La masia que ens ocupa aquest mes de Setembre potser va ser unes de les últimes en abandonar la vida de pagès.

Fins farà pocs anys els visitants que s’apropaven al mas podien remuntar-se en el temps quan tota la muntanya bullia d’activitat al camp, apropar-se era poder gaudir dels seus camps conreats, els fruiters enfilats i carregats de fruits, aviram, gossos, tractors, eines i gent treballant la terra. Però la modernitat ens engull i aquella forma de vida ja no és rentable, ni productiva, és per això que a l’any 2005 la masoveria com a tal va haver de tancar les seves portes. Una mica desprès va ser adquirida per un nou propietari, la família Pons, els quals van decidir tornar a omplir de vida la masia, intentant respectar i poder continuar una petita part d’allò que representava. Actualment la masia està sent reformada amb la màxima fidelitat a l’original. Els camps tornen a lluir una estora d’un color verd llampant, en aquests moments estan plantats d’alfals, destinat pel cavalls, ja que la família Pons en tenen un bon nombre, degut probablement a la seva passió per l’aplec dels tres tombs. La importància d’aquestes masies de pagès a Collserola encara es pot apreciar en la vegetació per la manca de sotabosc. Espècies com la geneta i el toixó, així com molts ocells necessiten d’un hàbitat net de sotabosc preferint per fer els seus caus o nius en zones properes a camps de conreus o en boscos vells.

Can Rabella: la masia

És una masia amb la típica construcció de planta i pis molt abundant a la serra de Collserola. La teulada dona pas a dos vessants i una gran porta central d’ accés a la masia. Predomina el seu pati central ben just enfront, i ambdós costats de la porta d’entrada hi trobarem dos bancs de pedra per jeure a l’hora de la fresca. Si enlairem la vista una mica més enllà ,sobre els nostres caps veurem un rellotge solar a l’esquerra de la porta i una petita construcció amb una majòlica de la mare de Déu de Montserrat a la banda dreta. Antigament la masia pertanyia a la parròquia de Santa Creu d’Olorda, més tard al 1868 va passar a la parròquia de Sant Bartomeu de la Quadra, i finalment a l’any 1916 amb la dissolució del municipi de Santa creu d’Olorda aquesta masia va passar a formar part de Molins de Rei.

Els Rabella

Les primeres dades que trobem dels Rabella a la serra de Collserola daten del 1325 en un document arran d’una ofrena d’oli a l’església de Sant Bartomeu on apareix l’Antoni Rabella. Els Rabella agafen la titularitat de la masia al 1648 en la venda feta a favor seu pel reverend Jaume Janer, així doncs sabem de la seva titularitat al segle XVII. Tot i això és molt probable que hi habitessin molt abans amb règim de masoveria, ja que com hem esmentat la presència dels Rabella a la contrada de Sant Bartomeu es remunta al segle XIV.

El mas que ens ocupa aquest mes de Juliol està situat entre la Rierada i Sant Bartomeu de la Quadra, al terme de Molins de Rei. Les seves dades històriques es remunten al segle XIII i com molts altres masos de la serra va passar per diferents propietaris fins l’actualitat. Mencionar que va patir com la resta la davallada de l’agricultura i la cultura de pagès a principis del segle XIX amb l’entrada de la revolució industrial i la plaga de la fil•loxera.

El mas

El mas es troba orientat a migdia, flanqueixat per dos xipresos imponents a l’entrada del camí. També hi ha un lledoner, arbre molt típic de les masies de la zona, donat que les seves branques eren molt apreciades per poder fer el mànec d’alguns estris per la seva flexibilitat. La base original del mas constitueix la típica construcció de les masies catalanes amb taulada de dos vessants i conformada de planta i pis amb una gran porta central. Amb el pas dels anys la masia original s’ha anat ampliant amb diferents annexes que han donat lloc al mas actual. Una de les coses a destacar és el gran pati interior, o bé la finestra d’estil gòtic que veurem en uns dels annexes més nous de la masia. Tot el conjunt de la masia està molt ben cuidat i té un aspecte impecable.

