El mas que ens ocupa aquest mes de Juliol està situat entre la Rierada i Sant Bartomeu de la Quadra, al terme de Molins de Rei. Les seves dades històriques es remunten al segle XIII i com molts altres masos de la serra va passar per diferents propietaris fins l’actualitat. Mencionar que va patir com la resta la davallada de l’agricultura i la cultura de pagès a principis del segle XIX amb l’entrada de la revolució industrial i la plaga de la fil•loxera.

El mas

El mas es troba orientat a migdia, flanqueixat per dos xipresos imponents a l’entrada del camí. També hi ha un lledoner, arbre molt típic de les masies de la zona, donat que les seves branques eren molt apreciades per poder fer el mànec d’alguns estris per la seva flexibilitat. La base original del mas constitueix la típica construcció de les masies catalanes amb taulada de dos vessants i conformada de planta i pis amb una gran porta central. Amb el pas dels anys la masia original s’ha anat ampliant amb diferents annexes que han donat lloc al mas actual. Una de les coses a destacar és el gran pati interior, o bé la finestra d’estil gòtic que veurem en uns dels annexes més nous de la masia. Tot el conjunt de la masia està molt ben cuidat i té un aspecte impecable.

Una mica d’història

Les primeres dades documentals del mas daten del 1249 i pertanyen a Bernat de Vallvidrera. Però no és fins al 1385 quan trobem el primer dels Planes que li donarà nom a la masia. La nissaga dels Planes la tindrà quatre-cents anys, fins que al segle XIX amb el fracàs de la guerra de la independència contra els francesos i una mala gestió econòmica els deutes els ofegaven, per acabar de completar les desdites en Bartomeu Planes fou detingut i empresonat pels francesos durant un any, fins que va poder pagar les 375 lliures per la seva llibertat. En aquest punt la venta del mas era irremeiable, és aleshores quan passa a mans de Joan Argelich, durant tot el segle fins que al 1898 l’adquireix Enric de Llanés i Clariana. Els Llanés, són els actuals propietaris del mas, tot i que aquests cent anys de titularitat no han estat lliures de vicissituds, la guerra civil espanyola com en molts altres masos de la serra van ser fatals. Els Llanés abandonaren el mas, que fou expropiat i la família va ser perseguida. La Maria Teresa i el seu fill Enric foren detinguts i assassinats en un pis de Barcelona per escamots incontrolats. Acabada la guerra els Llanés recuperaren el mas i poc a poc varen anar reconstruint la masia i condicionant els seus voltants: el camp, la granja..però ja era massa tard pel funcionament del mas com a tal. La dificultat per llaurar amb maquinàries modernes per l’orografia del terreny, i el preu de la mà d’obra van fer d’aquest mas un testimoni d’altres temps.

La capelleta de San Venceslao

A principis del segle passat Enric Llanés torna de recollir les seves filles de l’estació del tren amb el carro, quan de sobte i sense que el cel donés avís comença a tronar, fer llampecs, i ploure com mai s’havia vist. En Llanés lluita i lluita contra la turmenta per poder arribar a casa el més aviat possible. Mentre conduïa el carro, tots anaven invocant la coneguda dita popular:
“Sant Marc, Santa Creu,
Santa Bàrbara no ens deixeu”
Agraïts per la sort que van tenir i amb la certesa de la protecció divina, en Llanés va aixecar una petita capella al costat de la masia que encara es conserva, dedicada a Sant Venceslao.
Cuines del Vallès patrocina Masies de Collserola
www.cuinesdelvalles.com

Fins farà pocs anys el coneixement de la ciutadania de la serra de Collserola era bastant minsa, només calia preguntar als diferents visitants per descobrir que aquests només coneixien la Collserola que els hi era més propera. Així dons els barcelonins eren autèntics experts en la carretera de les Aigües i rodalies, però quan se’ls mencionava per la Torre Negra, la Rierada o l’ermita de la Salut del Papiol, res de res. El cas era el mateix amb el veïns de Sant Cugat, o de Cerdanyola, per citar dos localitats. I a excepció d’uns quants apassionats la resta gaudia en certes ocasions per anar-hi amb els nens a la vora de casa quan no es tenia res millor a fer. O bé com l’horta del pati del darrera de casa, però tot això està canviant: el treball de divulgació, millora i protecció dels diferents espais, tant com la participació activa de la ciutadania, ens mostra un parc viu, i que en les seves reduïdes dimensions gaudeix d’una gran riquesa, tant climàtica, faunística o vegetal, restes arqueològiques com el poblat ibèric de Can Oliver habitat des del 550 A.C fins l’ any 50 D.C, la pedra dels sacrificis o restes més recents com el gran Casino de l’ Arrabassada. També trobem ermites i parròquies, unes més amagades que d’altres, inclòs els més inquiets descobriran que Santa Creu de l’Olorda va ser municipi independent fins al 1916.
La riquesa gastronòmica és un altre plat fort a la serra, on poder gaudir de bona teca ben a prop de les millors excursions e itineraris. Tot plegat fa de Collserola un parc diferent i al mateix temps un repte, amb una gran densitat de població i de visitants, envoltat de quasi 3.000.000 milions de persones. Aconseguir la preservació d’aquest espai per al gaudi de totes les generacions futures és un esforç de tots.

