- Cuina catalana amb denominació d’origen
- Animació infantil gratuïta
- Menú de Temporada
- Menú diari i executiu
- Esmorzars de Forquilla
- Sopars Cortensans
- Celebracions en família i amics, o empreses
- Aparcament al mateix recinte
Ctra. Arrabassada, Km 6,5
Av. Can Cortès 36
08196 Sant Cugat del Vallès
Telf: 936741704
Email: info@cancortes.com
Web: www.cancortes.com

L’aportació de les masies a Collserola es inqüestionable, però aquestes no haguessin sobreviscut sense protecció. Ja des de l’època dels romans, Collserola va ser punt estratègic de ciutats i de pobles propers, oferint amb els seus turons autèntiques torres de guaita naturals, des de les que es podien veure tota la plana del Llobregat, el Vallès o bé el front marítim guaitant els atacs provinents del mar. És per això que aquest mes hem volgut retre homenatge a un d’aquells castells, avui dia la majoria enrunats, però sense el quals la història d’aquestes masies seria del tot diferent.

A l’extrem sud-oriental de la comarca del Vallès Occidental es troba, dins del terme de Valldoreix, les restes de l’antic castell de Canals. Situat dalt d’un turó, es pot veure una paret de 14,70 metres de llargada per 8,50 metres d’alçada, orientada d’est a oest. La base del mur té a la part baixa un gruix màxim de 92 centímetres i a la part superior un gruix de 55 centímetres. D’aquest mur destaquen les fileres d’obertures on encaixaven les jàsseres de fusta i els utilitzats per muntar la bastida de construcció i el forat d’una finestra. En el conjunt destaquen també altres parets de poca alçada, alguns dels quals semblen definir una estructura rectangular. L’aparell dels murs és realitzat amb pedra rodada, amb les cares desbastades a cop de maceta, disposades en fileres horitzontals molt uniformes.

Un passat llunyà

Durant les campanyes d’excavació arqueològica dels anys 2002 i 2003 es van descobrir restes d’altres murs perimetrals i d’una torre de defensa anterior al castell. Un altre element a destacar és una gran pedra natural en forma d’arcada, treballada per la seva part inferior i adossada a una estructura de terra cuita. Aprop del castell es troben les restes d’un antic molí, al torrent de Canals, situat al peu del turó del castell. Dins les col•leccions del Museu de Valldoreix hi ha algunes restes d’aquest conjunt, destacant una clau de ferro, possiblement de la porta del castell, i alguns trossos de tegulae utilitzats en la fonamentació del castell, que juntament amb un as romà d’Adrià (117-138 d.c.) trobat a prop dels camps de conreu del castell ens podrien testimoniar presència romana a l’indret.

Castell estratègic

El nom Canals, és d’origen toponímic i es troba documentat per primera vegada l’any 986 en una permuta d’una peça de terra. En alguns documents es fa referència al color de la terra de la zona, vermellosa, i es parla del lloc de Canals Roges. El castell, tot i que per aquesta zona hem de parlar de casa forta, estava situat a un lloc de gran importància estratègica, donat que dominava el pas natural des del riu Llobregat fins a les elevacions de la serra de Collserola. El seu emplaçament no va ser a l’atzar, i la seva equidistància amb les altres cases fortes de la zona, com el Castell de Rubí (Sant Genís de Can Casanoves, castrum Riorubeo), el Castell de El Papiol, el Castell d’Olorda, el Castell Ricart (Torre Negra), el Castell de Fumet i el Castellciuró; entorn als 4 kilòmetres demostra una clara intenció política-militar per part dels comtes de Barcelona. Cal remarcar que des del Castell de Canals es podia veure, fa alguns anys, el Castell de Rubí i per tant comunicar-se amb ell. La primera menció com a castell és de l’any 1160, en el jurament de fidelitat que Bertran de Canals fa al comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV. Al segle XIII, el 1243 el rei Jaume I concedeix la jurisdicció del castell i de la vil•la de Canals i la quadra de la Vall de Lors a Adelaida de Canals. Aquest castell estarà lligat a la família Canals fins el 1306 quan l’abat de Sant Cugat Ponç Burguet el comprà. Alguns dels senyors del castell participaren a la conquesta de Mallorca i de València.

La masia d’aquest mes d’agost està al ben mig de la serra de Collserola, la trobarem a la carretera de l’Arrabassada al km 6,5, dintre del terme de Sant Cugat del Vallès.

Els orígens de la masia

Hi ha coneixement escrit de l’existència de la masia des del 1540 per una disposició testamentaria en favor del Sr. Pere Cortès trobada al registre parroquial de Santa Mª de Vallvidrera. Es ben cert però que encara que no es tenen documents que ho certifiquin, els orígens de la masia semblen ser molt anteriors al segle XVI, ja que trobem força particularitats en la seva construcció que així ens ho indiquen. L’any 1486 amb l’abolició de la “llei dels mal usos” per part de Ferran el Catòlic els propietaris de masos i masies varen poder utilitzar la seva terra, donant pas a una nova economia emergent que faria de la pagesia un nou poder econòmic del que no havien gaudit mai fins aleshores, fent dels propietaris dels masos persones de gran influència a les zones rurals. Les terres dels Cortès varen arribar a abraçar grans extensions, i es creu que varen treure més rendiment econòmic en l’explotació dels seus boscos que no pas amb la dedicació del cultiu de les seves terres.

