El proper dissabte dia 28 a les 7:30 h us esperem a l’estació de metro de Montbau. L’excursió és molt bonica, passarem per zones molt salvatges, per altres d’una amplia vista panoràmica i visitarem 8 fonts, cada una amb la seva pròpia arquitectura.
Sortirem de l’estació de Montbau i pujarem pel torrent d’en Duran fins al turó del Maltall, des d’ on hi ha una gran vista panoràmica del Barcelonès i del Vallès. Baixarem en direcció nord per la serra de Sant Medir, fins arribar a la font de la Rata, seguirem cap al turó de la Torrefera, els turons de Can Castelló i fins la passera de Can Baiell. Visitarem la última font, la de la riera de Sant Cugat, seguirem el curs de la riera fins al viaducte, on entrarem a Cerdanyola i anirem a l’estació de la RENFE, punt final del nostre trajecte.
El recorregut és d’uns 15 km.
L’excursió és interessant per la varietat constructiva de les fonts, la vegetació i les vistes panoràmiques.

Recorregut de l’excursió

Punt de sortida:Estació de metro de Montbau.
Punt d’arribada:Estació de RENFE de Cerdanyola.
Dificultat:Senderisme per pistes amples, per corriols estrets i per camins poc marcats i molt emboscats, amb algunes pujades i baixades bastant inclinades, que en el cas d’estar humides o mullades poden relliscar. Hi ha arbres caiguts que barren el camí i que cal passar fent equilibri i prenent precaucions. L’excursió és de mitjana dificultat i cal estar en forma. Passarem per estrets corriols que travessen la densa vegetació de la vessant nord de la serra i les vistes panoràmiques des de la carena.
Horari de caminar: 5 hores 39 minuts (5:39).
Horari total: entre 6 i 6:30 hores.
Material: Cantimplora, binocles, brúixola, botes o sabatilles esportives amb sola gravada. Pantalons llargs i roba usada per caminar per les zones arbustives. Els pals també aniran bé.
Mapa: “Serra de Collserola”. Ed. Alpina
Web: www.fontscollserola.com

Llistat de fonts

154 Font de Can Barret
155 Font de Can Llong
062 Font del Camí de Sant Cebrià
035 Font de la Serp
036 Font de la Meca
166 Font de la Rata
028 Font de Sant Pau
268 Font de la Riera de Sant Cugat

Nota

Fes Fonts Fent Fonting no té cap mena de responsabilitat sobre les persones ni les coses davant de qualsevol incident, accident, pèrdua o d’altres danys o perjudicis que es puguin ocasionar abans, durant, o com a conseqüència de l’excursió. L’activitat no està federada ni té cap assegurança.

El proper dissabte dia 17 a les 8:00 h us esperem a l’estació dels FGC de l’Hospital General. L’excursió és molt interessant pel paisatge, passarem per zones molt salvatges i per d’altres d’una amplia vista panoràmica. El recorregut és d’uns 12 Km, al llarg dels quals visitarem 5 fonts, cada una amb la seva pròpia arquitectura.

Al començament seguirem pel costat del torrent de Can Cabassa, fins arribar al poliesportiu de Can Gener. Aleshores començarem a pujar per pistes i corriols fins el cim del Puig Madrona. Des d’aquest punt veurem la major part del bosc del parc natural de Collserola, del Vallès Occidental i del Baix Llobregat. Baixant cap al Papiol passarem per les Escletxes, petit massís calcari travessat per unes grans esquerdes naturals, les parets de les quals arriben fins als deu metres d’alçada. Tot seguit anirem fins l’estació de la Renfe del Papiol, punt final del nostre recorregut.

Recorregut de l’excursió

Punt de sortida: Estació dels FGC de l’Hospital General.
Punt d’arribada: Estació de RENFE del Papiol.
Dificultat: Senderisme per pistes amples, per corriols estrets i per camins poc marcats i molt emboscats, amb algunes pujades i baixades bastant inclinades, que en el cas d’estar humides o mullades poden relliscar. Hi ha arbres caiguts que barren el camí i que cal passar fent equilibri i prenent precaucions. L’excursió és de mitjana dificultat i cal estar en forma. La major part del camí és ample i fa de bon caminar. Hi ha trossos en que el camí és molt estret, hi ha pedres, hi ha pendents de terra on cal ajudar-se amb les mans, o bé hi ha molta vegetació que ens fregarà per tot el cos. Horari de caminar: 5 hores.
Material: Cantimplora, binocles, brúixola, botes o sabatilles esportives amb sola gravada. Pantalons llargs i roba usada per caminar per les zones arbustives. Els pals també aniran bé.
Mapa: “Serra de Collserola”. Ed. Alpina
Web: www.fontscollserola.com

