• Un recorregut per 150 anys de la història de Vallvidrera i Sarrià
• Una obra noucentista emblemàtica
• Un ambient natural idoni pels amfibis
• Itineraris per conèixer de prop l’entorn natural d’un indret únic

L’espai d’interpretació del pantà de Vallvidrera, ubicat a la planta baixa de la recentment restaurada Casa del guarda, oferirà al visitant una exposició, els continguts de la qual fan referència al procés històric de la construcció de la presa, a la creació del Mina-Grott i el Lake Valley Park, a la posterior recuperació d’aquesta singular obra arquitectònica del segle XIX pel Consorci del Parc de Collserola i a l’adequació de l’àmbit del pantà per potenciar la fauna atès que és un hàbitat idoni per als amfibis i per a la fauna i vegetació típica d’ambients humits. També, farà les funcions de punt d’informació per a la divulgació del Parc de Vallvidrera i els seus entorns, el qual inclou la Font de la Budellera, la Vil•la Joana (Museu Verdaguer), el Centre d’Informació del Parc, l’àrea de lleure de Santa Maria de Vallvidrera, el pantà de Vallvidrera i els torrents de l’Espinagosa i d’en Llevallol. Aquesta zona està comunicada amb itineraris a peu i en bicicleta que enllacen els indrets i punts d’interès abans esmentats.
L’espai d’interpretació del pantà estarà obert al públic els diumenges al matí, mentre que durant la resta de la setmana s’hi faran visites guiades que sortiran del Centre d’Informació.
La presa del pantà de Vallvidrera, obra d’Elías Rogent, va ser construïda el 1864 per dur l’aigua a la vila de Sarrià, en aquells moments independent de Barcelona. L’aigua es feia arribar a través d’una galeria excavada que travessava la muntanya i que es coneix com la Minagrot. Més endavant, el 1908, amb l’objecte de crear un parc d’esbarjo –el Lake Valley Park– als voltants del pantà es va utilitzar aquesta galeria per fer-hi passar un trenet elèctric que servís de mitjà de transport pels barcelonins que volien accedir a la serra amb més comoditat. Des de la casa del guarda, situada al peu del dic del pantà, s’accedia a una galeria perimetral que ressegueix la base del dic, el qual té 50 m de longitud, 3 m d’amplada i una altura de 16 m. El mateix edifici va fer les funcions de bar–restaurant del Lake Valley Park. El 1999 el Consorci del Parc de Collserola va aprovar el projecte de restauració del pantà per preservar aquesta excepcional obra que forma part del patrimoni arquitectònic i de la història de la serra.

A 15 min a peu des de:
L’estació dels FGC del Baixador de Vallvidrera.
La carretera (BV-1418) de Vallvidrera a Sant Cugat, km.5
Text i fotografies: Consorci Parc de Collserola

El Parc de Collserola aviat es convertirà en Parc Natural. Ens reserva indrets d’una gran bellesa natural. La diversitat dels paisatges que hi trobem configuren la riquesa biològica de la nostra serra. Són dignes d’admirar per si sols, cadascuna té una composició d’espècies vegetals pròpies i amb una fauna variada. Però de vegades és força important la mà de l’home per millorar certs espais que anys enrere no se’ls hi donava la importància que realment calia.
El Parc de Collserola com a tal es va crear l’any 1986, però ja tres anys enrere l’antiga “Corporación Metropolitana de Barcelona” va iniciar una sèrie d’intervencions per a la protecció del parc. Es varen crear nous equipaments i es varen restaurar d’altres, un exemple és el cas de la Font de Santa Bàrbara.

