La font d’aquest mes de Gener es troba en una de les zones que més ha patit la degradació del bosc dels anys 50 i 60. Aleshores la gent de les localitats properes hi anava a buscar llenya per escalfar-se i cuinar, hem d’afegir el problema de les sequeres d’aquests últims anys. També va ser punt de trobada de moltes famílies a les primeries de segle. Temps en que era molt comú celebrar les populars “fontades”, s’anava a passar tot el dia al voltant de la font en un entorn privilegiat i fora de la ciutat. Actualment al igual que la Font de la beca, la Font del ferro, o la Font de la Seas, tant sols les veiem rajar en certes èpoques de l’any o bé en anys de forces pluges, és per això que us recomanem visitar-la aquestos mesos d’hivern.

Com arribar-hi

Aquesta font la trobarem ubicada a la vall de Sant Just Desvern, entre el turó d’en Cors i Sant Pere Màrtir, qualsevol punt de sortida és bo. Hem d’agafar direcció al Coll del Portell, estem caminant uns metres més amunt i en paral•lel a la Carretera de les Aigües. Un cop arribat al coll trobarem un petit camí amb les indicacions de les fonts del Rector, del Ferro, i de la Seas. Només hem de seguir el que indica la del Rector i en pocs minuts haurem arribat. Si gaudim de temps, us recomanem aprofitar per apropar-vos a les altres fonts

La Font

És de construcció molt senzilla, molt comuna a la serra de Collserola , feta amb l’únic motiu de rajar aigua i calmar la set de l’excursionista. Formada per una petita paret de pedra d’ on surt el seu broc, al seu peu trobarem una petita bassa que recull l’aigua. A pocs metres més amunt hi ha una cisterna amb un petit arc de mitja volta que la cobreix, no sabem ben bé que hi fa, tot i que es comenta que la font antiga hi era en aquella ubicació i que més tard es va construir uns metres més avall la nova font.

L’itinerari proposat per aquest mes de gener envolta tota la Vall de Sant Just Desvern, recorre un seguit de turons, masies i fonts, arribant quasi a les immediacions de Vallvidrera, pugen gaudir de les fantàstiques vistes que ens acompanyaran bona part del camí.

Punt de sortida

El nostre punt de sortida serà el poliesportiu municipal la Bonaigua de Sant Just Desvern que limita la zona urbana i on comença la zona forestal del parc de Collserola. Enfilarem la carretera que molt aviat es convertirà en pista forestal i la continuarem sense abandonar el camí. El nostre primer objectiu serà la Font de la Beca, restaurada farà uns anys és punt de trobada ineludible de molts excursionistes i de moltes famílies. Seguirem el nostre camí ara en direcció a Sant Pere Màrtir, la pista forestal té un marcat desnivell, però el camí es força ample i ben esplanat, així doncs ens facilita la nostra ascensió. Un cop a Sant Pere Màrtir en dirigirem cap el Turó d’en Cors, és una caminada molt bonica on les brolles i les màquies predominen en el camí. Al no tenir gran alçada ens permetrà gaudir de les vistes de Barcelona i la desembocadura del Llobregat. De camí al turó aquells que vulguin podran apropar-se a la Font del Ferro o a la Font del Rector, que aquest mes de gener i amb les intenses pluges d’aquest desembre els seus brocs treuen un bon raig d’aigua, ja que aquestes estan seques durant els mesos més calorosos de l’any.

El turó d’en Cors

Un cop arribat al turó d’en Cors el nostre proper objectiu serà el Coll de Can Cuiàs, per això haurem de travessar la carretera de Vallvidrera a Molins de Rei. Anem fent via cap a Can Cuiàs, estem en les proximitats de Vallvidrera i la presència d’algunes cases ens ho confirmen. Deixarem a mà dreta el camí que duu a Can Llevallol i tornarem a creuar la carretera per endinsar-nos a la Vall de Sant Just Desvern. Aquesta ens queda just al davant nostre, amb la ciutat i l’edifici Walden omnipresent al final del nostre recorregut.

Direcció Can Fatjó

Ens dirigim direcció a Can Fatjó, masia del segle XIV, de gran bellesa i restaurada integrament l’any 1991. Hem baixat per una forta pendent fins arribar a la masia situada al damunt d’un turonet. En aquest instant podrem deixar volar la nostra imaginació fins un temps, d’un passat que tot i no sent gaire llunyà, estava ple de camps de conreu. Ens dirigirem cap a Can Carbonell i Can Vilà. El camí és ple de garrofers, d’ametllers i d’oliveres entre alzines i roures, i els pocs camps que encara es mantenen conreats. Estem arribant a la fi del nostre recorregut, i en pocs minuts si seguim la pista forestal sortirem de nou a les immediacions del poble de Sant Just Desvern.

Un dels tresors més valuosos de la serra de Collserola són les seves fonts, algunes de les quals s’amaguen a indrets apartats i envoltats de vegetació. La font de la Beca, a la vall de Sant Just, ofereix un bell racó per gaudir de la natura. La vall de Sant Just, molt a prop de la ciutat de Barcelona, està encerclada pels turons de Sant Pere Màrtir, Cors, Espinagosa, Coll de Can Cuiàs, Marlès, Collet de les Torres, Coscollera, Rodó i la Penya del Moro. És coneguda pels seus boscos i la seva frondosa vegetació, que obtenen l’aigua dels rierols que baixen d’aquests turons. Prop d’un d’aquests torrents, molts del quals ja han desaparegut com a conseqüència de la manca de pluges, s’hi troba la font de la Beca o del Bec.

Un rajolí de molts segles

Aquesta font, que va ser restaurada fa uns anys, és molt coneguda a la zona per la bona qualitat de la seva aigua, avui molt més minsa que en el passat. El passejant que arribi trobarà una àrea de lleure on gaudir de l’entorn i fer una aturada per esmorzar o dinar sense presses. Malgrat que les rieres són seques i les fonts d’aquesta part del massís de Collserola cada cop ragen menys, la font de la Beca és molt visitada per ocells, com les cogullades, i d’altres animals. A més, en aquest indret, reforestat als anys 1989-1990, s’hi pot trobar una colònia de badola, una herba amb fulles en forma d’alabarda molt rara a Collserola.