La masia que ens ocupa aquest mes la trobarem al terme municipal de Sant Just Desvern, datada del segle XIV va tenir diferents noms fins adquirir el nom de Can Fatjó al segle XVII que es mantingué fins l’actualitat.

La masia

Ha estat recentment restaurada, originàriament constava d’un sol cos format per planta i pis, al que més tard se li varen anar afegint annexes. La teulada té caiguda a dos vessants i la masia és orientada a migdia. A la façana principal destaquen les seves finestres gòtiques. També veurem un rellotge solar justament al damunt de la porta principal, amb un portal adovellat de pedra a mitja volta. Al pis també hi ha dues finestres balconeres, poc freqüents a les construccions de les masies de l’època, encara que no es pot afirmar amb seguretat el moment de construcció d’aquestes. La resta de la masia consta d’una sèrie d’annexos que s’han anat afegint amb posterioritat, justament al darrera trobem un cos rectangular format per una galeria amb tres arcades i una porxada. Una curiositat és la seva gran palmera que dona la benvinguda acompanyant la porta principal. Com és sabut l’arbre per excel•lència en quasi totes les masies és el lledoner, per la seva flexibilitat i resistència, atributs que el feien perfecte per construir els mànecs i estris del camp.

Els seus orígens

Les primeres dades que trobem del mas a la zona daten del 1310, en aquella època es coneixia amb el nom de mas Reia o Rella. Més tard a les primeries del segle XVI el mas s’anomena Can Ramoneda, per passar finalment 180 anys després, l’any 1690 a anomenar-se Can Fatjó, nom del mas que s’ha mantingut fins l’actualitat. El constant canvi de noms va ser degut a la manca d’hereus, sent les pubilles de la casa les que adoptaren el cognom del seu marit i així donant-li un nou nom a la casa. Aquesta mancança d’hereus va originar que tot i pertanyent a un únic propietari, hi convivien diferents ramals de la família en les edificacions annexes del mas i alhora aquestes adoptaren noms diferents. Així doncs la part alta de la casa s’anomenà durant molt de temps Mas Cavail o Savall.

Passat i futur

La masia sempre va estar lligada al món rural, el seu punt àlgid va arribar a meitats del segle XIX, quan la superfície de terres cultivables eren les més importants de la zona juntament amb el mas de Can Baró. Però tot això amb el pas dels anys ha canviat i a l’actualitat, desprès de ser restaurada i condicionada ha passat a ser d’us exclusivament residencial. El que és ben cert és que aquells que us apropeu podreu gaudir i saber una mica més de la vida de camp i del nostre patrimoni a Collserola.

La masia que ens ocupa aquest mes de Setembre potser va ser unes de les últimes en abandonar la vida de pagès.

Fins farà pocs anys els visitants que s’apropaven al mas podien remuntar-se en el temps quan tota la muntanya bullia d’activitat al camp, apropar-se era poder gaudir dels seus camps conreats, els fruiters enfilats i carregats de fruits, aviram, gossos, tractors, eines i gent treballant la terra. Però la modernitat ens engull i aquella forma de vida ja no és rentable, ni productiva, és per això que a l’any 2005 la masoveria com a tal va haver de tancar les seves portes. Una mica desprès va ser adquirida per un nou propietari, la família Pons, els quals van decidir tornar a omplir de vida la masia, intentant respectar i poder continuar una petita part d’allò que representava. Actualment la masia està sent reformada amb la màxima fidelitat a l’original. Els camps tornen a lluir una estora d’un color verd llampant, en aquests moments estan plantats d’alfals, destinat pel cavalls, ja que la família Pons en tenen un bon nombre, degut probablement a la seva passió per l’aplec dels tres tombs. La importància d’aquestes masies de pagès a Collserola encara es pot apreciar en la vegetació per la manca de sotabosc. Espècies com la geneta i el toixó, així com molts ocells necessiten d’un hàbitat net de sotabosc preferint per fer els seus caus o nius en zones properes a camps de conreus o en boscos vells.

Can Rabella: la masia

És una masia amb la típica construcció de planta i pis molt abundant a la serra de Collserola. La teulada dona pas a dos vessants i una gran porta central d’ accés a la masia. Predomina el seu pati central ben just enfront, i ambdós costats de la porta d’entrada hi trobarem dos bancs de pedra per jeure a l’hora de la fresca. Si enlairem la vista una mica més enllà ,sobre els nostres caps veurem un rellotge solar a l’esquerra de la porta i una petita construcció amb una majòlica de la mare de Déu de Montserrat a la banda dreta. Antigament la masia pertanyia a la parròquia de Santa Creu d’Olorda, més tard al 1868 va passar a la parròquia de Sant Bartomeu de la Quadra, i finalment a l’any 1916 amb la dissolució del municipi de Santa creu d’Olorda aquesta masia va passar a formar part de Molins de Rei.