Detall singular

La masia tot i que és fidel al patró de les masies catalanes té certs punts característicsi diferencials força curiosos. Un d’ells i potser el més significatiu és la seva orientació cap a l’est. Totes les masies estan orientades per aprofitar les màximes hores de sol i per tant també de llum. El cos central de la masia és de construcció força comú, hi ha una gran porta d’entrada i flanquejant el cos central els annexes que s’utilitzaven per guardar el estris i els animals. De fet, la mateixa masia Cortès és diferent de totes les seves veïnes en un detall singular: el carener paral.lel a la façana, enlloc de perpendicular. Com a curiositat destacarem el terra del pati de l’entrada, testimoni de temps molt llunyans i la premsa de vi que avui forma part decorativa de la masia Can Cortès.

El seus voltants

La visita a la masia de Can Cortès mereix la pena, però ben a prop també podem trobar uns quants llocs molt interessants per apropar-nos. Un d’ells sense cap mena de dubte són les runes del gran Casino de l’Arrabassada, totalment cobert per la vegetació encara es poden veure les restes del que va ser un dels casinos més importants d’Espanya a principis del segle XX. També ens podrem apropar al viaducte de Can Ribes. Aquest viaducte dóna pas a les restes del que es diu, volia ser una gran mansió que mai es va arribar a construir. Conten els vells de la serra, que a les primeries del segle XX va arribar a aquesta zona un indià que venir a Barcelona desprès de fer fortuna a les Amèriques. El seu somni era fer-se un gran palauet en aquesta banda de la muntanya, però va morir abans de veure el seu somni acabat.

Cuines del Vallès patrocina Masies de Collserola
www.cuinesdelvalles.com

El mas que ens ocupa aquest mes de Juliol està situat entre la Rierada i Sant Bartomeu de la Quadra, al terme de Molins de Rei. Les seves dades històriques es remunten al segle XIII i com molts altres masos de la serra va passar per diferents propietaris fins l’actualitat. Mencionar que va patir com la resta la davallada de l’agricultura i la cultura de pagès a principis del segle XIX amb l’entrada de la revolució industrial i la plaga de la fil•loxera.

El mas

El mas es troba orientat a migdia, flanqueixat per dos xipresos imponents a l’entrada del camí. També hi ha un lledoner, arbre molt típic de les masies de la zona, donat que les seves branques eren molt apreciades per poder fer el mànec d’alguns estris per la seva flexibilitat. La base original del mas constitueix la típica construcció de les masies catalanes amb taulada de dos vessants i conformada de planta i pis amb una gran porta central. Amb el pas dels anys la masia original s’ha anat ampliant amb diferents annexes que han donat lloc al mas actual. Una de les coses a destacar és el gran pati interior, o bé la finestra d’estil gòtic que veurem en uns dels annexes més nous de la masia. Tot el conjunt de la masia està molt ben cuidat i té un aspecte impecable.

Una mica d’història

Les primeres dades documentals del mas daten del 1249 i pertanyen a Bernat de Vallvidrera. Però no és fins al 1385 quan trobem el primer dels Planes que li donarà nom a la masia. La nissaga dels Planes la tindrà quatre-cents anys, fins que al segle XIX amb el fracàs de la guerra de la independència contra els francesos i una mala gestió econòmica els deutes els ofegaven, per acabar de completar les desdites en Bartomeu Planes fou detingut i empresonat pels francesos durant un any, fins que va poder pagar les 375 lliures per la seva llibertat. En aquest punt la venta del mas era irremeiable, és aleshores quan passa a mans de Joan Argelich, durant tot el segle fins que al 1898 l’adquireix Enric de Llanés i Clariana. Els Llanés, són els actuals propietaris del mas, tot i que aquests cent anys de titularitat no han estat lliures de vicissituds, la guerra civil espanyola com en molts altres masos de la serra van ser fatals. Els Llanés abandonaren el mas, que fou expropiat i la família va ser perseguida. La Maria Teresa i el seu fill Enric foren detinguts i assassinats en un pis de Barcelona per escamots incontrolats. Acabada la guerra els Llanés recuperaren el mas i poc a poc varen anar reconstruint la masia i condicionant els seus voltants: el camp, la granja..però ja era massa tard pel funcionament del mas com a tal. La dificultat per llaurar amb maquinàries modernes per l’orografia del terreny, i el preu de la mà d’obra van fer d’aquest mas un testimoni d’altres temps.

La capelleta de San Venceslao

A principis del segle passat Enric Llanés torna de recollir les seves filles de l’estació del tren amb el carro, quan de sobte i sense que el cel donés avís comença a tronar, fer llampecs, i ploure com mai s’havia vist. En Llanés lluita i lluita contra la turmenta per poder arribar a casa el més aviat possible. Mentre conduïa el carro, tots anaven invocant la coneguda dita popular:
“Sant Marc, Santa Creu,
Santa Bàrbara no ens deixeu”
Agraïts per la sort que van tenir i amb la certesa de la protecció divina, en Llanés va aixecar una petita capella al costat de la masia que encara es conserva, dedicada a Sant Venceslao.
Cuines del Vallès patrocina Masies de Collserola
www.cuinesdelvalles.com