Llistat de fonts

144 Font de Can Barba
001 Font del Lleó
003 Font de Can Esteva
002 Font de les Escletxes
005 Font del Trull

Nota

Fes Fonts Fent Fonting no té cap mena de responsabilitat sobre les persones ni les coses davant de qualsevol incident, accident, pèrdua o d’altres danys o perjudicis que es puguin ocasionar abans, durant, o com a conseqüència de l’excursió. L’activitat no està federada ni té cap assegurança.

Al començament del segle XX, la burgesia catalana, enriquida per l’extraordinari impuls industrial de l’època, necessitava espais exclusius del lleure on trobar-se i relacionar-se. Més enllà dels sumptuosos restaurants i dels novíssims parcs d’atraccions, els casinos eren, en aquest context, un espai ideal per fer coneixences, tancar tractes i msotrar-se a la societat benestant. Va ser amb aquesta idea que els seus promotors van planificar el famós Gran Casino de la Rabassada, confieant que n’obtindrien substanciosos beneficis; tanmateix, en els seus càlculsno van tenir present que era una empresa molt arriscada en una societat que, cada vegada més, es decantava pel prohibicionisme.
Aquest llibre és el resultat de la recerca que han portat a terme Pere Fàbregas i Carlota Giménez sobre l’impressionant complex d’oci erigit a Collserola a l’inici del segle XX, del qual actualment queden només alguns vestigis amagats per la vegetació i envoltats de misteri. Els autors ens proposen un interessant recorregut per la història d’aquell edifici emblemàtic - il·lustrat amb gravats, retalls de premsa i fotografies d’època -,des dels antecedents fins a l’actualitat, passant pels seus brevíssims anys d’esplendor, que foren un miratge efímer de luxe, sofistificació i disbauxa.
Abans que el pas del temps esborri per sempre el rostre de les tres dames de pedra que emergeixen encara avui entre les ruïnes del Gran Casino de la Rabassada, aquest llibre dóna resposta a alguns interrogants que el seu enigmàtic somriure ens planteja.

L’entrevista

Pere Fàbregas i Margarit (Barcelona, 1953) i Carlota Giménez i Compte (Barcelona, 1949), autors del llibre que aquí us presentem, El Gran Casino de la Rabassada-Història d’un somni burgès, ens han desvetllat detalls i curiositats resultat de moltes hores d’investigació, d’anar d’un arxiu a l’altre…Hem tingut l’oportunitat d’estar amb el Pere, així que hem aprofitat per esbrinar alguna cosa més que potser no surt al llibre.

D’on va sortir la idea de fer aquest llibre del Casino?

Ara farà 18 anys que sóc voluntari de Collserola, i en els nostres inicis vàrem anar fent recorreguts a peu pel diferents paratges de Collserola, un d’ells ens va dur al recinte del Gran Casino. La Carlota també era voluntària en aquella època i estàvem al mateix grup. Alguna cosa em va captivar quan hi vaig entrar, perquè des d’aleshores no he pogut deixar d’investigar, aquí va començar la meva dèria. Al llarg d’aquests 18 anys ho hem anat agafant i deixant per fer altres coses. Però ara farà uns tres o quatre anys que ho varem reprendre més seriosament. Amb la feina ja enllestida vam anar a parlar amb l’Ajuntament de Sant Cugat, i ara ja podem dir que el projecte és una realitat; a banda del llibre, estem pendents de fer una exposició al Museu de Sant Cugat com a comissaris. En principi està prevista per al mes de gener.

Alguna anècdota..

Com qualsevol investigació són moltes les hores invertides, moltes les hores d’arxiu, moltes imatges buscades a l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona, a l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya, moltes estones fent recerca d’informació. Jo l’anècdota que més explico, és que l’ànima d’aquest projecte, deixant de banda els inversors francesos, és un senyor que va ser alcalde del barri de Gràcia, el barri on visc jo, quan aquesta vila era independent, és molt curiós… Com també ho és tot el que envolta el joc, és per aprofundir-hi; aquest tema és el que domina més la Carlota. Tot plegat, tant el tema del Casino, com el del joc en sí, va durar només un any.
Una de les curiositats que explica el llibre, és que el mateix dia de la inauguració, el tramvia que havia de traslladar els convidats es va espatllar, ja podeu imaginar el rebombori que es va muntar, van haver de trucar cotxes per poder portar tothom!!!.
Si en voleu saber més haureu d’anar a buscar un exemplar!!