Una mica d’història

Les primeres dades documentals del mas daten del 1249 i pertanyen a Bernat de Vallvidrera. Però no és fins al 1385 quan trobem el primer dels Planes que li donarà nom a la masia. La nissaga dels Planes la tindrà quatre-cents anys, fins que al segle XIX amb el fracàs de la guerra de la independència contra els francesos i una mala gestió econòmica els deutes els ofegaven, per acabar de completar les desdites en Bartomeu Planes fou detingut i empresonat pels francesos durant un any, fins que va poder pagar les 375 lliures per la seva llibertat. En aquest punt la venta del mas era irremeiable, és aleshores quan passa a mans de Joan Argelich, durant tot el segle fins que al 1898 l’adquireix Enric de Llanés i Clariana. Els Llanés, són els actuals propietaris del mas, tot i que aquests cent anys de titularitat no han estat lliures de vicissituds, la guerra civil espanyola com en molts altres masos de la serra van ser fatals. Els Llanés abandonaren el mas, que fou expropiat i la família va ser perseguida. La Maria Teresa i el seu fill Enric foren detinguts i assassinats en un pis de Barcelona per escamots incontrolats. Acabada la guerra els Llanés recuperaren el mas i poc a poc varen anar reconstruint la masia i condicionant els seus voltants: el camp, la granja..però ja era massa tard pel funcionament del mas com a tal. La dificultat per llaurar amb maquinàries modernes per l’orografia del terreny, i el preu de la mà d’obra van fer d’aquest mas un testimoni d’altres temps.

La capelleta de San Venceslao

A principis del segle passat Enric Llanés torna de recollir les seves filles de l’estació del tren amb el carro, quan de sobte i sense que el cel donés avís comença a tronar, fer llampecs, i ploure com mai s’havia vist. En Llanés lluita i lluita contra la turmenta per poder arribar a casa el més aviat possible. Mentre conduïa el carro, tots anaven invocant la coneguda dita popular:
“Sant Marc, Santa Creu,
Santa Bàrbara no ens deixeu”
Agraïts per la sort que van tenir i amb la certesa de la protecció divina, en Llanés va aixecar una petita capella al costat de la masia que encara es conserva, dedicada a Sant Venceslao.
Cuines del Vallès patrocina Masies de Collserola
www.cuinesdelvalles.com

El mas que ens ocupa aquest mes es troba a la Rierada dintre del terme de Molins de Rei, conegut antigament com Can Campderrós. Trobem referències de la seva existència des del segle XIV, tot i que n’hi ha algunes dades encara més antigues amb el nom de Mas Toixonera.

La Masia

Can Salat pertany a la parròquia de Sant Bartomeu De la Quadra, i es troba al terme municipal de Molins de Rei, antigament i abans de la seva dissolució al de Santa Creu d’ Olorda, que va ser municipi independent fins a l’ any 1916.
En quant a la seva estructura és el típic mas que tantes vegades veiem a Collserola. Està format per dues plantes on trobem una gran entrada, la cuina amb llar de foc i el menjador on probablement es feia la vida. També hi ha una petita estança, potser del masover, i l’escala que puja al pis superior on estan les habitacions i el graner. Si ens fixem en la façana ens adonarem que te dos annexes: un d’ ells el tancat pels porc i les vaques, i l’ altre el tancat pels carros i els estris, etc….
La masia s’aprofitava de totes les terres, de regadiu, de secà, de vinya i bosc, a banda també estaven els animals. Eren el dia a dia d’una masia, on la vida passava molt poc a poc i on les inclemències del temps o les plagues com la fil·loxera podien tornar-se en una catàstrofe. Actualment però, si ens apropem veurem que part de la façana s’ està restaurant, raó per la qual podem afirmar que alguna persona ha decidit instal·lar-se i tornar a omplir de vida aquest mas que cent anys enrere bullia d’activitat.
També volem esmentar algunes restes properes a la masia que si fem una ullada trobarem amb certa facilitat, a la riera, pertanyent a un antic molí.

Els Salat

Com ja hem esmentat, els Campderrós foren els propietaris de la masia fins al segle XVIII, desprès va anar passant per diferents mans fins arribar a l’ any 1930, quan la va adquirir en Salvador Salat i Ferrando, que va ser l’últim en donar un impuls a la masia. Foren anys difícils per moltes masies de la serra, i en Salvador no va ser una excepció. Ell era catalanista convençut, i diuen que a totes les estances hi tenia un escut amb les quatre barres, i fins i tot a la façana de la casa hi penjava una gran asta amb la senyera. Tot això i les seves relacions amb diversos cercles polítics i socials de caire nacionalista, li varen fer passar moltes vicissituds. Anys més tard, al 1942 els seus fills la van vendre junt amb les terres, es van segregar i el mas va deixar de funcionar com a tal per romandre tancat.

Cuines del Vallès patrocina Masies de Collserola
www.cuinesdelvalles.com