La Font de Santa Bàrbara

Aquesta font es troba dins l’àrea de lleure de Santa Maria de Vallvidrera, espai creat durant els anys 1988-93. Aquest és un lloc tranquil per passejar, del tot acollidor i molt visitat els cap de setmana. Hi trobem un restaurant, un aparcament, taules de fusta per fer pic-nic, una gran explanada amb moltes possibilitats d’esbarjo: on poder jugar, córrer i saltar. La trobarem al fons de l’àrea de lleure i està formada per dues parets molt grans i gruixudes de pedra vista que s’ajunten en angle recte. En la paret del frontal hi ha el tub de bronze (ara no hi és) i al costat dret veurem en una planxa de ferro l’any de la seva restauració, l’any 1993, al mateix lloc on hi existia l’original, abans d’aigua natural, ara canalitzada per l’ Ajuntament.
És una font que quasi sempre porta aigua, penseu que de vegades s’inunda la bassa quasi rectangular on cau l’aigua.
Abans aquest lloc era una antiga teuleria i durant els anys 60 es varen construir unes casetes ( “poblado” se’n deia abans) per als treballadors de les primeres obres dels túnels de Vallvidrera. Aquest espai se’l coneixia per “Poblado de Santa Bàrbara”, el qual li va donar nom a la font.
Per arribar-hi hem d’agafar la carretera de Vallvidrera a Sant Cugat km 4.7 BV 1418 i desviar-nos on posa restaurant LA PINYA 2. També ens podem apropar amb els ferrocarrils, si baixem a l’estació del Baixador de Vallvidrera l’àrea de lleure està a 500 metres.
Pels qui es quedin amb ganes de més, molt a prop trobareu l’església de Santa Maria de Vallvidrera amb el seu campanar. És un paratge molt bonic on poder gaudir de la serra i escoltar l’aigua com brolla per tot arreu…
Tex i fotografies: Dany Alvarez

Com sabeu la tardor és una època en què es fan diferents activitats d’aproximació i descoberta dels ocells.

XXI Campanya d’Observació de rapinyaires en migració al seu pas pel Parc de Collserola. De l’11 de setembre al 4 d’octubre

Al Turó de la Magarola hi trobareu aquest magnífic punt d’observació de rapinyaires sobrevolant el Parc. Aprofiten els corrents d’aire per agafar volada i enlairar-se, fenòmen que podreu comentar amb el tècnic que fa el seguiment i que trobareu cada dia mentres dura la migració. Aquest seguiment té un doble objectiu: El coneixement i seguiment científic i la divulgació i sensibilització a la ciutadania El coneixement i seguiment científic El Turó de la Magarola forma part del Projecte Pernis, una Xarxa de punts d’observació a Catalunya que, coordinats per l’Institut Català d’Ornitologia, permet fer el seguiment de l’evolució d’aquest fenòmen i emmarca les dades que s’obtenen en una xarxa a nivell europeu. El coneixement i sensibilització a la ciutadania L’objectiu és posar a l’abast les eines per a conèixer i diferenciar els ocells. Prismàtics, fitxes identificatòries, plafons amb les siluetes de les aus són recursos que ens ajudaran a la descoberta, a presència dels ornitòlegs són el complement ideal per acabar de saber en què cal fixar-se especialment per diferenciar un ocell de l’altre.

Festa dels Ocells

Diumenge, 4 d’octubre, de 10 a 14h, a Can Coll, Centre d’Educació En motiu de la celebració del Dia Mundial dels Ocells, el Centre d’Educació Ambiental Can Coll us convida a la Festa dels Ocells el matí del diumenge 4 d’octubre. De 10 h a 13 h podreu aprendre i gaudir amb diferents propostes i tallers que tenen el món de les aus com a protagonistes. A les 13 h s’alliberaran ocells procedents del Mòdul de Recuperació de la Fauna Salvatge de Can Balasc.
Les activitats són gratuites i adreçades a tots els públics. Per a més informació, truqueu al 936920396
E-mail: cancoll@parccollserola.net

Cada any a l’estiu s’organitzen a tota Europa un seguit d’activitats per tal de donar a conèixer els ratpenats en el que s’anomena la Bat Night. Enguany, els dies 5, 18 i 26 de setembre de 2009 diversos municipis catalans també s’acolliran a la 5ªnit dels ratpenats (14ª edició europea). Les activitats estan organitzades pel Museu de Granollers-Ciències Naturals, l’àrea d’ investigació de quiròpters del Museu de Granollers, Galanthus i el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya. Per primera vegada, el Parc de Collserola s’afegeix a la proposta.