El planeta Terra va entrar aquest darrer 27 de setembre en dèficit ecològic, entenent com a tal, el diferencial entre els recursos naturals que es generen anualment i els recursos que es destrueixen i consumeixen. L’actual ritme de consum de recursos generats pel planeta sols permet satisfer la demanda global fins el 27 de setembre, tot el que consumirem fins a finals d’any és a compte de recursos naturals que el planeta no pot produir en els seus cicles vitals, i per tant, devorant capital natural finit del planeta; a més de l’agreujant saldo negatiu dels contaminants que la terra no és capaç d’absorbir.
Aquestes són les últimes dades de la “Red de la Huella Ecológica” i el Centre d’Estudis Londinencs NEF (Fundació per una nova economia).

“La població del globus necessitaria cinc planetes per viure al ritme d’un ciutadà d’Estats Units; tres planetes per viure com un espanyol. Espanya consumeix 3,35 cops més que la seva biocapacitat: si els espanyols haguessin de subsistir amb els seus propis recursos al ritme actual, aquests s’haurien esgotat el 19 d’abril. Ben gestionats, els recursos naturals renovables poden ser una font infinita d’aliments, feina i beneficis econòmics. Mal gestionats, posen en risc la seva capacitat de generar beneficis per sempre”, segons Aniol Esteban,cap d’Economia Ambiental de la NEF.
Al seu judici vivim per sobre de les possibilitats ecològiques del planeta, degradant els fonaments o ciments que sustenten la nostra pròpia existència a la Terra.

Noves eines per la sostenibilitat

Hem de fer una maniobra de timó global, que ens permeti una transició cap a un model econòmic que no es basi, ni depengui del creixement del consum; del creixement pel creixement; que es replantegi les veritables necessitats que com individus humans tenim, que mantingui una auditoria permanent amb l’Agencia de Qualificacions que és la Natura; aquest model ha de poder generar treball, serveis socials comunals i atendre les nostres necessitats d’alimentació i creixement sostenible.
La tasca és àrdua i alhora senzilla, la bona globalització ens ajudarà, som en gran mida ja una multitud intel·ligent la que amb les noves eines tecnològiques pot compartir i progressar juntes.
El model econòmic actual no té solució de continuïtat, la crisis és estructural i si encara sobreviu és menjant-se el Patrimoni Natural del Planeta. Els estudis més acceptats apunten que les reserves de petroli s’esgotaran d’aquí 40 anys (vuit en el cas d’Europa); les de Gas d’aquí 63 anys (dotze en el cas Europeu); les d’Urani d’aquí 8 dècades (cinc en el cas d’Europa); mentre el carbó perdurarà segle i mig. A tot això és necessari saber que l’arranjament energètic d’Espanya es va centrar en el 2010 en: 47% de productes petrolífers, 23,4% de Gas Natural, 12,1% Nuclear, 11,2% d’energies renovables i un 6,2% de Carbó. És evident i requisit obligatori de no superar la capacitat ecològica del nostre medi Natural, que hem de trobar un Cinquè combustible, coincident amb aquelles recomanacions de la Cimera de Kyoto: estalvi i eficiència energètica. Això unit al desenvolupament de les energies renovables, i a una estratègia de fixació del Carboni (procedent dels excessos del model actual) per la vegetació, com penitència global, permetran situar-nos camí de la sostenibilitat.

Principis bioclimàtics

La bona construcció té molt a fer, i de pas obre la possibilitat de deslligar-nos de costos i despeses que ens lliguen i que empobreixen al Planeta. Hem de recollir l’experiència de la tradició constructiva i amb els nous materials i coneixements que ja compartim en aquesta multitud global, procedir a l’autosuficiència i a la nostra responsabilitat amb l’empremta ecològica que generem.
Els ponts tèrmics (autèntics defraudadors d’estalvi energètic); l’estanquitat de l’aire exterior a les nostres llars (que es sumen també al frau); l’optimització de la radiació solar a l’hivern i la flexibilització a l’estiu amb vegetació caduca (en altre compromís contra el frau energètic); la façana de doble pell, com solució per les façanes d’una sola fulla ceràmica (SATE,sistema d’aïllament tèrmic per l’exterior); la configuració de façanes i cobertes captadores d’energia solar activa; la ventilació natural recolzada amb ventilació de doble flux (que augmenta la qualitat de l’aire interior); la il·luminació natural optimitzada (que agreguen un valor de qualitat vital i eviten balafiaments energètics); la geotèrmia que aprofita la temperatura constant de l’interior de la Terra; la consciència del Cicle de l’aigua, com recurs finit; han d’abocar a l’implantació progressiva dels mateixos en el nostre parc immobiliari, de cara a aconseguir que les nostres vivendes com productes consumidors, tinguin clar els paràmetres d’avaluació de cost i generació energètica.

