La masia que ens ocupa aquest mes de Desembre és una de les més antigues de Collserola, que li ha donat nom a un torrent proper, el torrent de Can Ribes. Com quasi bé totes les masies ha deixat enrere la pagesia. Desprès de patir l’abandó va ser adquirida fa uns anys per uns nous propietaris que la restauraren mantenint-se fidels a la masia original fins l’estat actual de conservació, el qual bé mereix una visita.

El mas de Can Ribes està situat a la vessant de Molins de Rei, sortint des de Santa Creu d’Olorda pel camí antic de Molins de Rei i ben just a meitat de camí a la banda dreta trobarem aquest mas, a l’actualitat molt ben conservat. Masia de dues plantes amb teulada a dues vessants. Gaudeix d’un ampli pati d’accés, és una constància en les masies catalanes i molt present a Collserola. Situats al vell mig del pati veurem que a la banda dreta hi ha un altre construcció on anys enrere vivien els masovers i on actualment hi viuen els propietaris del mas. A la façana de la masia apreciarem un rellotge solar, i un banc de pedra acompanyat per dos portes d’accés a l’interior. La porta de la dreta ens durà al lloc que era antigament el celler, mentre que la de l’esquerra en portarà a l’ interior de la masia. Un cop estem dins a mà esquerra trobarem un menjador amb braser i l’accés a la cuina. A la dreta hi ha una petita sala i al fons del passadís d’entrada les escales que ens duran al pis superior on hi ha les habitacions.

Els seus orígens

Les primeres dades que es tenen constància de la masia de Can Ribes són del segle XIV, concretament a l’any 1329. Aleshores el mas pertanyia a Bernat Rubió. Anys més tard va passar a mans dels Riba, propietaris que li donarien el nom a la masia. Sabem que els Riba són al mas des de les primeries del segle XIV, ja que sabem que en Pere Riba va contribuir en la millora de la parròquia de Santa Creu d’Olorda. Els Riba varen mantenir el mas durant anys. Més tard ja al segle XVII, la masia es va anomenar casa d’en Ribes de les Heures, aleshores els seus propietaris eren els Estella-Ribas, en casar-se la pubilla del mas la Margarida Ribas amb Josep Estella. Amb la dissolució del municipi de Santa Creu d’Olorda l’any 1916 el mas va passar a pertànyer al terme de Molins de Rei fins a l’actualitat.

Els actuals propietaris, el Manuel i la Montse, ens van convidar a entrar al mas per poder visitar-lo. Dins els seus plans hi ha la intenció d’obrir un restaurant a la masia en un parell de mesos, pel que han habilitat una zones per tal fi. Així doncs d’aquí poc temps qui vulgui visitar la masia també tindrà la possibilitat de gaudir d’un bon àpat.

La masia d’aquest mes de Novembre es troba situada al vessant que toca Molins de Rei, hi ha l’àrea de lleure del Terral, i just al seu davant trobarem un trencall que travessa la riera i ens duu cap a la Masia Can Tintorer. Està emplaçada en un bell paratge i resulta se un lloc ideal per a fer excursions pel massís.

La seva història

Els primers documents que fan referència a la masia es remunten a l’any 1925, tot i que és molt possible que existís molt abans. Corria l’any 1675 quan l’Isidre Tintorer la va comprar i va posar en funcionament una explotació agrícola i ramadera que es va perllongar al llarg de tres segles. Tot i que a l’actualitat la masia ha estat totalment restaurada i habilitada com a restaurant per la desena generació de la família, l’arquitectura de Can Tintorer era molt similar a les masies catalanes de la seva època.

Construcció

Masia de planta baixa i un pis, de forma rectangular i amb finestres emmarcades amb una pedra de color vermellós. A l’interior i situada a la banda dreta hi havia la cuina, equipada amb els seus fogons i amb una taula grossa, ben acompanyada de dos bancs per donar cabuda en les reunions familiars. A la banda esquerra hi havia el menjador, reservat per festes més importants. Al fons hi havia la porta del celler, des d’ on també s’accedia a la mina. En construccions annexes també hi havia el galliner i el corral de les cabres, l’abeurador i un gran safareig on es rentava la roba. Com hem esmentat en l’article de l’aiguader, en aquells anys Can Tintorer era una d’aquelles cases que disposaven de pou propi que els subministrava l’aigua que necessitaven per la vida quotidiana. Tanmateix també feien servir l’aigua de la font d’en Lluís. El mas amb el pas dels anys va tancar les portes com a masia pairal per donar pas a una nova generació, que fa més de trenta anys que la van transformar en l’actual restaurant, important referent d’aquesta banda de Collserola.

La masia que ens ocupa aquest mes de Setembre potser va ser unes de les últimes en abandonar la vida de pagès.