Què són els quiròpters?

Són un grup de mamífers que van aparèixer al nostre planeta, fa uns 65 milions d’anys, segons les últimes dades. En aquest moment se n’han comptabilitzat més de 1.100 espècies arreu del món, i ha conquerit o s’ ha adaptat a la majoria d’hàbitats del planeta excepte als pols. Són els únics mamífers que realment volen. Per tant, estan adaptats a la vida aèria i a més a la vida nocturna. Han estat protagonistes de moltes llegendes, la majoria de les quals sense tenir en compte la seva realitat. Diversos estudis demostren que està disminuint la població d’aquests animals arreu d’ Europa. Els quiròpters són animals que estan protegits per la directiva Hàbitats (92/43/CEE) Annexes II i IV. A més a Catalunya hi viuen 26 espècies, moltes d’elles considerades vulnerables i una d’elles en perill d’extinció (Myotis capaccinii). Al Parc de Collserola en destaca el ratpenat de cova (Miniopterus schreibersii), el qual caça en ambients forestals evitant les zones molt urbanitzades com les que el Parc té a la seva perifèria. A Collserola ja fa 4 anys que s’estan duent a terme estudis d’aquesta població, utilitzant sistemes com el de ràdioseguiment, l’observació directa, o la col•locació de caixes específiques per a ratpenat. Aquests tipus d’estudis van en la línea de fer-ne un seguiment per tal de copsar la pervivència al Parc d’aquestes espècies que no acostumen a viure prop de les persones.

5a Nit catalana dels ratpenats Divendres, 18 de setembre, de 18 a 23h al Centre d’Informació

Cada any durant l´estiu s´organitzen a tota Europa diverses activitats per tal de donar a conèixer els ratpenats en el que s´anomena la Bat Night. Aquest any podeu participar-hi per cinquena vegada a Catalunya. Els ratpenats són animals nocturns que han estat protagonistes de moltes llegendes, la majoria de les quals sense tenir en compte la seva realitat. Diversos estudis demostren que aquests animals estan disminuint les seves poblacions arreu d´Europa i cal conèixer el seu apassionany món per aprendre a respectar-los i protegir-los. Els ratpenats són cecs? Migren? Quantes espècies n´hi ha a Catalunya? Us proposem que compartiu amb nosaltres una nit i conegueu què fan, on viuen, què mengen, com s´ha d´actuar per protegir-los, etc.

Parc de Collserola, el Barcelonés
Divendres, 18 de setembre de 2009
Centre d´Informació del Parc de Collserola
Ctra. de l´Església,92 Vallvidrera
Accés FFGG Baixador de Vallvidrera.

La BatNight’s s’organitza, a l’estiu, a tota Europa. Aquest any Collserola hi participa. Us convidem a passar una tarda vespre amb nosaltres per conèixer millor aquests animals: qué fan, on viuen, què mengen, com protegir-los…. Amb espectacle infantil, tallers de manualitats, xerrada i passejada nocturna per observar l’activitat dels ratpenats. Més informació al web del Parc. -18.00h Els murisecs, espectacle infantil a càrrec d´Els Que-què. Contes i cançons , les aventures dels ratpenats. -18.45h Taller de manualitats per als més petits. - 20.00h Xerrada amb projecció d´imatges : una ullada als ratpenats, caixes niu per a ratpenats; com s´estudien els ratpenats. -21.30h Passejada nocturna conjunta pels voltants per tal d´observar l´activitat dels ratpenats mitjançant l´ús de detectors d´ultrasons. Cal portar: el sopar, una petita llum i calçat i roba adequada. -22.30h. Cloenda

La font de les escletxes es troba situada al terme municipal del Papiol, a la porta del parc de Collserola, a la zona denominada pre-parc o zona de protecció. El seu interès radica tant per l’entorn que l’envolta com per la comoditat i frescor que dona aquest mes d’agost una bona remullada.

