La masia que ens ocupa aquest mes la trobarem al terme municipal de Sant Just Desvern, datada del segle XIV va tenir diferents noms fins adquirir el nom de Can Fatjó al segle XVII que es mantingué fins l’actualitat.

La masia

Ha estat recentment restaurada, originàriament constava d’un sol cos format per planta i pis, al que més tard se li varen anar afegint annexes. La teulada té caiguda a dos vessants i la masia és orientada a migdia. A la façana principal destaquen les seves finestres gòtiques. També veurem un rellotge solar justament al damunt de la porta principal, amb un portal adovellat de pedra a mitja volta. Al pis també hi ha dues finestres balconeres, poc freqüents a les construccions de les masies de l’època, encara que no es pot afirmar amb seguretat el moment de construcció d’aquestes. La resta de la masia consta d’una sèrie d’annexos que s’han anat afegint amb posterioritat, justament al darrera trobem un cos rectangular format per una galeria amb tres arcades i una porxada. Una curiositat és la seva gran palmera que dona la benvinguda acompanyant la porta principal. Com és sabut l’arbre per excel•lència en quasi totes les masies és el lledoner, per la seva flexibilitat i resistència, atributs que el feien perfecte per construir els mànecs i estris del camp.

Els seus orígens

Les primeres dades que trobem del mas a la zona daten del 1310, en aquella època es coneixia amb el nom de mas Reia o Rella. Més tard a les primeries del segle XVI el mas s’anomena Can Ramoneda, per passar finalment 180 anys després, l’any 1690 a anomenar-se Can Fatjó, nom del mas que s’ha mantingut fins l’actualitat. El constant canvi de noms va ser degut a la manca d’hereus, sent les pubilles de la casa les que adoptaren el cognom del seu marit i així donant-li un nou nom a la casa. Aquesta mancança d’hereus va originar que tot i pertanyent a un únic propietari, hi convivien diferents ramals de la família en les edificacions annexes del mas i alhora aquestes adoptaren noms diferents. Així doncs la part alta de la casa s’anomenà durant molt de temps Mas Cavail o Savall.

Passat i futur

La masia sempre va estar lligada al món rural, el seu punt àlgid va arribar a meitats del segle XIX, quan la superfície de terres cultivables eren les més importants de la zona juntament amb el mas de Can Baró. Però tot això amb el pas dels anys ha canviat i a l’actualitat, desprès de ser restaurada i condicionada ha passat a ser d’us exclusivament residencial. El que és ben cert és que aquells que us apropeu podreu gaudir i saber una mica més de la vida de camp i del nostre patrimoni a Collserola.

La masia que ens ocupa aquest mes de Desembre és una de les més antigues de Collserola, que li ha donat nom a un torrent proper, el torrent de Can Ribes. Com quasi bé totes les masies ha deixat enrere la pagesia. Desprès de patir l’abandó va ser adquirida fa uns anys per uns nous propietaris que la restauraren mantenint-se fidels a la masia original fins l’estat actual de conservació, el qual bé mereix una visita.

El mas de Can Ribes està situat a la vessant de Molins de Rei, sortint des de Santa Creu d’Olorda pel camí antic de Molins de Rei i ben just a meitat de camí a la banda dreta trobarem aquest mas, a l’actualitat molt ben conservat. Masia de dues plantes amb teulada a dues vessants. Gaudeix d’un ampli pati d’accés, és una constància en les masies catalanes i molt present a Collserola. Situats al vell mig del pati veurem que a la banda dreta hi ha un altre construcció on anys enrere vivien els masovers i on actualment hi viuen els propietaris del mas. A la façana de la masia apreciarem un rellotge solar, i un banc de pedra acompanyat per dos portes d’accés a l’interior. La porta de la dreta ens durà al lloc que era antigament el celler, mentre que la de l’esquerra en portarà a l’ interior de la masia. Un cop estem dins a mà esquerra trobarem un menjador amb braser i l’accés a la cuina. A la dreta hi ha una petita sala i al fons del passadís d’entrada les escales que ens duran al pis superior on hi ha les habitacions.

Els seus orígens

Les primeres dades que es tenen constància de la masia de Can Ribes són del segle XIV, concretament a l’any 1329. Aleshores el mas pertanyia a Bernat Rubió. Anys més tard va passar a mans dels Riba, propietaris que li donarien el nom a la masia. Sabem que els Riba són al mas des de les primeries del segle XIV, ja que sabem que en Pere Riba va contribuir en la millora de la parròquia de Santa Creu d’Olorda. Els Riba varen mantenir el mas durant anys. Més tard ja al segle XVII, la masia es va anomenar casa d’en Ribes de les Heures, aleshores els seus propietaris eren els Estella-Ribas, en casar-se la pubilla del mas la Margarida Ribas amb Josep Estella. Amb la dissolució del municipi de Santa Creu d’Olorda l’any 1916 el mas va passar a pertànyer al terme de Molins de Rei fins a l’actualitat.

Els actuals propietaris, el Manuel i la Montse, ens van convidar a entrar al mas per poder visitar-lo. Dins els seus plans hi ha la intenció d’obrir un restaurant a la masia en un parell de mesos, pel que han habilitat una zones per tal fi. Així doncs d’aquí poc temps qui vulgui visitar la masia també tindrà la possibilitat de gaudir d’un bon àpat.