Ahir vam tornar a sortir a la caça de bolets per Collserola, el nostre objectiu: el rovelló. Per tal fi dediquem mig matí, però no en trobem cap ni un, encara li queden alguns dies. Tanmateix no penseu que marxem amb el cistell buit, el bosc és ple d’altres espècies de bolets. Hem trobat Mollerics (bolets d’esponja), de fet hi són per tot arreu; també exemplars de les anomenades Pampes o Candeles de Bruc. Aquestes les hem recollit amb molta il·lusió, a la cuina aquest bolet de carn dura, fet a la planxa amb un raig d’oli i un xic de sal, ens recorda al Rovelló. També trobem xampinyó de bosc, apagallums, i alguna pimpinella morada. Marxem de nou amb el cistell ben ple.
Seguim a la espera del rovelló.
P.D: Sempre que sortiu al bosc a buscar bolets penseu d’agafar tant sols aquelles espècies que realment reconegueu.
Salut

El dimecres dia 10 de novembre, desprès de les pluges caigudes, varem decidir sortir a fer un tomb per la muntanya. El temps era bo i l’humitat de la terra perfecte per a trobar alguna espècie de bolet. Dit i fet, en poc més d’un parell d’hores varem collir bastants exemplars d’Apagallums (Macrolepiota procera), de fet diuen que són els primers en sortir. Varem trobar algun xampinyó de bosc (Agaricus campestris) i també pets de llop (Lycoperdon perlatum).
La bonança d’aquest mes de setembre i octubre ens feia preveure un mal inici de temporada, esperem que amb aquestes darreres pluges finalment puguem omplir els nostres cistells.
Salut !!!!

Durant aquests dos mesos, octubre i novembre, parlarem del bolets més comuns a la serra de Collserola i que sense allunyar-nos gaire de casa en un bon any podrem trobar amb abundància. Com ja és sabut no tots els anys són iguals de prolífers en la seva aparició, però també volem destacar que això també succeeix depenent de les seves varietats.
Candela de Bruc o Pampa
Aquest bolet poc conegut als nostres boscos, és molt apreciat pels boletaires experts, la raó la trobem a la seva semblança en gust i textura amb el rovelló, de fet hi ha qui opina que les pampes, nom popular amb el que també es coneix a aquesta espècie, superen pel seu sabor al apreciat rovelló.
El seu barret inicialment és punxegut, es va aplanant conforme va creixent i manté una petita mamella al centre que només desapareix en els exemplars més grans, on el seu barret adopta la forma d’embut, arribant als 25cm de diàmetre; el seu peu és gruixut i massís, amb una desproporció considerable entre el peu (més gran) i el barret en els exemplars més joves.
De color blanc brut o beige, les seves làmines descenen cap el peu, molt apretades i del mateix color que el barret.

Apagallums
Es un dels primers en aparèixer donant pas a l’ inici de temporada. Es el més gran de tots els bolets, arribant a mesurar fins a 40cm d’alçada. El seu barret aplanat pot arribar als 30cm, escamat de taques marrons. Les seves làmines són blanques i apretades, i el seu peu és tigrat amb els mateixos tons del barret. De l’ apagallums només es menja el barret, ja que el seu peu resulta ser força estellós. A la cuina el prepararem en un remenat de bolets o també és ideal per fer-lo a la brasa.

Xampinyó de bosc
El seu barret és de color blanc, sovint tacat i escamat. Inicialment apareix com una bola, aplanant-se desprès. Les seves làmines són rosades tot just comença a créixer per passar al color marró fosc quan és més gran. El seu peu és de color blanc. El xampinyó de bosc és un bolet molt apreciat en altres països, com a França, el seu sabor és considerat deliciós. Creix habitualment en zones obertes com podrien ser els prats o voreres de camins.

