Diuen que cada any l’oreneta arriba a les nostres terres tot just comença la primavera, sol arribar a l’abril o el maig. Hi ha qui pensa que la seva presencia és perquè potser ve un canvi de temps. D’altra banda la tradició considera que porta bona sort a la casa on fa el seu niu. La veritat és que aquest ocell viatger ens acompanyarà com cada any durant els mesos de bonança i ens dedicarà la seva dansa plena d’acrobàcies en cada un dels seus vols.

Hi ha cinc espècies d’orenetes que venen a criar a Catalunya: l’oreneta cuablanca, l’oreneta vulgar, l’oreneta cuarogenca, l’oreneta de ribera i el roquerol. Les orenetes sovint es poden confondre amb els falciots, que tot i no ser realment orenetes les seves costums són força similars. De fet a Catalunya trobem tres espècies de falciots: el falciot pàl•lid, el falciot negre i el ballester, que també venen a criar amb l’arribada del bon temps. Aquest cop però ens fixarem en les costums i característiques de l’oreneta cuablanca i de l’oreneta vulgar.

Trets característics

L’oreneta vulgar ( Hirundo rustica) es caracteritza pel seu cos estilitzat i per les seves ales i la seva cua llargues i punxegudes. Les plomes més externes de la seva cua són molt més llargues que les internes. De plomatge negre tirant a blavós, amb el front i la gola rogenca. De color clar en les parts inferiors i de color negre el seu bec i les seves potes. L’oreneta cuablanca ( Delichon urbica) a diferència de l’oreneta vulgar té la cua menys llarga i forcada. Destaquem com a tret inconfusible per a diferenciar-les el carpó de color blanc, fixem-nos en la part final de l’esquena on s’uneixen les plomes de la cua. El seu plomatge és de color negre blavós, sense cap taca rogenca al front i a la gola i amb plomes blanques a les potes i els dits dels peus.

Ocells gregaris

Les orenetes són ocells insectívors, grans devoradores de petits insectes voladors, mosques, mosquits i libèl•lules, la majoria caçats al vol. És per això que passen els mesos que aquí són freds al centre i sud d’Àfrica, on no els hi falta l’aliment per garantir la seva supervivència. Tanmateix són uns ocells gregaris, quan arriba l’hora de marxar a terres més càlides a finals d’estiu, milers d’orenetes es reuneixen preparant la migració. Sovint les veurem reposant sobre els cables elèctrics agrupades en grans bandades preparades per emprendre el seu llarg viatge. El comportament a l’hora de volar és molt similar en totes dues. L’oreneta vulgar passa la major part del temps a l’aire, sent capaç de volar a gran alçada o en vol rasant sobre l’aigua. L’oreneta cuablanca vola més alt, però amb menys rapidesa i sense fer vols directes. Quan es posen al terra, sobretot quan arriba l’hora de preparar el seu niu, i necessiten trobar materials, ja sigui palla, herba seca o fang, l’oreneta cuablanca camina amb més facilitat i s’ajuda elevant les ales. L’ oreneta vulgar en canvi en aquest aspecte és maldestre, donat que te les potes curtes i dèbils.

Pràctiques per fer els nius

Les dues orenetes construeixen el seu niu aprofitant les construccions humanes, tot i que l’oreneta vulgar prefereix ocupar les zones rurals, on troba amb més facilitat els materials per fer el seu niu. Així trobem que els nius de l’oreneta vulgar solen estar dins edificis o cases, en forma de bol i oberts per la part superior. Els nius de l’oreneta cuablanca els veurem sovint sota balcons i teulades, de forma que l’entrada sigui molt estreta tan sols per poder entrar i sortir. La seva posta és al voltant dels cinc ous aproximadament en totes dues. Els ous de l’oreneta vulgar són de color blanc amb petites taques grises o vermelloses, a diferència del color blanc lluent dels ous de l’oreneta cuablanca. Durant la incubació en el cas de l’oreneta cuablanca al llarg dels 14 dies tant el mascle com la femella s’alternaran i se’n faran càrrec indistintament. No és el cas de l’oreneta vulgar, aquest paper li correspon quasi totalment a la femella.