Es tracta d’un arbre de fulla perenne, de la família de les lleguminoses, i que es caracteritza principalment pel seu fruit, en forma de llegum, i perquè en les seves arrels hi habiten unes bactèries que transformen el nitrogen de l’aire en compostos nitrogenats que serveixen d’adob a la planta. El garrofer pot arribar als 10 metres d’alçada. Una de les seves parts més característiques és el tronc, irregular, gruixut i amb moltes i diverses formes peculiars. De la base d’aquest, sempre en surten branques més joves.

Les flors i el seu fruit:

El garrofer té les flors molt petites i poc vistoses, ja que estan mancades de corol·la. Les fulles són persistents, compostes amb 6, 8 o 10 folíols, sempre en nombre parell. Els folíols són durs i lluents. Són fàcilment reconegudes a la primavera perquè es disposen en penjolls cilíndrics molt característics. El fruit és una llegum gruixuda d’uns 10 a 15 cms. de llargada, verda a l’ inici i marró molt fosc quan és madura. Són fàcils d’aconseguir, ja que perduren a l’arbre molt temps i cauen lentament. La polpa d’aquesta llegum comestible té un sabor dolç. Dins d’ ella, hi podem trobar entre 10 i 16 petites llavors d’un color rogenc fosc, i són molt dures. La floració del garrofer es produeix d’agost a octubre, i coincideix amb la maduració dels fruits de l’any anterior. El fruit i aquestes llavors s’empren per a l’alimentació de bestiar, tot i que també serveixen per a l’alimentació de les persones, com a substitutiu del cacau o del cafè. A més, en temps de penúries, el garrofer era un gran recurs per a l’alimentació. Prova d’això, existeix la dita popular de guanyar-se les garrofes. Actualment, de les llavors s‘obté una goma per fer paper amb aplicacions a la indústria alimentària i farmacèutica. La fusta, dura i compacta, s’empra en ebenisteria, torneria, fusteria o en la construcció.
Com a curiositat, esmentar que a l’antic Orient les llavors de la garrofa van ser els primers quirats utilitzats com a mesura de pes en operacions de compra i venda de joieria i farmàcia. El garrofer pot viure perfectament en zones properes a la costa, per tot el Mediterrani.