Rovelló
Aquest és el preferit per excel•lència i un dels grans desapareguts del boscos de Collserola, que només els més coneixedors i matiners de la muntanya són capaços de trobar. Es de color ataronjat, similar al color de l’òxid, d’aquí prové el seu nom ( rovellat ). Quan són joves tenen el barret convex i prenen la forma d’embut en estat adult. El seu tall desprèn un líquid color vinós, que més tard passa a ser verd. Les seves làmines són apretades i del mateix color que el seu barret. El peu del mateix color sol està tacat de color verd igual que el barret. Els més inexperts el poden confondre amb les lleteroles (no comestibles), però heu de saber que aquestes al tallar-les desprenen un líquid blanc que las fa inconfusibles.

Carlet o escarlet
Bolet d’aparició irregular a la serra depenent dels anys. L’any 2006 es trobaven carlets a totes bandes, i es tornava amb els cistells ben plens. La seva carn és consistent, de sabor una mica amarg, però ideal per a preparar estofats o bé per a fer en remenats de bolets. El seu color és rosat amb taques més intenses d’un color vi. Les làmines blanques o més rosades ens indiquen que són una mica vells. El seu peu és de color blanc i tacat de color rosat i vi.

Trompeta de la mort
Bolet de carn membranosa i molt fràgil en forma de trompeta. El seu barret és buit fins a la base, en forma similar a la d’un embut, de color grisós amb la base més fosca quasi bé arribant a negre. Sempre apareix en grups formant petits ramillets, la seva olor és afruitada recordant-nos a l’aroma del préssec. Es ideal per a menjar amb truita o bé per deixar-lo assecar i guardar-lo per condimentar els nostres plats.

Llànega negra
Es un dels bolets d’aparició tardana, el trobarem més bé cap al mes de novembre. El seu barret és carnós, de forma convexa i el seu color pot variar des d’un marró fosc al color tabac i està recobert d’un mucílag. Les seves làmines són blanques i regulars. El seu peu blanc sol està escamat amb taques del color del barret. Es un dels bolets més apreciats a Catalunya pel seu sabor intens.

Ou de reig
Es un dels bolets més apreciats a Catalunya, de l’espècie amanita caesarea, era també un bolet molt apreciat pels romans. El seu barret de color taronja viu, és una mica acanalat. La seva carn és tendra i de color blanc, excepte sota la cutícula i a l’ exterior del peu, on és d’ un color groc molt similar al del rovell d’ ou i amb la volva blanca a la part baixa del peu. A la cuina és molt apreciat, considerat com un bolet excel•lent pel seu gust dolç i la seva olor suau . Heu d’anar molt en compte amb aquest bolet perquè es pot confondre amb la “farinera borda” (Amanita phalloides). La majoria d’intoxicacions mortals en tot l’estat venen donades per la confusió e ingestió d’aquesta espècie de bolet no gaire comú als nostres boscos.

Rossinyol
Aquest bolet el solem trobar sempre en petits grups. El seu color ataronjat el fa inconfusible. Les seves làmines del mateix color estan separades i el seu peu clareja una mica arribant a tonalitats més groguenques. Es un bolet excel•lent i molt buscat, amb la particularitat de que no es corca mai podent d’aquesta forma collir-los tots, joves i vells, amb tota tranquil•litat perquè no trobarem cap sorpresa!.

Cep
Bolet no gaire abundat a Collserola, però de gran valor culinari. Es pot menjar cru acompanyant ensalades, carns o saltejats. El seu barret és hemisfèric i rugós i la seva tonalitat és tirant a marró, castany. Manca de làmines (és un boletus) i la forma del seu peu és molt particular perquè és quasi ovoide, de color blanc, tacat de tonalitats marrons. A finals d’estiu i a la tardor si les condicions són favorables es troben en fagedes, rouredes i alzinars.

Ja som a la tardor tot i les altes temperatures que sembla ser que no volen marxar. És temps de que el bosc canviï la seva muda per un altre de més rogenca, amb un nombre infinit de marrons que vesteixin les fulles caigudes. És temps de castanyes, de moniatos, de cireretes de bosc i de bolets, de moltes espècies de bolets. Enguany però es fan esperar, la raó principal és la combinació de la bonança d’aquests darrers dies d’octubre i la manca de pluges, que ens ofereix un sotabosc sec, gens humit i ben buit d’aquests preuats fongs!!.