Construcció urbana

La font és de construcció moderna i es troba ubicada on antigament hi havia estat la font original. La nova font és de pedra amb una bona paret frontal, a la banda dreta de la font hi trobarem un banc també de pedra pel descans del vianants. Cal destacar que se li ha donat un estil de muntanya molt ben integrat amb el paisatge. Aquesta font no deixa de ser una font urbana, on trobarem una sèrie de fets característics que ens ho indiquen com poden ser el seu broc, (que no existeix) canviat per una aixeta de bronze amb polsador. Però tanmateix si que podrem gaudir de l’aigua que raja d’aquesta aixeta donat que està connectada a la xarxa d’aigües municipal i això en ple mes d’agost és d’agrair. El paratge que ens envolta no són els boscos d’alzines i rouredes, o les brolles i màquies tant característiques del Parc de Collserola, però aquest no deixa de tenir el seu interès ja que en aquest indret es troben les restes dels esculls coral•lins de fa uns 16 milions d’anys quan la Catalunya que avui coneixem formava al paleozoic una conca oceànica tal i com ja hem esmentat amb l’article anterior.

Fins farà pocs anys el coneixement de la ciutadania de la serra de Collserola era bastant minsa, només calia preguntar als diferents visitants per descobrir que aquests només coneixien la Collserola que els hi era més propera. Així dons els barcelonins eren autèntics experts en la carretera de les Aigües i rodalies, però quan se’ls mencionava per la Torre Negra, la Rierada o l’ermita de la Salut del Papiol, res de res. El cas era el mateix amb el veïns de Sant Cugat, o de Cerdanyola, per citar dos localitats. I a excepció d’uns quants apassionats la resta gaudia en certes ocasions per anar-hi amb els nens a la vora de casa quan no es tenia res millor a fer. O bé com l’horta del pati del darrera de casa, però tot això està canviant: el treball de divulgació, millora i protecció dels diferents espais, tant com la participació activa de la ciutadania, ens mostra un parc viu, i que en les seves reduïdes dimensions gaudeix d’una gran riquesa, tant climàtica, faunística o vegetal, restes arqueològiques com el poblat ibèric de Can Oliver habitat des del 550 A.C fins l’ any 50 D.C, la pedra dels sacrificis o restes més recents com el gran Casino de l’ Arrabassada. També trobem ermites i parròquies, unes més amagades que d’altres, inclòs els més inquiets descobriran que Santa Creu de l’Olorda va ser municipi independent fins al 1916.
La riquesa gastronòmica és un altre plat fort a la serra, on poder gaudir de bona teca ben a prop de les millors excursions e itineraris. Tot plegat fa de Collserola un parc diferent i al mateix temps un repte, amb una gran densitat de població i de visitants, envoltat de quasi 3.000.000 milions de persones. Aconseguir la preservació d’aquest espai per al gaudi de totes les generacions futures és un esforç de tots.

Visc a Collserola.
Visc al Parc Natural.

“El nou Parc Natural comptarà amb 8.320 hectàrees protegides”

El conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar; el president del Consorci del Parc de Collserola i president de la Mancomunitat de Municipis de l’ àrea Metropolitana de Barcelona, Jordi Hereu, i el vicepresident del Consorci del Parc de Collserola i president de la Diputació de Barcelona, Antoni Fogué, varen signar aquest passat mes de març el conveni perquè la Generalitat
s’ incorpori al Consorci del Parc de Collserola. La incorporació permetrà reforçar i millorar la protecció del futur Parc Natural de Collserola, que es troba en procés de declaració.

Objectius

Els principals objectius són fer compatibles les activitats econòmiques que s’ hi
desenvolupen amb la conservació de
l’ entorn natural, evitant que la pressió urbanística el pugui malmetre .El conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar va afegir que la incorporació definitiva probablement arribarà en el darrer trimestre de l’ any, mitjançant un acord de Govern. Aquest acord també haurà d’ autoritzar
l’ aportació econòmica anual que el Departament de Medi Ambient i Habitatge destinarà a la gestió del Consorci. Per aquest any 2009 s’ ha previst destinar 718,000€.

