Instal•lació d’observació faunística

Els diumenges d’hivern el Parc de Collserola organitza visites a la Feixa de Can Coll

La feixa de Can Coll

Antiga feixa de conreu disposada per a l’observació dels ocells hivernants. Consta de cinc aguaits fets amb estructura metàl•lica i coberts amb roba de camuflatge, 5 menjadores, una petita bassa artificial, una zona conreada amb cereals i una altra zona amb una plantació d’arbres de fructificació tardana: magraners, oliveres, figueres i arboços.

Les menjadores, una excel•lent oportunitat per al naturalisme amateur i l’experiència didàctica.

Més enllà del seu interès puntual com a suport d’alimentació hivernal, qualsevol complex amb menjadores i punts d’aigua, ofereix immillorables condicions per a l’observació dels ocells comuns dels nostres camps, boscos i jardins. Aprendre a observar, detectar espècies diferents, començar a identificar-les, adonar-se de les maneres de fer dels ocells a l’hora d’alimentar-se, veure interaccions entre els individus …..en definitiva, l’oportunitat de gaudir de la proximitat vital d’aquests petits animals.

Visites guiades

Una activitat de diumenge per a tota la família, que vol apropar al coneixement de la fauna salvatge de Collserola. D’octubre a març podeu passar una estona observant els ocells des d’uns amagatalls, aprofitant el gran nombre d’aquests animals que es mouen pels boscos i conreus de Can Coll durant els mesos d’hivern. Trobareu servei de préstec de binocles i fitxes d’identificació.

Horari Feixa: De 11:00 a 13:30 hores
Més informació:
93 280 35 52 Dilluns a Dissabte de 9:30 a 15h.
93 692 03 96 Diumenge de 9:30 a 15h
També al Centre d’ Informació hi trobareu una petita instal•lació amb menjadora per poder observar els ocells durant l’ hivern.

Curruca rabilarga (castellà)
Sylvia undata (Boddaert, 1783)

Es tracta d’un petit ocell de cua llarga i sovint aixecada. A l’època hivernal, presenta un plomatge fosc i grisós, amb les parts inferiors granatoses i molt vistoses. A l’estiu el cap adquireix un color pissarrós. La femella és més fosca. El mascle assaja la construcció “de nius de prova”, tot i que el niu definitiu el construirà la femella, en brucs, en llentiscles o en estepes, a base de petites arrels i tiges, decorant-ho amb teles d’aranya. Viu i àgil es mou entre les brolles tal i com ho fan el tallarol o les tallaretes. És fàcil confondre-la amb el Tallarol capnegre, Sylvia melanocephala, però aquest prefereix una vegetació menys espessa, a diferència de la nostra protagonista que busca major cobertura.

Reproducció

La posta es produeix entre els mesos d’ Abril a Juny, i consta d’ entre tres i quatre ous de color blanc trencat, tacats de color gris o pigmentats de color verd. La incubació l’acostuma a dur a terme la femella, tot i que les cries seran alimentades per els dos progenitors.

Distribució

Aquest ocell bel•licós i territorial que habita en terrenys oberts i zones degradades de matolls i brucs, a l’ hivern, s’apropa a les ciutats probablement degut a la seva sensibilitat al fred. La població a Catalunya es calcula en 20.138–72.125 parelles. Espècie politípica de la que en la Península s’hi troben diverses subespècies: la nominal, es troba al Nord Est Peninsular i a les Illes Balears; daviforniensis es troba en el Nord Oest ; i toni es troba en el Centre i Sur. Les subespècies es podrien situar en diferents graus d’amenaça al estar més localitzades geogràficament.

Ocell protegit:
Amenaces i conservació Aquesta espècie s’ha vist afavorida per l’absentisme de l’agricultura de muntanya. Recordem que els seus hàbits el porten a ocupar zones sense conrear on la vegetació encara no ha estat substituïda per grans masses forestals. Alhora els incendis forestals, la roturació del terreny i l’ urbanisme sense criteri ecològic, en definitiva la transformació del paisatge, són les majors dificultats per a la conservació d’aquesta espècie.

Estats legals

Catàleg nacional
-Interès especial
Conveni de Berna
-Annex II
Conveni de Bonn
-Annex II
Directiva d’aus
-Annex I

La Xarxa Natura 2000 és una xarxa europea referida a la conservació de fauna i flora silvestres, també anomenada Directiva d’ Hàbitats. Ha de permetre assolir els objectius establerts per el Conveni sobre la Diversitat Biològica aprovat a la Cimera de la Terra de Río de Janeiro.