Fins farà pocs anys els visitants que s’apropaven al mas podien remuntar-se en el temps quan tota la muntanya bullia d’activitat al camp, apropar-se era poder gaudir dels seus camps conreats, els fruiters enfilats i carregats de fruits, aviram, gossos, tractors, eines i gent treballant la terra. Però la modernitat ens engull i aquella forma de vida ja no és rentable, ni productiva, és per això que a l’any 2005 la masoveria com a tal va haver de tancar les seves portes. Una mica desprès va ser adquirida per un nou propietari, la família Pons, els quals van decidir tornar a omplir de vida la masia, intentant respectar i poder continuar una petita part d’allò que representava. Actualment la masia està sent reformada amb la màxima fidelitat a l’original. Els camps tornen a lluir una estora d’un color verd llampant, en aquests moments estan plantats d’alfals, destinat pel cavalls, ja que la família Pons en tenen un bon nombre, degut probablement a la seva passió per l’aplec dels tres tombs. La importància d’aquestes masies de pagès a Collserola encara es pot apreciar en la vegetació per la manca de sotabosc. Espècies com la geneta i el toixó, així com molts ocells necessiten d’un hàbitat net de sotabosc preferint per fer els seus caus o nius en zones properes a camps de conreus o en boscos vells.

Can Rabella: la masia

És una masia amb la típica construcció de planta i pis molt abundant a la serra de Collserola. La teulada dona pas a dos vessants i una gran porta central d’ accés a la masia. Predomina el seu pati central ben just enfront, i ambdós costats de la porta d’entrada hi trobarem dos bancs de pedra per jeure a l’hora de la fresca. Si enlairem la vista una mica més enllà ,sobre els nostres caps veurem un rellotge solar a l’esquerra de la porta i una petita construcció amb una majòlica de la mare de Déu de Montserrat a la banda dreta. Antigament la masia pertanyia a la parròquia de Santa Creu d’Olorda, més tard al 1868 va passar a la parròquia de Sant Bartomeu de la Quadra, i finalment a l’any 1916 amb la dissolució del municipi de Santa creu d’Olorda aquesta masia va passar a formar part de Molins de Rei.

Els Rabella

Les primeres dades que trobem dels Rabella a la serra de Collserola daten del 1325 en un document arran d’una ofrena d’oli a l’església de Sant Bartomeu on apareix l’Antoni Rabella. Els Rabella agafen la titularitat de la masia al 1648 en la venda feta a favor seu pel reverend Jaume Janer, així doncs sabem de la seva titularitat al segle XVII. Tot i això és molt probable que hi habitessin molt abans amb règim de masoveria, ja que com hem esmentat la presència dels Rabella a la contrada de Sant Bartomeu es remunta al segle XIV.

Uns dels vestigis potser més antics del pas de l’home per Collserola, és a la cova de l’or datat del neolític antic, uns 6000 anys aC.

La llegenda

Aquesta petita cova està envoltada de misteris i llegendes, la més coneguda i que li dóna nom ens explica que Anníbal va explotar en aquest lloc, una rica mina d’or, amb set boques d’entrada i diverses galeries que la comunicaven, i una gran plaça central a l’interior de la cova. També existeix un altre llegenda que ens diu que un fabulós i gegantí drac atemoria a petits i grans per tota la contrada. Aquest s’amagava a la cova de l’or i quan sortia en les nits de tempestes i sense lluna feia la por entre tots els habitants de la serra.

La cova

Aquesta cova està situada a la vessant sud de la muntanya, es troba dins dels terrenys que explota l’empresa Valenciana de Cementos Portland S.A., més coneguda popularment com la “sanson “. Un cop acabi la concessió administrativa l’empresa ha promès adequar el millor possible la muntanya. L’entrada a la cova està situada aproximadament a un metre del nivell de terra i té una cavitat d’un metre d’alt per uns vuitanta d’ample, la seva orientació en nord-est i amb una llargada de vint-i-cinc metres. Pels qui vulgueu saber més trobareu un apunt al catàleg espeleològic de Catalunya amb la referència B-02-01-01 cota 375, massís de Santa Creu d’Olorda.

Els seus habitants

Com ja hem esmentat abans la cova va ser habitada de manera continuada des de fa uns 6000 anys abans de crist fins pràcticament a l’edat de ferro, quan l’home ja va abandonar la vida a les coves definitivament. L’any 1953 el senyor Enric Madorell, que posteriorment esdevindria director del museu de Molins de Rei encara inexistent a l’època, va dirigir una expedició per explorar la cova. Al fons d’una petita escletxa varen trobar el que va resultar ser un vas de ceràmica de l’època neolítica, així com ganivets de sílex i diversos estris d’os. Exploracions posteriors han permès recuperar grans quantitats d’estris i confirmar així la continuïtat de l’ocupació de la cova fins l’edat de ferro. Una de les exploracions més importants va ser a l’any 1979, impulsada aquest cop pel museu de Molins de Rei i dirigida per l’arqueòleg Oriol Granados. Com és natural la major exposició d’estris trobats a la cova de l’or la podrem veure al museu de Molins de Rei.