Projecte de delimitació

En l’ acte es va presentar el projecte de delimitació del futur Parc Natural,que inclou la incorporació de 39 sectors perifèrics al límit del PEIN actual, i que suposaran una ampliació de 804 hectàrees, els criteris de selecció dels sectors a incloure en el futur Parc Natural de Collserola han estat detalladament estudiats i consensuats per part de tots els municipis implicats. La majoria de sectors són sòls forestals, espais
verds o agrícoles.. Tanmateix aquest projecte també inclou la declaració de dues reserves naturals parcials, de protecció superior, de 492 hectàrees, per poder preservar els seus ecosistemes naturals: La Rierada- Can Balasc ( 379,9 ha) i La Font Groga ( 112,8ha), totes dues situades al terme municipal de Sant Cugat del Vallès. El nou Parc Natural abarcarà nou municipis, el municipi que incorporarà més hectàrees noves protegides serà Sant Cugat del Vallès, incloent en el nou projecte Torre Negra. La integració de la Generalitat al Consorci implicarà la modificació dels estatuts de l’ ens, així doncs el Consorci passarà a denominar-se “ Consorci del Parc Natural de Collserola” un cop s’ hagi realitzat la declaració.

Punt i seguit d’ una nova etapa

Durant l’ acte l’ alcalde de Barcelona, president del Consorci del Parc de Collserola i president de la Mancomunitat de Municipis de l’ Àrea Metropolitana, Jordi Hereu, es va mostrar satisfet i va assenyalar de fet històric el conveni :
“Avui és un gran dia, i un punt i seguit d’ una nova etapa. Tindrem un gran Parc”. Va assenyalar el treball fet pel conseller Francesc Baltasar, per l’ esforç realitzat per arribar aquest gran dia en que: “Aquest gran pulmó verd de l’ Àrea Metropolitana de Barcelona rep la màxima protecció a través de la declaració de Parc Natural”, en referència als més de 20 anys que fa que els municipis treballen per a la seva protecció.
El conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, va assenyalar la importància de la incorporació de la Generalitat de Catalunya :
“Poder millorar encara més la protecció del Parc de Collserola, amb vocació de permanència absoluta i configurant molt bé els seus límits; articular solucions en els llocs específics clarificant el seu us….”.
El vicepresident del Consorci del Parc de Collserola i president de la Diputació de Barcelona, Antoni Fogué, va afirmar que s’ havia arribat a aquest punt perquè durant més de 20 anys s’ ha estat treballant per millorar i poder fer compatible els espais, la millora ambiental, l’ús social. Els tres representants institucionals es varen mostrar satisfets per l’ ampli consens que hi ha hagut amb els municipis, per poder arribar a fer realitat aquest nou Parc Natural.

.
Aquest passat mes de Desembre ja us varem avançar en la nostra secció
d’ Informació del Parc de Collserola, un itinerari geològic guiat pel Consorci. Donçs bé, ens ha semblat interessant poder realitzar aquest mateix recorregut, inclós a la seva nova publicació “ Guia de Geologia de Collserola”, però en aquest cas sent nosaltres mateixos els que observem els detalls de les roques que trobarem al llarg de la passejada.

Aprofitarem la ocasió que ens brinden, i farem una passejada al voltant del Mirador d’ en Cors i del Passeig de les Aigües, per observar sobre el terreny, les transformacions que les roques de Collserola van experimentar pels efectes de la intrusió d’ un glop de magma fa uns 300 milions
d’ anys. Aquesta glopada de roca fosa, en refredar-se va donar lloc a una roca molt coneguda per tots: el granit. Anirem descobrint diferents mostres de roques ígnies i de roques metamòrfiques.
Tot seguit, a la plana dreta us citem un exemple en el que observareu l’ efecte de la citada transformació, i on veure de forma més clara el granit existent a la serra.

