gran safareig on es rentava la roba. Com hem esmentat en l’article de l’aiguader, en aquells anys Can Tintorer era una d’aquelles cases que disposaven de pou propi que els subministrava l’aigua que necessitaven per la vida quotidiana. Tanmateix també feien servir l’aigua de la font d’en Lluís. El mas amb el pas dels anys va tancar les portes com a masia pairal per donar pas a una nova generació, que fa més de trenta anys que la van transformar en l’actual restaurant, important referent d’aquesta banda de Collserola.