La tardor i les seves especialitats

La temporada de bolets que havia d’haver començat ja, ha estat fins ara ben dolenta, i els cistells han d’esperar molta estona si en volem trobar cap. Tant és així, que moltes de les fires i festes programades com cada any al llarg de tot el nostre territori català, han hagut d’improvisar i comprar per primer cop en molts anys els bolets si volien celebrar, com en el cas de Berga, un concurs amb tanta tradició!!!. Esperem doncs que al llarg d’aquest mes de novembre les pluges apareguin i ens deixin collir algun gustós pinetell, algun exquisit rovelló o algun delicat camagroc, potser també tinguem l’oportunitat de veure algun vistós apagallums, algun carnós escarlet o alguna trompeta de la mort, i si potser sense marxar gaire lluny d’aquí.

Aquest darrer any, tot s’ha de dir, va ser un any excepcionalment bo a Collserola. Varem tenir l’oportunitat de gaudir d’una temporada boletaire com feia anys no es recordava!!. Va ser molta la gent que va sortir a la muntanya a la recerca del rovelló, molts exemplars varen omplir les cistelles que esperaven l’inici de la temporada. I és que quan hom parla d’anar a buscar bolets, la gran majoria es refereix al rovelló, a aquest bolet de color ataronjat que s’amaga entre la pinassa. Aquell qui el descobreix sovint deixa anar un gran somriure, i alegra el seu dia quan el posa dins el cistell com si d’un tresor es tractés.

Però alguna vegada us heu preguntat què són els bolets?
Quin paper representen en el lloc on viuen?

Quan trobem un bolet estem veient la part visible d’un ésser viu que es desenvolupa sota terra, depenent de la seva espècie, sobre fusta, enmig de l’herba o amagat sota la fullaraca, aquest ésser viu se’n diu fong. Els bolets doncs són fongs, i a diferència dels vegetals no tenen clorofil·la (substància de color verd mitjançant la qual les plantes sintetitzen els aliments amb la llum), no tenen arrels, ni fulles. Aquests prenen la matèria orgànica d’altres éssers, que vius o morts, sempre es troben al seu voltant. Per fer aquest procés segreguen uns enzims que transformaran l’aliment en petites molècules que seran absorbides per les cèl·lules del fong. L’aigua i les sals minerals que necessita per viure les extreu del terreny on es troba. Així doncs tots els bolets són fongs, però heu de saber que no tots els fongs són bolets.
De fet n’hi ha molts que són microscòpics, però molt coneguts per tots nosaltres, parlem dels llevats, de les floridures o dels antibiòtics. Des de fa molt de temps se’ls ha utilitzat en la fermentació de productes alimentaris com el pa, la cervesa o el vi. Tot i que també molts d’aquests fongs són els responsables de que es facin malbé els aliments. Un altre de les funcions que duen a terme els fongs, amb els bacteris i acompanyats d’altres microorganismes, és la de descompondre la matèria orgànica del sòl, ajudant a restituir les sals minerals absorbides prèviament per les arrels de les plantes, jugant un paper molt important en els ecosistemes.
El fong està format per un aparell vegetatiu amb milers de filaments microscòpics, anomenats hifes, formant un conjunt que se’n diu miceli. El miceli creix en forma circular, arribant a formar cercles quasi perfectes, coneguts com erols. En condicions òptimes, és a dir, quan la temperatura i la humitat és la correcte, el miceli formarà el carpòfor (òrgan reproductor) o bolet , presentant una gran varietat de formes. Aleshores, les espores amb la seva dispersió, permetran la reproducció de l’espècie.

Esperem que arribin les pluges i la temporada boletaire ens regali unes jornades al bosc d’allò més entretingudes, bona collita!!!.