Els Rabella

Les primeres dades que trobem dels Rabella a la serra de Collserola daten del 1325 en un document arran d’una ofrena d’oli a l’església de Sant Bartomeu on apareix l’Antoni Rabella. Els Rabella agafen la titularitat de la masia al 1648 en la venda feta a favor seu pel reverend Jaume Janer, així doncs sabem de la seva titularitat al segle XVII. Tot i això és molt probable que hi habitessin molt abans amb règim de masoveria, ja que com hem esmentat la presència dels Rabella a la contrada de Sant Bartomeu es remunta al segle XIV.

El mas que ens ocupa aquest mes de Juliol està situat entre la Rierada i Sant Bartomeu de la Quadra, al terme de Molins de Rei. Les seves dades històriques es remunten al segle XIII i com molts altres masos de la serra va passar per diferents propietaris fins l’actualitat. Mencionar que va patir com la resta la davallada de l’agricultura i la cultura de pagès a principis del segle XIX amb l’entrada de la revolució industrial i la plaga de la fil•loxera.

El mas

El mas es troba orientat a migdia, flanqueixat per dos xipresos imponents a l’entrada del camí. També hi ha un lledoner, arbre molt típic de les masies de la zona, donat que les seves branques eren molt apreciades per poder fer el mànec d’alguns estris per la seva flexibilitat. La base original del mas constitueix la típica construcció de les masies catalanes amb taulada de dos vessants i conformada de planta i pis amb una gran porta central. Amb el pas dels anys la masia original s’ha anat ampliant amb diferents annexes que han donat lloc al mas actual. Una de les coses a destacar és el gran pati interior, o bé la finestra d’estil gòtic que veurem en uns dels annexes més nous de la masia. Tot el conjunt de la masia està molt ben cuidat i té un aspecte impecable.

Una mica d’història

Les primeres dades documentals del mas daten del 1249 i pertanyen a Bernat de Vallvidrera. Però no és fins al 1385 quan trobem el primer dels Planes que li donarà nom a la masia. La nissaga dels Planes la tindrà quatre-cents anys, fins que al segle XIX amb el fracàs de la guerra de la independència contra els francesos i una mala gestió econòmica els deutes els ofegaven, per acabar de completar les desdites en Bartomeu Planes fou detingut i empresonat pels francesos durant un any, fins que va poder pagar les 375 lliures per la seva llibertat. En aquest punt la venta del mas era irremeiable, és aleshores quan passa a mans de Joan Argelich, durant tot el segle fins que al 1898 l’adquireix Enric de Llanés i Clariana. Els Llanés, són els actuals propietaris del mas, tot i que aquests cent anys de titularitat no han estat lliures de vicissituds, la guerra civil espanyola com en molts altres masos de la serra van ser fatals. Els Llanés abandonaren el mas, que fou expropiat i la família va ser perseguida. La Maria Teresa i el seu fill Enric foren detinguts i assassinats en un pis de Barcelona per escamots incontrolats. Acabada la guerra els Llanés recuperaren el mas i poc a poc varen anar reconstruint la masia i condicionant els seus voltants: el camp, la granja..però ja era massa tard pel funcionament del mas com a tal. La dificultat per llaurar amb maquinàries modernes per l’orografia del terreny, i el preu de la mà d’obra van fer d’aquest mas un testimoni d’altres temps.

La capelleta de San Venceslao

A principis del segle passat Enric Llanés torna de recollir les seves filles de l’estació del tren amb el carro, quan de sobte i sense que el cel donés avís comença a tronar, fer llampecs, i ploure com mai s’havia vist. En Llanés lluita i lluita contra la turmenta per poder arribar a casa el més aviat possible. Mentre conduïa el carro, tots anaven invocant la coneguda dita popular:
“Sant Marc, Santa Creu,
Santa Bàrbara no ens deixeu”
Agraïts per la sort que van tenir i amb la certesa de la protecció divina, en Llanés va aixecar una petita capella al costat de la masia que encara es conserva, dedicada a Sant Venceslao.
Cuines del Vallès patrocina Masies de Collserola
www.cuinesdelvalles.com

El mas que ens ocupa aquest mes es troba a la Rierada dintre del terme de Molins de Rei, conegut antigament com Can Campderrós. Trobem referències de la seva existència des del segle XIV, tot i que n’hi ha algunes dades encara més antigues amb el nom de Mas Toixonera.

