Aquest mes d’octubre anirem fins un lloc de la serra molt concorregut, potser per la seva ubicació des d’on es poden fer varies rutes i passejades. Sobretot durant els caps de setmana s’apropen ciclistes, genets i excursionistes que volen gaudir d’un dia de tranquil·litat a la muntanya. Visitarem la Font de la Teula o també dita de Can Borrell, situada just al costat de la masia de Can Borrell.

Una mica d’història

Situada a la vall de Gausac, entre Sant Cugat i Cerdanyola, arribarem per la carretera d’Horta a Cerdanyola (BV-1415) Km 3 agafant un caminet que trobem a mà esquerra, i que tot just desprès de travessar un pontet que creua la riera ens durà davant aquesta imponent masia.
Amb quasi 216 hectàrees encara es poden veure camps conreats (aproximadament unes 40 hectàrees cultivables ), alimentades per l’aigua del pantà de Can Borrell. Aquest pantà de petites dimensions, fou construït per Josep Llopart l’any 1926. Reté l’aigua del torrent de la Rabassada i fa uns 7 metres d’altura i 26 de llargada, amb una profunditat de quasi 3 metres. Doncs bé, aquesta masia fa moltíssim temps tingué com a propietaris en Bertran d’Esplugues i la seva dona Berenguera de Cercedol. Anys més tard la vengueren a Bernat de Palou, el qual ens indica que és molt i molt antiga. La construcció actual pertany als segles XVII-XVIII, i avui en dia els Rovira són els masovers d’aquesta finca agrícola que va començar com un petit restaurant que sols cuinava quan s’apropava algú, tal i com diu en Lluís Rovira en una entrevista. Ara ja en són més de 30 els anys que ho fan professionalment!!.
Afegir que com a curiositat podrem veure animals de granja, com ànecs i gallines.

La font

La font de la Teula, anomenada així per la seva construcció, feta de teules, o de Can Borrell la trobarem just enrere de la casa, al costat de la muntanya. És una font d’aiguaneix. L’aigua es recull de la cisterna o dipòsit que hi ha per damunt. Ara funciona amb aixeta i té una pica quadrada molt ben feta. Des de fa uns anys és eixuta, quina pena !!

La proposta d’itinerari d’aquest mes està pensat per gaudir amb família d’un petit itinerari que ens amaga alguna que altre sorpresa.

Sol i aire: punt de sortida.

Començarem la nostra caminada a la petita urbanització sol i aire, situada a la carretera de l’arrabassada, dins el terme municipal de Sant Cugat del Vallès. Agafarem el trencall que indica l’entrada a la urbanització, i anirem baixant fins al final on trobarem una carena que prohibeix el pas als vehicles rodats i que duu a una pista forestal. Al final de la urbanització hi ha el nucli zoològic Cal Castillo. L’accés és gratuït i és un lloc ben especial per la mainada, perquè podran veure de ben a prop animals tremendament mansos, com ases, ovelles, cavalls nans, etc.

De camí al pantà

Sortint del nucli zoològic agafarem la pista forestal direcció al pantà de Can Borrell. Aquesta és una pista planera i ample, una breu passejada d’uns trenta minuts on les diferències climàtiques i de vegetació, força acusades, com a moltes zones de Collserola, serà un dels detalls que potser més ens cridi l’ atenció. Així doncs podrem veure espècies vegetals com l’arboç o la ginesta pròpies de zones de solei, o heures i molts esbarzers més pròpies de zones ombrívoles. Això és degut a que el pantà es troba en un fondal , donant-se en les seves proximitats vegetacions i alhora fauna típicament de ribera. Si decidiu fer aquesta petita excursió aquests propers mesos d’octubre o novembre, no oblideu agafar un petit cistell, ja que podreu trobar algunes sorpreses agradables en forma de fongs, cireretes de bosc o unes branquetes de romaní i farigola per condimentar el s vostres plats.

El pantà de Can Borrell

Aquest pantà subministrava antigament l’aigua a la masia i als camps de Can Borrell. Avui dia amb l’arribada de les canalitzacions de l’aigua a la masia, aquest pantà ha caigut en l’abandó i el desús. Els caps de setmana però és habitual trobar-se grups de gent al seu voltant fent una passejada pels seus voltants. Es un pantà petit, la seva presa no deu fer més d’uns sis metres d’alçada i la profunditat d’uns tres metres a la part més fonda. En anys molt plujosos el nivell pot arribar a sobrepassar la presa, i vesar cap a la riera. Els seus marges com estan plens de branques i troncs arrossegats per les pluges dels diferents torrents que van a parar al pantà i el nodreixen d’aigua.

El 13 de setembre de l’any 2006 una família que passejava per la vora del pantà va trucar al telèfon d’emergències del 112 !!havien vist un cocodril al pantà de Can Borrell!. El cas és que enlloc de sortir corrent varen decidir capturar-lo i trucar als agents rurals. El cocodril va mossegar a un dels membres de la família durant l’ intent, tot i que el mal no va ser de gaire importància, el trasbals segur que se’l van endur. Va ser traslladat al centre de recuperació d’anfibis i rèptils de Catalunya a Masquefa.
El cocodril trobat era un “caimán crocodylus”, jove de quasi un metre de llargada, però que en edat adulta pot arribar amb facilitat als dos metres i mig.

La Pelu de Sant Cugat patrocina aquest reportatge