Al Passeig de les Aigües, a mig recorregut entre el torrent de l’ Infern i el carrer de la Llisa, trobem una antiga pedrera de granit, d’ uns trenta metres de llargada i deu metres d’ altura. El granit està força alterat i fruit d’ aquesta alteració tenim el sauló present a la zona. A la paret nord d’ aquesta pedrera i limitant amb el camí es pot veure el granit fresc i observar-ne la mineralogia: està format per quars, feldspat i mica. El quars és arrodonit, de transparent a grisós i amb lluïssor vïtria. El feldspat varia de color al seu interior; això és un reflex de la seva composició química variable. La mica és lluent i té color negre, la qual cosa indica que es tracta d’ una biotita. La mida d’ aquests minerals és semblant i oscil·la entre dos i quatre mil·límetres.

Les roques que afloren al llarg del vessant barceloní de Collserola, han estat històricament emprades en els edificis i les construccions agrícoles de la zona. La roca més explotada ha estat el granit, un material que destacava per la seva qualitat i per permetre l’ obtenció de llambordes. El seu aprofitament ha comportat la presència de grans pedreres a tot el frontal de Barcelona, les quals foren intensament explotades en el decurs de la década dels anys 1920 per la societat anònima Sant Pere Màrtir. Anys abans, darrere del monestir de Pedralbes, funcionavala pedrera d’ Eusebi Güell i Bacigalupi, la família del qual tenia diverses torres a Collerola. Els negocis d’ aquest empresari català, conegut per ser el principal mecenes d’ Antoni Gaudí i per ser l’ introductor del ciment pòrtland a Catalunya, estaven també molt vinculats amb l’ explotació de roques per a la construcció.

El Consorci del Parc de Collserola, conjuntament amb el Departament d’ Ecologia de la Universitat de Barcelona (Grup de recerca F.E.M.), i l’ Associació Hàbitats- Projecte Rius, porta a terme un projecte de millora i conservació de la conca de la riera de Vallvidrera. Es compte amb el suport de l’ Agència Catalana de l’ Aigua (ACA), i els tres municipis implicats: Dte. de Sarrià- Sant Gervasi de l’ Ajuntament de Barcelona, Sant Cugat del Vallès i Molins de Rei.

El projecte s’emmarca en la Directiva Marc de l’ Aigua (DMA), una normativa europea d’obligat compliment, que té per finalitat mantenir i recuperar la qualitat de les aigües i dels seus ecosistemes aquàtics fins al “bon estat ecològic”, abans de l’any 2015.

Gestió social

Un dels aspectes més rellevants, de la DMA, és que es preveu una gestió social de la conca. És a dir, s’ha d’incentivar la participació ciutadana i incorporar els coneixement que les entitats, associacions, empreses i ciutadania aportin als projectes de les institucions responsables de la gestió.

Al 2007, es va iniciar el procés participatiu de la riera de Vallvidrera amb l’elaboració d’una proposta de mesures correctores. A partir de la diagnosi de pressions i impactes ambientals que rep la riera, van participar un total de 40 persones, representants de 17 entitats diferents o a títol personal.

Restauració ambiental

Durant el 2008 es va concretar un projecte de restauració ambiental que va rebre una subvenció per part de l’ACA, i a finals d’any, es van poder iniciar els treballs que finalitzaran el 2010. En concret, es tracta d’eliminar espècies invasores sobretot canya americana (Arundo donax), i posteriorment, plantar espècies pròpies de la vegetació de ribera. La creació de dues petites zones d’aigües lentes amb canyissar, entre Les Planes i can Bosquets, l’extracció de fangs, l’eliminació de residus i el reperfilat de talussos.

Jornada de neteja

El projecte també contempla un programa d’actuacions amb col·laboració ciutadana. Aprofitem per convidar-vos a la primera jornada de neteja que farem el proper dissabte 28 de març, dins el marc de la campanya Fem dissabte que organitza el Projecte Rius. Cal inscripció prèvia, us podeu informar a la secretaria tècnica del projecte, tel. 93 421 32 16 o a la pàgina web
http://rieravallvidrera.projecterius.org

Tot això, només és, el començament d’un seguit d’actuacions que s’hauran de portar a terme per aconseguir el bon estat ecològic a tots els trams de la riera. Comptem amb tots vosaltres!