Vivendes passives

A Europa fa anys que es treballa amb els segells i certificats de vivenda passiva; es té en compte a l’hora de la compra d’una vivenda o casa; les seves característiques bioclimàtiques; principis constructius i materials, amb indicació de la seva empremta ecològica; equipaments especials, mecanismes que estalvien energia tancant cicles de vida o generant energia; i sobretot es dóna la fitxa energètica de la vivenda, és a dir, característiques tèrmiques del suport, l’anomenat coeficient de transmissió tèrmica de murs, cobertes, envidriament i forjats; i especialment la Fitxa de consum energètic de la vivenda: calefacció i consum global en Kwh/M2/any. Això ens permet a l’hora de comparar productes immobiliaris, saber el fonamental: quant gasta aquesta unitat habitacional i quant ens costa en euros.

Els petits gestos són importants, fes un gest per preservar el Planeta.

El dimecres dia 10 de novembre, desprès de les pluges caigudes, varem decidir sortir a fer un tomb per la muntanya. El temps era bo i l’humitat de la terra perfecte per a trobar alguna espècie de bolet. Dit i fet, en poc més d’un parell d’hores varem collir bastants exemplars d’Apagallums (Macrolepiota procera), de fet diuen que són els primers en sortir. Varem trobar algun xampinyó de bosc (Agaricus campestris) i també pets de llop (Lycoperdon perlatum).
La bonança d’aquest mes de setembre i octubre ens feia preveure un mal inici de temporada, esperem que amb aquestes darreres pluges finalment puguem omplir els nostres cistells.
Salut !!!!

Aquest mes de Novembre anirem fins a Molins de Rei per a conèixer la Masia Can Ribes. Es troba emplaçada en un entorn especial dins del Parc Natural de Collserola, ni molt a prop, ni molt lluny de Barcelona, però la tranquil·litat que s’hi respira si que és envejable!!. Si volem podrem fer una excursió fins a l’Ermita de Santa Creu d’Olorda, o bé apropar-nos fins a Castell Ciuró, construcció visigòtica del S VIII.
Aquesta típica masia catalana ha estat recentment restaurada, i la veritat és que els nous propietaris, el Manuel i la Montse, han cuidat fins l’últim detall, quan hi entres es fa del tot evident. Les olors de la fusta i el seu color càlid es perceben a l’estança del primer menjador. Al fons també podem veure que hi ha una petita llar de foc, a l’hivern segur que les seves flames donaran calor a aquells que decideixin parar per fer un mos. Les seves parets de pedra li donen aquell aire de temps passats que tant ens agrada!!
Doncs bé, avui he quedat amb ells perquè m’expliquin què ens ofereixen i què volen fer de la Masia Can Ribes. Em comenten que a la seva cuina, principalment catalana, es prepara menjar del tot elaborat, amb ingredients propis de cada temporada: espàrrecs, albergínia, carxofes, etc.. Les carns a la brasa, també tenen un paper molt important a la Masia Can Ribes, acompanyades amb saboroses guarnicions i un bon vi, faran de la vostra estada al restaurant un moment inoblidable.
A la seva carta ens ofereixen una mica de tot: per començar podríem demanar unes croquetes casolanes, continuar amb un remenat de gambes i per acabar, una deliciosa entranya de vedella. Pels qui vulguin poden demanar també les postres!!.
La terrassa, oberta tot l’any, ens permetrà gaudir d’una estona tranquil·la, fora del soroll de la ciutat. Molts ciclistes ja han tingut l’oportunitat de tastar els esmorzars de forquilla que aquí es preparen!.
D’aquí res ja s’apropen les festes de Nadal, arriben els sopars d’empresa, els dinars amb la família, a la Masia Can Ribes ens ofereixen diferents opcions per escollir i la possibilitat de celebrar- ho en un dels seus acollidors menjadors.
Menjar, no he menjat res, així que no puc opinar, però us ben asseguro que l’estona que he passat amb la seva companyia ha valgut la pena, el sentit de l’ humor avui dia és una mica difícil de trobar, i aquí a Can Ribes, el Manuel i la Montse m’han fet sentir com a casa, entre rialles em diuen que la propera vegada no arribi a les cinc de la tarda, així potser podré tastar algun dels seus deliciosos plats!!!.