Visc a Collserola.
Visc al Parc Natural.

“El nou Parc Natural comptarà amb 8.320 hectàrees protegides”

El conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar; el president del Consorci del Parc de Collserola i president de la Mancomunitat de Municipis de l’ àrea Metropolitana de Barcelona, Jordi Hereu, i el vicepresident del Consorci del Parc de Collserola i president de la Diputació de Barcelona, Antoni Fogué, varen signar aquest passat mes de març el conveni perquè la Generalitat
s’ incorpori al Consorci del Parc de Collserola. La incorporació permetrà reforçar i millorar la protecció del futur Parc Natural de Collserola, que es troba en procés de declaració.

Objectius

Els principals objectius són fer compatibles les activitats econòmiques que s’ hi
desenvolupen amb la conservació de
l’ entorn natural, evitant que la pressió urbanística el pugui malmetre .El conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar va afegir que la incorporació definitiva probablement arribarà en el darrer trimestre de l’ any, mitjançant un acord de Govern. Aquest acord també haurà d’ autoritzar
l’ aportació econòmica anual que el Departament de Medi Ambient i Habitatge destinarà a la gestió del Consorci. Per aquest any 2009 s’ ha previst destinar 718,000€.

Projecte de delimitació

En l’ acte es va presentar el projecte de delimitació del futur Parc Natural,que inclou la incorporació de 39 sectors perifèrics al límit del PEIN actual, i que suposaran una ampliació de 804 hectàrees, els criteris de selecció dels sectors a incloure en el futur Parc Natural de Collserola han estat detalladament estudiats i consensuats per part de tots els municipis implicats. La majoria de sectors són sòls forestals, espais
verds o agrícoles.. Tanmateix aquest projecte també inclou la declaració de dues reserves naturals parcials, de protecció superior, de 492 hectàrees, per poder preservar els seus ecosistemes naturals: La Rierada- Can Balasc ( 379,9 ha) i La Font Groga ( 112,8ha), totes dues situades al terme municipal de Sant Cugat del Vallès. El nou Parc Natural abarcarà nou municipis, el municipi que incorporarà més hectàrees noves protegides serà Sant Cugat del Vallès, incloent en el nou projecte Torre Negra. La integració de la Generalitat al Consorci implicarà la modificació dels estatuts de l’ ens, així doncs el Consorci passarà a denominar-se “ Consorci del Parc Natural de Collserola” un cop s’ hagi realitzat la declaració.

Punt i seguit d’ una nova etapa

Durant l’ acte l’ alcalde de Barcelona, president del Consorci del Parc de Collserola i president de la Mancomunitat de Municipis de l’ Àrea Metropolitana, Jordi Hereu, es va mostrar satisfet i va assenyalar de fet històric el conveni :
“Avui és un gran dia, i un punt i seguit d’ una nova etapa. Tindrem un gran Parc”. Va assenyalar el treball fet pel conseller Francesc Baltasar, per l’ esforç realitzat per arribar aquest gran dia en que: “Aquest gran pulmó verd de l’ Àrea Metropolitana de Barcelona rep la màxima protecció a través de la declaració de Parc Natural”, en referència als més de 20 anys que fa que els municipis treballen per a la seva protecció.
El conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, va assenyalar la importància de la incorporació de la Generalitat de Catalunya :
“Poder millorar encara més la protecció del Parc de Collserola, amb vocació de permanència absoluta i configurant molt bé els seus límits; articular solucions en els llocs específics clarificant el seu us….”.
El vicepresident del Consorci del Parc de Collserola i president de la Diputació de Barcelona, Antoni Fogué, va afirmar que s’ havia arribat a aquest punt perquè durant més de 20 anys s’ ha estat treballant per millorar i poder fer compatible els espais, la millora ambiental, l’ús social. Els tres representants institucionals es varen mostrar satisfets per l’ ampli consens que hi ha hagut amb els municipis, per poder arribar a fer realitat aquest nou Parc Natural.