La Masia

Can Salat pertany a la parròquia de Sant Bartomeu De la Quadra, i es troba al terme municipal de Molins de Rei, antigament i abans de la seva dissolució al de Santa Creu d’ Olorda, que va ser municipi independent fins a l’ any 1916.
En quant a la seva estructura és el típic mas que tantes vegades veiem a Collserola. Està format per dues plantes on trobem una gran entrada, la cuina amb llar de foc i el menjador on probablement es feia la vida. També hi ha una petita estança, potser del masover, i l’escala que puja al pis superior on estan les habitacions i el graner. Si ens fixem en la façana ens adonarem que te dos annexes: un d’ ells el tancat pels porc i les vaques, i l’ altre el tancat pels carros i els estris, etc….
La masia s’aprofitava de totes les terres, de regadiu, de secà, de vinya i bosc, a banda també estaven els animals. Eren el dia a dia d’una masia, on la vida passava molt poc a poc i on les inclemències del temps o les plagues com la fil·loxera podien tornar-se en una catàstrofe. Actualment però, si ens apropem veurem que part de la façana s’ està restaurant, raó per la qual podem afirmar que alguna persona ha decidit instal·lar-se i tornar a omplir de vida aquest mas que cent anys enrere bullia d’activitat.
També volem esmentar algunes restes properes a la masia que si fem una ullada trobarem amb certa facilitat, a la riera, pertanyent a un antic molí.

Els Salat

Com ja hem esmentat, els Campderrós foren els propietaris de la masia fins al segle XVIII, desprès va anar passant per diferents mans fins arribar a l’ any 1930, quan la va adquirir en Salvador Salat i Ferrando, que va ser l’últim en donar un impuls a la masia. Foren anys difícils per moltes masies de la serra, i en Salvador no va ser una excepció. Ell era catalanista convençut, i diuen que a totes les estances hi tenia un escut amb les quatre barres, i fins i tot a la façana de la casa hi penjava una gran asta amb la senyera. Tot això i les seves relacions amb diversos cercles polítics i socials de caire nacionalista, li varen fer passar moltes vicissituds. Anys més tard, al 1942 els seus fills la van vendre junt amb les terres, es van segregar i el mas va deixar de funcionar com a tal per romandre tancat.

Cuines del Vallès patrocina Masies de Collserola
www.cuinesdelvalles.com

La masia que ens ocupa aquest mes data del segle XIV, i es troba situada al terme municipal de Sant Just Desvern, concretament al camí de Vallvidrera, antic camí de pas pels habitants de la serra, i que comunicava els pobles o pedanies d’aquesta zona amb la localitat de Sant Just Desvern.

Una mica d’ historia.

La primera referència coneguda de l’edifici és de l’any 1336, conegut amb el nom de Mas Moragues. Més tard, ja cap el segle XV canvia de propietaris per passar a ser coneguda com Mas Combau. Durant el segle XVIII com Can Cardona de la Costa, i
arrel del casament de la pubilla del mas amb Jacint Vilar, la masia va prendre el nom actual: Can Vilà.
Els anys de la guerra civil espanyola van ser uns anys molt difícils per moltes famílies d’arreu el territori. La família Reverter, propietaris a l’època no foren cap excepció. L’any 1936 a les primeries de la guerra, en Miquel Reverter era administrador de la Societat d’Aigües potables del Marquès de Monistrol, aquest va ser el motiu pel qual va ser mort als primers moments de la Guerra Civil Espanyola.

Can Vilà: la Masia

La Masia està formada per un cos principal i un de lateral, que se li adossa ortogonalment. La façana principal de la masia és asimètrica, amb coberta a dues vessants. Destaca el ràfec de coberta, molt treballat, i el portal adovellat de punt rodó amb les dovelles de pedra a la vista, damunt la qual hi ha una rajola de ceràmica policromada amb la Mare de Déu del Vilar. Al cos lateral de l’edifici, encara es conserven les galeries amb arcs de punt rodó sostinguts per pilars quadrats. A l’ interior s’hi pot trobar un plafó ceràmic del segle XVIII que decora la pica de la cuina. També podem observar al pati de la masia les lloses sepulcrals procedents de l’antic cementiri parroquial desfet a la fi del segle XIX.

L’actualitat:

A l’actualitat els successors de Miquel Reverter segueixen treballant a la masia. La visita a aquest indret, ens deixarà percebre que fins no fa gaires anys la masia vivia de cara a la muntanya. Les oliveres, els ametllers i els camps conreats, encara són visibles
als entorns de la masia. Es aquest un testimoni silenciós, de quan l’ activitat agrícola en aquesta banda de la serra, era la més important de les masies de la zona.
Avui en dia, a la seva part posterior funciona com a escola d’equitació: Poni Club Catalunya. Si us hi apropeu aneu amb la canalla, disposen de ponis pels més petits de la casa. A banda també trobarem la font de Can Vilà, que raja l’aigua a una bassa força gran i que sembla d’ús particular per la masia.

Cuines del Vallès patrocina Masies de Collserola
www.cuinesdelvalles.com