Comencem l’ itinerari d’aquest mes estiuenc a la part alta de la Colònia Montserrat, on hi ha un grup de cases en un entorn privilegiat, a mig camí entre la Floresta i la Rierada. Venint des de la Floresta al primer revolt pronunciat que trobem, veurem una petita plaça amb un camí de terra que entra cap el fons, el prendrem i començarem la nostra caminada. Al cap d’ aproximadament dos minuts ens trobarem en una explanada, hi ha tres camins, deixarem el principal per agafar un corriol que s’obre just davant nostre entre la boscúria.

La riera

Els primers minuts són de descens. Haurem d’estar a l’aguait de no lliscar massa amb les pedres erosionades per l’aigua que baixa de tant en tant. Estem entrant en una de les zones més increïbles de la muntanya, on la frescor de l’aigua es veu reflectida en la vegetació i en l’ambient, el canvi de temperatura es nota molt conforme anem apropant-nos a la riera. Bé és cert que la ventada de l’any passat i la nevada d’aquest darrer mes de març ha castigat especialment a aquesta zona de la muntanya. Seguirem baixant fins per fi arribar a la riera.

Ambient de ribera

Ens trobem a la part baixa de la Riera de Vallvidrera, sense cap mena de dubte el curs d’aigua més important del Parc i l’únic que raja durant tot l’any. Agafarem un caminet que transcorre al costat mateix de la riera, fixem-nos en la frondositat dels seus arbres i espècies. És sorprenent el que l’aigua pot fer en un entorn, hem entrat de ple en un ambient de ribera, i en poc temps hem passat d’una zona més seca a un altre plena de tonalitats cromàtiques molt diferents. Hi veurem encanyissades, falgueres, verns, i com no la sempre atractiva cua de cavall. La nostra caminada seguirà pel camí que voreja la riera, gaudint de l’entorn fresc tan desitjat pels caminants en aquest mes de juliol. A més les intenses pluges d’aquests darrers mesos han fet que gaudeixi d’un cabdal d’aigua constant.

El pont romànic i la Torre Modolell

Continuarem el nostre camí fins trobar un pont romànic de grans dimensions, la riera passa just per sota. Aquest pont uneix la zona boscosa d’on venim amb les cases de l’altra banda, el creuarem i anirem direcció a la Torre Modolell. Tot i que actualment es troba en molt mal estat la visita s’ho mereix, heu de saber que les seves parets amaguen una bonica història d’amor. Els Modolell foren una família força influent al terme de Sant Just d’Esvern, però en Josep Modolell, l’hereu, s’enamorà de la filla dels masovers de la Torre Blanca de Sant Feliu de Llobregat, la Narcisa. Això no va agradar gens a la família i el va desheretar deixant tot el seu patrimoni en favor del seu germà, en Gaspar Modolell. En Josep tan sols es va quedar amb la propietat de Can Modolell. Aquest erigí la torre en homenatge a la seva estimada, la Narcisa. Tots dos varen viure a Can Modolell fins al final de les seves vides. Davant la torre, és maco poder recordar que tant ahir con avui es pot renunciar a tot per amor. Hem acabat el nostre itinerari i només ens queda continuar per la pista forestal que ens durà a la carretera de la Rierada a Molins de Rei. Un cop aquí hem de pujar amunt per retornar al nostre punt de sortida, o bé agafar el molins bus que ens portarà fins a la estació de la Floresta.

El mas que ens ocupa aquest mes de Juliol està situat entre la Rierada i Sant Bartomeu de la Quadra, al terme de Molins de Rei. Les seves dades històriques es remunten al segle XIII i com molts altres masos de la serra va passar per diferents propietaris fins l’actualitat. Mencionar que va patir com la resta la davallada de l’agricultura i la cultura de pagès a principis del segle XIX amb l’entrada de la revolució industrial i la plaga de la fil•loxera.

El mas

El mas es troba orientat a migdia, flanqueixat per dos xipresos imponents a l’entrada del camí. També hi ha un lledoner, arbre molt típic de les masies de la zona, donat que les seves branques eren molt apreciades per poder fer el mànec d’alguns estris per la seva flexibilitat. La base original del mas constitueix la típica construcció de les masies catalanes amb taulada de dos vessants i conformada de planta i pis amb una gran porta central. Amb el pas dels anys la masia original s’ha anat ampliant amb diferents annexes que han donat lloc al mas actual. Una de les coses a destacar és el gran pati interior, o bé la finestra d’estil gòtic que veurem en uns dels annexes més nous de la masia. Tot el conjunt de la masia està molt ben cuidat i té un aspecte impecable.

Una mica d’història

Les primeres dades documentals del mas daten del 1249 i pertanyen a Bernat de Vallvidrera. Però no és fins al 1385 quan trobem el primer dels Planes que li donarà nom a la masia. La nissaga dels Planes la tindrà quatre-cents anys, fins que al segle XIX amb el fracàs de la guerra de la independència contra els francesos i una mala gestió econòmica els deutes els ofegaven, per acabar de completar les desdites en Bartomeu Planes fou detingut i empresonat pels francesos durant un any, fins que va poder pagar les 375 lliures per la seva llibertat. En aquest punt la venta del mas era irremeiable, és aleshores quan passa a mans de Joan Argelich, durant tot el segle fins que al 1898 l’adquireix Enric de Llanés i Clariana. Els Llanés, són els actuals propietaris del mas, tot i que aquests cent anys de titularitat no han estat lliures de vicissituds, la guerra civil espanyola com en molts altres masos de la serra van ser fatals. Els Llanés abandonaren el mas, que fou expropiat i la família va ser perseguida. La Maria Teresa i el seu fill Enric foren detinguts i assassinats en un pis de Barcelona per escamots incontrolats. Acabada la guerra els Llanés recuperaren el mas i poc a poc varen anar reconstruint la masia i condicionant els seus voltants: el camp, la granja..però ja era massa tard pel funcionament del mas com a tal. La dificultat per llaurar amb maquinàries modernes per l’orografia del terreny, i el preu de la mà d’obra van fer d’aquest mas un testimoni d’altres temps.

La capelleta de San Venceslao

A principis del segle passat Enric Llanés torna de recollir les seves filles de l’estació del tren amb el carro, quan de sobte i sense que el cel donés avís comença a tronar, fer llampecs, i ploure com mai s’havia vist. En Llanés lluita i lluita contra la turmenta per poder arribar a casa el més aviat possible. Mentre conduïa el carro, tots anaven invocant la coneguda dita popular:
“Sant Marc, Santa Creu,
Santa Bàrbara no ens deixeu”
Agraïts per la sort que van tenir i amb la certesa de la protecció divina, en Llanés va aixecar una petita capella al costat de la masia que encara es conserva, dedicada a Sant Venceslao.
Cuines del Vallès patrocina Masies de Collserola
www.cuinesdelvalles.com