La font de Can Castellví era considerada una de les millors de la serra, de fet, un refrany popular deia: «Omple més que un got de vi, l’aigua de Can Castellví». Va ser el lloc escollit els diumenges per moltes famílies barcelonines que volien gaudir d’un dia d’esbarjo. L’any 1867 aquesta font fou l’escenari d’un banquet d’homenatge a uns dels inventors catalans més incompresos a la seva època, Narcís Monturiol, que havia construït el primer submarí. La seva construcció és de totxo arrebossat i amb l’inscripció de la data en que va ser reformada, l’any 1925. Durant aquest darrer any 2008 ha estat recuperada i s’ha arranjat tota l’àrea que l’envolta. A la terrassa superior hi ha el pou, amb la seva maquinària, i a la terrassa inferior hi ha la font i la bassa safareig. Per accedir a la font hi ha quatre escales que ens permeten accedir al tub de coure.

Saúco, castellà
Bonarbre, català
Sambucus nigra (L)

En aquesta ocasió es tracta d’un ramificat arbust caducifoli, al que se li cauen les fulles a la tardor, i que no excedeix els 5 metres d’alçada, d’escorça pard grisosa i surosa. Les fulles compostes, ovadolanceolades i de marge serrat. Les flors són blanques o de color crema, molt aromàtiques i disposades en inflorescències corimbes molt denses, d’entre 10 i 20 cms de diàmetre que apareixen erectes per a desprès acabar penjant quan fructifica.
Floreix a finals de la primavera o principis de l’estiu. Els fruits abundants i de color negre o blau fosc, són una important aportació a la dieta de la fauna, principalment ornítica (ocells, aus).Tanmateix formen part de moltes receptes populars; xarops, melmelades, etc.. Des d’un punt de vista medicinal són innombrables les seves aplicacions i usos, fins a tal punt que té la categoria de planta màgica.

Innoqua i tòxica …. segons com

Sambucus ebulus
Català: Évol
Castellà: Yezgo

És important si es va a consumir saüc tenir en compte que els fruits si no estan madurs són tòxics, i principalment les llavors, que són cianogèniques, és a dir, en poques paraules, són altament tòxiques, tot i que macerades o cuites puguin consumir-se. Tampoc, i això és important, hem de confondre-ho amb un altre planta semblant, com és l’Évol o matacà (Sambucus ebulus).
Trobem el bonarbre en boscos, marges de camins, quasi exclusivament en zones ombrívoles i molt humides, fàcilment prop de corrents d’aigua. És una planta de gran valor ecològic i ornamental, per la qual s’utilitza en jardineria.

Fa quatre anys que van començar els treballs de millora i restauració de l’estat natural i ecològic de la riera de Vallvidrera i el seu entorn i, paral·lelament, s’han organitzat activitats amb entitats de la conca i la ciutadania per ajudar a recuperar l’interès social per aquest espai.

El Consorci va elaborar un projecte tècnic que va ser aprovat i subvencionat per l’Agència Catalana de l’Aigua. A més, l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès ha destinat una dotació pressupostària a intervencions de millora, en el seu terme municipal, durant el període 2009-2011.

Tot plegat ha permès tirar endavant la restauració del tram comprès entre les Planes i Can Busquets. Les intervencions portades a terme han consistit en: Eliminació de plantes invasores com la canya, en un total de 3.842 m², i 3.714 peus d’ailants; extracció de fangs i reperfilat de talussos, mitjançant tècniques de bioenginyeria; plantació d’arbres i arbusts autòctons de vegetació de ribera, un total de 979 peus; creació de dues zones d’aigües lentes, amb canyissars que intensifiquen la depuració de l’aigua.

El fet que, just abans d’iniciar el projecte, estigués aprovada la remodelació de la depuradora de Vallvidrera ha significat un canvi radical en l’augment de cabal i, naturalment, en la qualitat de l’aigua. Gràcies a l’existència d’aquesta depuradora es manté, pràcticament durant tot l’any, el curs d’aigua a la riera.

