La planta del fonoll és d’origen de la zona Mediterrània, on es troba en estat silvestre. Ja des de ben antic s’ha recol.lectat atribuint-li propietats curatives i medicinals. En alguns països és molt apreciat a la cuina. Amb el fonoll també s’elaboren aiguardents en algunes zones del mediterrani, pel que podem afirmar que el fonoll és una planta per a quasi tot.

Planta herbàcia

Es una planta herbàcia d’un color verd intens, pot arribar a mesurar fins a dos metres d’alçada i habitualment la trobarem en estat silvestre en grans grups o extensions. Les seves fulles són llargues i primes, i les seves flors s’agrupen en ramillets. Es cultiva per extreure-li la part inferior que té una volva semblant a la de la ceba, i també s’aprofiten les llavors de les seves flors.

Propietats

El usos i propietats que se l’atribueixen són molt diversos, us citarem uns dels més habituals: Estomacal: propietats digestives, es pren fet amb infusions de les seves llavors, Antitusiu: molt valorat per les seves qualitats expectorants, es pren amb infusions. Anèmia o inapetència: té un alt contingut en ferro, és un complement ideal que ajuda en la mancança d’aquest al nostre cos. Us extern: també es utilitzat com a col.liri pels ulls i per combatre el mal alè.

Un insult a Itàlia

El fonoll (finocchio amb Itàlia) s’utilitzava com a insult de manera despectiva per aquelles persones homosexuals o afeminades. Ve de ben antic, es remunta a l’edat mitjana quan els homosexuals eren cremats a la foguera per la inquisició i recoberts de fonoll fresc per ralentizar el patiment del cremats.