Entrades amb el tag ‘Puig i Cadafalç’

Can Catà

Dins del Parc de Collserola, pertanyent al municipi de Cerdanyola, a uns tres quilòmetres del nucli d’aquesta població vallesana, hi ha Can Catà. Es tracta d’una bonica masia habitada que, sobretot els estius, s’omple de gent de diferents generacions de l’ extensa família dels seus propietaris.

can-cata-1

Trets principals

La façana del mas, orientada cap al sud-est, és d’estil neobarroc. La seva línia segueix els cànons establerts de finals del segle XIX pels arquitectes Puig i Cadafalch i Bassegoda. Trencant l’estil senyorívol de la façana, i adossada a la seva esquerra en el que antigament eren les cavallerisses, hi ha una edificació de planta rectangular amb dos pisos. Davant del mas, una àmplia esplanada amb castanyers acull un petit estany el•líptic. Baixant per unes escales des d’aquest replà s’accedeix a un preciós jardí romàntic, un lloc elegant, on s’hi respira pau i tranquil•litat. Aquest jardí el va dissenyar a l’any 1914 Francesc de Paula Nebot, l’arquitecte del Cine Coliseu. Hi ha una magnífica col•lecció d’arbustos i d’arbres i una singular gruta construïda amb pedra extreta de la veïna població de Montcada.

Ermita de Sant Iscle de les Feixes
esglesia1
Can Catà ha estat testimoni dels avatars de la història. El juliol del 1936 la casa va ser saquejada per membres del comitè de la CNT-FAI de Cerdanyola, que van cremar les imatges sagrades i van endur-se les armes de caça, els quadres, els mobles, les ceràmiques i les escultures. L’església de Sant Iscle de les Feixes va ser incendiada, tot el seu interior derruït i les seves tombes profanades. Entre el 1936 i el 1939, la masia de Can Catà va ser requisada per la Generalitat i convertida en una presó. La finca fa cent hectàrees, gairebé totes encatifades de bosc –molt cuidat-, excepte els voltants de la casa. En els terrenys que pertanyen a Can Catà hi destaca l’ esmentada ermita de Sant Iscle de les Feixes, del segle XI, que Leopoldo Gil Nebot, actual propietari de Can Catà, va fer restaurar. El nom de “les feixes” ens recorda la importància que les activitats agrícoles van tenir en aquest indret durant centenars d’anys.