Mes de desembre, mes dels infants, mes del color vermell de la ponsettia, mes dels pastorets, mes del pessebre, mes de l’avet, mes de la missa del gall, mes del tió, mes de la rifa de nadal, però sobretot és el més nadalenc dels mesos!!!. Aquest any per no ser menys, tornem a dedicar un espai per tot allò que simbolitza aquestes dades tan especials, per uns més que per d’altres, però al cap i a la fi, són dies festius en els que la tradició ens reuneix amb la família per a gaudir de la seva companyia.
Al llarg d’aquests dies seran varies les festes que celebrarem, amb la Puríssima (6,7 i 8 de desembre) comencen les conegudes fires de pessebres, en les que cada any s’apleguen un munt de paradetes on trobar aquella figura que ens faltava, així com elements decoratius per guarnir les nostres cases, els avets, el tió de nadal, les branquetes de vesc, les llums, etc ..
Sant Nicolau obre les festes de Nadal amb clau
El 6 de desembre hi ha un altre festa, és el dia de Sant Nicolau. Aquest fou un sant força venerat al centre d’Europa, tot i que són varies les llegendes que trobem al respecte. Es coneix que va ser Sant Nicolau de Bari (Segle IV), bisbe de Mira, qui al llarg de la seva vida es va dedicar a repartir presents per als nens pobres. Hi ha una llegenda que ens explica que fa molts i molts anys, un pare molt pobre va haver de posar preu a les seves filles si volia que no es morissin de fam. Sant Nicolau es va assabentar i perquè això no succeís va posar una bosseta amb or a cadascuna de les sabates de les nenes. D’aquí ve la costum de posar les sabates per Nadal a les finestres i trobar al dia següent regals.
A Nord-America se’l coneix amb el nom de Santa Claus, i és l’encarregat de portar els regals la nit del 24 de desembre.
Aquí a casa nostra existeix una tradició relacionada amb aquest sant, doncs fou patró dels navegants durant l’Edat Mitjana. Es deia que existia el costum de portar un pa, “pa de sant Nicolau” que es llançava a la mar en cas de temporal, d’aquesta forma aquesta es calmava i podien tornar a casa. Tanmateix hi ha molts altres indrets de Catalunya que celebren aquest dia amb una festa grossa, al Priorat la quitxalla recorre el poble recollint tot allò que els donen.
Que Santa Llúcia et conservi la vista!!
El dia 13 de desembre es celebra Santa Llúcia, protectora de la vista i patrona de les modistes. Coneguda per tots nosaltres és també la fira de Santa Llúcia, on podem trobar tota l’ornamentació per vestir de nadal les nostres cases i comprar l’avet que ens acompanyarà totes les festes nadalenques.
La festa del sol
Ja falta poc per arribar al dia 25 de desembre, festa molt assenyalada i amb una tradició molt arrelada a casa nostra. Però aquesta gran festa de caire religiós, considerada dins el calendari cristià com la festa més important de l’any en la que es celebra la commemoració del naixement de Crist, antigament era una festa dedicada al sol, al solstici d’hivern.
Entre el 21 i el 22 de desembre es produeix el dia més curt de l’any i la nit més llarga degut a la situació del sol respecte a la terra, és quan comença l’hivern. Antigament i en d’altres societats les famílies es recollien a casa per passar l’hivern, tot desprès d’haver treballat molt per omplir els graners. És en aquest període quan els camps es troben en estat de letargia, preparant-se de nou pel bon temps, per una nova collita. Passat el solstici representava l’arribada de dies més llargs, del triomf del sol sobre la foscor. El culte que es feia a l’astre era del tot raonable en una societat que res tenia que veure amb les nostres creences. El sol possibilitava la continuïtat de la vida, determinava el ritme de la natura i el de la vida de l’home.
Caga tió, que et daré un cop de bastó!!
Caga tió, tió de Nadal
El 24 de desembre, la nit bona, moltes famílies es reuneixen per sopar. És una nit màgica pels petits, és el moment de fer cagar el tió. Antigament l’arbre era molt valorat, doncs amb ell es feien tota mena d’eines que utilitzaven alhora de treballar o en la vida quotidiana, per aquest motiu era el protagonista d’una gran festa. Avui dia la tradició continua ben viva tot i que amb petits canvis, aquest tronc o soca de Nadal dóna llaminadures i sorpreses a aquells que el piquen amb un bastó entonant una coneguda cançó.
Ara ve Nadal, matarem al gall
i a la tia Pepa li darem un tall
Durant la vigília de Nadal, ben entrada la mitjanit es celebra la Missa del Gall.
El gall, com a símbol de Nadal, es coneix la llegenda que diu que fou el primer animal en anunciar la vinguda del Messies.
Per Nadal cada ovella al seu corral
Per Nadal un pas de pardal
El dia 25 de desembre, és el dia en el que ens reunim amb la família al voltant de la taula per menjar tots plegats l’escudella i la carn d’olla, el pollastre farcit, el caldo de galets, els torrons, els fruits secs, el cava, etc.. És moment de cantar cançons i escoltar nadales en un ambient familiar i festiu. Però a la taula de Nadal hi ha d’haver avis, pares i néts, és del tot necessari perquè l’ intercanvi de coneixements i vivències ha de passar de generació en generació, i són pocs els moments que existeixen per ajuntar tota la família en una mateixa taula.
Per Sant Esteve, un pas de llebre
Per Sant Esteve, cada ovella a casa seva
Al dia següent, Sant Esteve, es podria considerar com la continuació del Nadal. És el dia en el que es mengen les restes del dinar de Nadal, un dels àpats típics d’aquest dia són els canelons. El 26 de desembre desprès de tants menjars tothom se’n va a dormir d’hora.
De Nadal a Carnestoltes,
set setmanes desimboltes
El dia dels Sants Innocents, 28 de desembre, festa coneguda com la Festa dels Bojos i celebrada a molts indrets. És un dia en el es fan bromes del tot innocents per poder riure tots plegats.
Potser la broma més habitual per celebrar aquest dia és penjar una llufa, aquell ninot retallat d’una fulla de diari, a l’esquena d’aquell que no s’anadona, amic o conegut.
També és el dia en el que aprofitem per explicar mentides que potser un altre dia no passarien com a bones!! al dia següent hem d’explicar la veritat, així l’any vinent podrem tornar a fer-ho!!.
Els mitjans de comunicació, premsa o telediaris, també aprofiten per fer les seves innocentades.
Sant Silvestre és el darrer vespre
Ja arriba l’últim dia d’aquest any 2011, 31 de desembre, Sant Silvestre. Al llarg d’aquesta intensa jornada són varies les activitats que es realitzen. És l’únic dia de l’any en el que podem veure a l’Home dels Nassos. Aquest té tants nassos com dies queden perquè s’acabi l’any, potser vol fer la competència a la Festa dels Bojos!!!. També és el dia en el que es celebra la coneguda cursa de Sant Silvestre, o la cursa dels nassos a Barcelona. A la nit es celebra un gran sopar per donar la benvinguda a l’any nou, es menja raïm mentre les campanades del rellotge sentim tocar.
És una nit de festa grossa, en la que molts surten a celebrar-ho fins que la llum del recent estrenat any comença a sortir!!.
