Per aquest mes d’agost no us proposem un itinerari com de costum, amb punt de sortida i d’arribada, aquest cop tot el contrari, us proposem visitar el Puig Madrona. Aquest cim de 337 metres és un punt ideal des d’on poder gaudir d’unes meravelloses vistes de tot Collserola i una mica mes enllà……… en aquests dies llargs i clars de l’agost.

Puig Madrona

El Puig Madrona és un dels cims més alts de Collserola, i degut precisament a la seva ubicació ens permet una bona visió de la muntanya i dels seus entorns. Des del seu cim podrem veure quasi tot el parc fins al cim del Tibidabo. Però la nostra sorpresa ens apareix al donar la volta, des d’aquest punt es divisa tota la plana del Llobregat, des de l’aeroport del Prat, Parc del Garraf i una mica més amunt les impressionants muntanyes de Montserrat. És una vista esplèndida amb totes les ciutats al voltant del riu Llobregat. Als nostres peus veurem la famosa mina Berta i si girem la vista a l’oest podrem divisar a la llunyania les muntanyes de la serralada marina. Aquest cim com ja hem esmentat, és un punt d’observació esplèndid, on recomanem als més agosarats excursionistes que el visitin amb la sortida o posada del sol, és un moment que us quedarà per sempre a les vostres retines.

Com arribar-hi

Les maneres d’arribar al Puig Madrona són diverses, tot i que les rutes més habituals són les que vénen o bé des del Papiol accedint a Collserola per les escletxes, o bé des del terme de Valldoreix entrant per Can Monmany. La tercera via o ruta d’accés que també podem utilitzar és la que surt des de la Floresta cap a la Colònia Montserrat i des d’aquí per una pista forestal fins arribar a l’ermita de la Salut i per últim ascendir al Puig madrona. Qualsevol de les tres vies ens portaran al nostre destí, esmentem les tres perquè cadascú triï aquella que més els convingui, ja que el sol ascens al Puig Madrona ja és una bona caminada per si mateixa, això si un cop al cim ens adonarem que la excursió ha merescut la pena.

Què fem als voltants?

Els voltants del Puig Madrona són plens d’indrets interessants per passar el dia. El més conegut i millor per fer parada és la zona de l’ermita de la Salut. Les primeres dates d’aquesta construcció són del segle XI, tot i que hi ha molts indicis de que la seva construcció és més antiga que la data fixada oficialment. La seva façana de ponent té importants elements preromànics que es podrien remuntar al segle IX. Als voltants de l’ermita hi ha unes taules amb bancs per reposar una estona. Podrem veure els efectes de la forta ventada del passat mes de gener, l’abundant pineda que li donava frescor a l’entorn ha quedat una mica malmesa. Un altre lloc d’interès proper al Puig Madrona són les escletxes, únic testimoni al Baix Llobregat dels esculls coral.lins i d’algues que hi havia a la semifosa del Vallès Penedès fa uns 16 milions d’anys, quan la Catalunya que avui coneixem formava al paleozoic una conca oceànica.

Esperit aventurer, ganes de passar-ho bé, i un Gps és tot el necessari per començar la recerca del tresor, parlem del “geocaching” i a Collserola en trobem una bona pila de tresors amagats.

Qué és el geocaching?

El dia 1 de maig del 2000 l’administració Clinton va suprimir la degradació de la senyal select availability (GPS), dos dies desprès una persona de Portland (Oregon) per celebrar aquest fet va amagar uns objectes dins d’una capsa amb unes coordenades exactes de la seva ubicació, el dia 6 de maig dues persones ja l’havien trobat e inclòs una d’elles s’havia registrat en el llibre de visites del tresor. En Mike Teague va ser el primer en trobar el tresor i va decidir crear una web-site per documentar tots els tresors amagats.
Al juliol d’aquell mateix any en Jeremy Irish va trobar el web-site d’en Mike i el seu primer tresor a les afores de Seattle, Washington. Veient l’enorme potencial del joc, en Jeremy Irish es va posar en contacte amb en Mike presentant-li un nou disseny web on es podia registrar on line i fer d’una manera fàcil l’actualització dels tresors i els registres dels buscadors, aquest nou web site s’anomenaria geocaching.

Creixement Exponencial

Des d’aquell primer tresor amagat ja han passat nou anys i el creixement del geocaching ha sigut un èxit sense precedents. A l’actualitat trobem més de 367.000 tresors amagats distribuïts en 222 països. La combinació de recerca i d’aventura ha fet del geocaching un joc per a totes les edats. La seva pàgina oficial és www.geocaching.com amb anglès o bé www.geocaching-hispano.com si ho preferiu en espanyol, només teniu que registrar-vos i començar la recerca del tresor.

