El dimecres dia 10 de novembre, desprès de les pluges caigudes, varem decidir sortir a fer un tomb per la muntanya. El temps era bo i l’humitat de la terra perfecte per a trobar alguna espècie de bolet. Dit i fet, en poc més d’un parell d’hores varem collir bastants exemplars d’Apagallums (Macrolepiota procera), de fet diuen que són els primers en sortir. Varem trobar algun xampinyó de bosc (Agaricus campestris) i també pets de llop (Lycoperdon perlatum).
La bonança d’aquest mes de setembre i octubre ens feia preveure un mal inici de temporada, esperem que amb aquestes darreres pluges finalment puguem omplir els nostres cistells.
Salut !!!!

Ja som a la tardor tot i les altes temperatures que sembla ser que no volen marxar. És temps de que el bosc canviï la seva muda per un altre de més rogenca, amb un nombre infinit de marrons que vesteixin les fulles caigudes. És temps de castanyes, de moniatos, de cireretes de bosc i de bolets, de moltes espècies de bolets. Enguany però es fan esperar, la raó principal és la combinació de la bonança d’aquests darrers dies d’octubre i la manca de pluges, que ens ofereix un sotabosc sec, gens humit i ben buit d’aquests preuats fongs!!.

La tardor i les seves especialitats

La temporada de bolets que havia d’haver començat ja, ha estat fins ara ben dolenta, i els cistells han d’esperar molta estona si en volem trobar cap. Tant és així, que moltes de les fires i festes programades com cada any al llarg de tot el nostre territori català, han hagut d’improvisar i comprar per primer cop en molts anys els bolets si volien celebrar, com en el cas de Berga, un concurs amb tanta tradició!!!. Esperem doncs que al llarg d’aquest mes de novembre les pluges apareguin i ens deixin collir algun gustós pinetell, algun exquisit rovelló o algun delicat camagroc, potser també tinguem l’oportunitat de veure algun vistós apagallums, algun carnós escarlet o alguna trompeta de la mort, i si potser sense marxar gaire lluny d’aquí.

Aquest darrer any, tot s’ha de dir, va ser un any excepcionalment bo a Collserola. Varem tenir l’oportunitat de gaudir d’una temporada boletaire com feia anys no es recordava!!. Va ser molta la gent que va sortir a la muntanya a la recerca del rovelló, molts exemplars varen omplir les cistelles que esperaven l’inici de la temporada. I és que quan hom parla d’anar a buscar bolets, la gran majoria es refereix al rovelló, a aquest bolet de color ataronjat que s’amaga entre la pinassa. Aquell qui el descobreix sovint deixa anar un gran somriure, i alegra el seu dia quan el posa dins el cistell com si d’un tresor es tractés.

Però alguna vegada us heu preguntat què són els bolets?
Quin paper representen en el lloc on viuen?

Quan trobem un bolet estem veient la part visible d’un ésser viu que es desenvolupa sota terra, depenent de la seva espècie, sobre fusta, enmig de l’herba o amagat sota la fullaraca, aquest ésser viu se’n diu fong. Els bolets doncs són fongs, i a diferència dels vegetals no tenen clorofil·la (substància de color verd mitjançant la qual les plantes sintetitzen els aliments amb la llum), no tenen arrels, ni fulles. Aquests prenen la matèria orgànica d’altres éssers, que vius o morts, sempre es troben al seu voltant. Per fer aquest procés segreguen uns enzims que transformaran l’aliment en petites molècules que seran absorbides per les cèl·lules del fong. L’aigua i les sals minerals que necessita per viure les extreu del terreny on es troba. Així doncs tots els bolets són fongs, però heu de saber que no tots els fongs són bolets.
De fet n’hi ha molts que són microscòpics, però molt coneguts per tots nosaltres, parlem dels llevats, de les floridures o dels antibiòtics. Des de fa molt de temps se’ls ha utilitzat en la fermentació de productes alimentaris com el pa, la cervesa o el vi. Tot i que també molts d’aquests fongs són els responsables de que es facin malbé els aliments. Un altre de les funcions que duen a terme els fongs, amb els bacteris i acompanyats d’altres microorganismes, és la de descompondre la matèria orgànica del sòl, ajudant a restituir les sals minerals absorbides prèviament per les arrels de les plantes, jugant un paper molt important en els ecosistemes.
El fong està format per un aparell vegetatiu amb milers de filaments microscòpics, anomenats hifes, formant un conjunt que se’n diu miceli. El miceli creix en forma circular, arribant a formar cercles quasi perfectes, coneguts com erols. En condicions òptimes, és a dir, quan la temperatura i la humitat és la correcte, el miceli formarà el carpòfor (òrgan reproductor) o bolet , presentant una gran varietat de formes. Aleshores, les espores amb la seva dispersió, permetran la reproducció de l’espècie.

Esperem que arribin les pluges i la temporada boletaire ens regali unes jornades al bosc d’allò més entretingudes, bona collita!!!.

Els líquens són un mutualisme, estable en el temps i ecològicament obligat, de fongs, algues i bacteris. Aquesta simbiosi es troba en equilibri amb el medi, i dóna al conjunt d’aquests tres elements, la capacitat de colonitzar ambients extrems, on d’altra manera, cadascun dels membres individualment no podria sobreviure. Aquesta aliança, en la qual organismes ben diferents viuen en comunitat, nosaltres la percebem com un sol organisme.

Els podem trobar per tot arreu i sobre qualsevol tipus de substrat. Tant els veurem en àrees urbanes com a les selves tropicals. El seu territori pot anar des de vora mar fins a les regions alpines, passant pels deserts.
Però és a les regions de clima extrem on es fan clarament més evidents, pel fet que no hi ha cap altre organisme macroscòpic que tingui la capacitat de colonització que tenen els líquens. Així per exemple, a l’alta muntanya els veurem a les roques que sobresurten de les neus perpètues, on les plantes no poden viure. Als sòls desèrtics, els líquens formen crostes permanents tot l’any, on algunes plantes només poden créixer durant uns mesos.

Més a prop nostre, els podem observar a les teulades de les cases i a les baranes dels jardins. La imatge ens recorda una taca de pintura, barreja de colors carbassa i groc. També els podem trobar al bosc, sobre l’escorça dels arbres, com un bigoti al tronc dels pins. De líquens, n’hi ha de molts colors, sovint molt vius: vermells, grocs o verds. Tenen formes molt diverses i poden arribar a viure centenars d’anys.
La mitologia grega ens descriu Khimaira (Χίμαιρα) com un monstre combinació de tres animals: cos de cabra, part posterior de serp o dragó i cap de lleó. Actualment aquesta paraula es fa servir per descriure coses que tenen atributs combinats procedents de fonts diferents. El liquen és, doncs, una quimera.