Activitats al voltant de la riera

Us convidem a participar en les activitats que organitzem aquesta tardor, que us permetran descobrir alguns dels racons recuperats i, si ho desitgeu, implicar-vos en la millora d’aquest ecosistema.

- La fauna amagada a la riera. Diumenge 6 de novembre

Aparentment, els torrents i rieres poden semblar buits, però una mirada més acurada ens permet descobrir un conjunt d’animals, sovint desconeguts, de formes variades i que ens serveixen d’indicadors de la qualitat de l’aigua. Activitat gratuïta, a càrrec dels Guies del Parc. Cal inscripció prèvia.
Més informació: www.parccollserola.net o al telèfon 93 280 35 52

- 5a Jornada de neteja. Dissabte 26 novembre

És una activitat adreçada tant a entitats i associacions com a la ciutadania en general. La jornada consisteix en la neteja de diferents punts on s’ha extret la canya americana, per tal de recollir la brossa que ha quedat al descobert.
Activitat organitzada conjuntament amb l’Associació Hàbitats-Projecte Rius. Cal inscripció prèvia.
Més informació: http://rieravallvidrera.projecterius.org/ o al telèfon 93 421 32 16

- Exposició temporal

El desembre de 2010 vam inaugurar, al Centre d’Informació del Parc, l’exposició itinerant Recuperar el camí de l’aigua, on s’exposen els detalls d’aquest projecte. També s’ha pogut visitar al Casal de la Creu d’en Blau (Centre Cívic de Les Planes) i al Poliesportiu de Molins de Rei. Aquesta tardor es podrà visitar a partir del 28 de novembre, i fins el 9 de gener de 2012, al vestíbul de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.

Ja som a l’estació més seca i freda de l’any, ja som a la tardor. És l’època en que es cullen les castanyes i els fongs, tot i que aquest any com no ha plogut gaire encara no s’han deixat veure, però no us amoïneu, que trobar fonts també és fantàstic, i aquest cop us convido a visitar una font una mica oblidada i quasi desapareguda.

Una masia plena d’històries

Si arribem en cotxe o caminant des de Santa Creu d’Olorda per la carretera BV-1468, en el kilòmetre 7,200 trobarem a mà dreta unes parets de llicorella quasi enrunades al costat d’una torre elèctrica. Era la masia de Can Mallol, amb una extensió de 47 hectàrees. Les primeres notícies que trobem són de l’any 1660, amb el casament de Bartomeu Mallol i Esperança LLoreda. La família, o millor dit, el cognom Mallol va perdurar al llarg dels temps fins el 1909, quan va morir la dona d’en Josep Mallol sense descendència. Entre els anys 1916-1921 els terrenys de Can Mallol van quedar partits en dos municipis i els propietaris van demanar que ambdues parts quedessin en un de sol. Això es conegut com la Peça de Can Mallol.
Una història terrorífica va tenir lloc en aquesta masia i en la seva font, la font de Can Mallol. Era l’any 1910 quan va viure una dona, l’Enriqueta Martí, es creia que segrestava i assassinava nens i nenes per treure’ls la sang i les grasses del seu cos. També era coneguda com “La vampira del carrer Ponent”, carrer on tenia un pis a Barcelona, quina por!!.
L’ historiador Cisco Tomás ens parla d’una llegenda referent també a Can Mallol. Es parlava de l’existència d’una dona que va viure a la masia amb dots de bruixeria, es creia que algunes nits sortia de casa nua, es rebolcava per l’era i es convertia en gos. Feia malifetes als pagesos i va haver gent amb la mala sort de trobar-se amb ella.

La font

Per arribar agafarem un caminet que surt a l’altre costat de la masia. Veurem una indicació que assenyala Can Busquets i La Floresta. Als 5 minuts en un petit revolt la trobarem. Està situada en el torrent que duu el mateix nom, la reconeixerem perquè ben a prop hi ha una taula i uns bancs de fusta amb unes figueres al seu voltant. En una paret feta de pedres surt un tub de ferro on hi raja una goteta d’aigua. Xavier Coll deia “..Consta entre las preferidas de los montañeros amantes de la quietud y soledad..Su ubicacion se distingue por una hermosa encina debajo del camino en un ambiente acogedor “. Avui dia està abandonada i completament emmantellada de falgueres, esbarzers i d’alguna figuera. Tant de bo l’arreglessin i recuperés així el seu esplendor.

Text i fotografia: Dany Alvarez