Molt més que un joc

Quasi bé tots els tresors tenen una història, unes de ben certes que ens permetran aprendre i descobrir mentre estem buscant el tresor, i d’altres potser fàbules o contes que faran volar la nostra imaginació més enllà d’on ens trobem. El que és ben cert és que practicant geocaching la diversió està assegurada. Tanmateix des de la seva pàgina web fan un reclam a tots els “geocachers” (buscadors de tresors) mitjançant la campanya “Tesoros sí Basura no”. La intenció és ben clara, recollir tota la brutícia trobada al bosc alhora que es busca el tresor, una bona opció per col·laborar a mantindre els boscos una mica més nets. Podem enviar les fotografies que fem durant el nostre trajecte per publicar-les al seu àlbum fotogràfic, així deixarem constància de la nostra neteja.

A Collserola també hi són presents

Catalunya amb 514 tresors amagats es la regió amb més tresors amagats de tota la península, i Collserola no és una excepció. A l’ actualitat hem comptabilitzat 18 tresors amagats a la nostra muntanya, us citem uns quants per si us animeu.

.Collserola Pedrera dels Ocells
.La Cascada de Collserola
.Collserola Turó d’en Cors
.Font de la Budellera
.La Riera de Can Coll
.Casino de l’Arrabassada
.La granota del Pantà de Vallvidrera
.El Cocodril de Can Borrell
.Collserola Castell Fortí
.Puig Madrona

La masia de Can Barba com moltes altres masies de la serra va patir la seva davallada amb l’ arribada de la guerra civil espanyola. Confiscada per la república fou utilitzada com a polvorí. Amb la desfeta del front de Catalunya les tropes republicanes en retirada decidiren volar-la mantenint-se en peu tan sols alguns annexes, com la casa dels masovers o la capella.

Un xic d’història

Can Barba es troba situada al terme municipal de Valldoreix, ben a prop de l’autopista A7 i a la faldilla del Puig Madrona. Les primeres dades que trobem referents a la masia daten del segle XIII, on consta com a propietari en Guillem Barba. Aquesta masia està adscrita a la parròquia de Santa Eulàlia del Papiol fins l’any 1823, quan va passar juntament amb la masia de Can Domènech a la parròquia de Sant Cebrià del terme de Canals.

El terme de Canals, l’actual Valldoreix, va trobar en els Barba uns representants força actius en les activitats polítiques del municipi, entre ells destaquem alguns alcaldes com varen ser en Pere Barba ( 1619, 1622, 1626) o en Joan Barba
( 1769). La seva implicació en la vida política i social de l’època no va ser gratuïta, donat que els va reportar diferents vicissituds.
Durant la guerra del francès la masia va patir els saquejos de les tropes napoleòniques. Més tard al segle XIX els Barba s’uniren a la causa Carlina, tenint aquesta un final dolorós. Destruïda o saquejada, la masia ressorgir una i altre vegada fins l’últim desenllaç, aquest va arribar amb la guerra civil Espanyola (1936-1939), confiscada per la república i utilitzada de polvorí va ser volada a les acaballes de la guerra.
Als anys quaranta del segle passat es feren càrrec de la masoveria una família de Rubí, que durant un temps muntaren una granja d’aus. A l’actualitat Can Barba resta deshabitada i pertany a la Companyia de Jesús, per donació del pare Jacint Alegre Pujals, fundador del cottolengo de Barcelona.

La Masia i els seus entorns

De la masia original encara podem apreciar alguns detalls en els annexes que es troben en peu. A la façana de la capella destaquem una majòlica de la mare de Déu de Montserrat. També veurem els corrals pels animals que encara envolten el que conformava antigament la masia. Aquesta tenia la construcció típica catalana, estava formada per una entrada que donava al pati central, on es duia a terme la major part de tasques en aquells temps. Tot just al front es trobava la masia i a banda i banda del pati estaven els corrals, la masoveria i la capella.

Sortint de la masia en direcció Valldoreix trobarem la font de Can Barba, concretament a la dreta del camí. És una bonica font d’obra vista, amb entrada d’arc de mitja volta que dona a un petit espai o recinte per fer d’aixopluc als vianants. Sembla que havien hagut uns petits bancs de pedra, avui dia bastant deteriorats. També observem dues petites basses que recollien l’aigua sobrant que s’utilitzava més tard pels camps. La font està vigilada per un majestuós plataner.
Els seus entorns són molt variats: camps de conreu, boscos d’alzinar o brolles, zones de sol o zones ombrívoles; un espai reduït on poder gaudir d’una gran varietat faunística i vegetal sobretot en aquesta època de l’any, la Primavera.
.
Sortint de la masia en direcció Valldoreix trobarem la font de Can Barba, concretament a la dreta del camí. És una bonica font d’obra vista, amb entrada d’arc de mitja volta que dona a un petit espai o recinte per fer d’aixopluc als vianants. Sembla que havien hagut uns petits bancs de pedra, avui dia bastant deteriorats. També observem dues petites basses que recollien l’aigua sobrant que s’utilitzava més tard pels camps. La font està vigilada per un majestuós plataner.
Els seus entorns són molt variats: camps de conreu, boscos d’alzinar o brolles, zones de sol o zones ombrívoles; un espai reduït on poder gaudir d’una gran varietat faunística i vegetal sobretot en aquesta època de l’any, la Primavera.

Cuines del Vallès patrocina Masies de Collserola
www.cuinesdelvalles.com