Uns dels vestigis potser més antics del pas de l’home per Collserola, és a la cova de l’or datat del neolític antic, uns 6000 anys aC.

La llegenda

Aquesta petita cova està envoltada de misteris i llegendes, la més coneguda i que li dóna nom ens explica que Anníbal va explotar en aquest lloc, una rica mina d’or, amb set boques d’entrada i diverses galeries que la comunicaven, i una gran plaça central a l’interior de la cova. També existeix un altre llegenda que ens diu que un fabulós i gegantí drac atemoria a petits i grans per tota la contrada. Aquest s’amagava a la cova de l’or i quan sortia en les nits de tempestes i sense lluna feia la por entre tots els habitants de la serra.

La cova

Aquesta cova està situada a la vessant sud de la muntanya, es troba dins dels terrenys que explota l’empresa Valenciana de Cementos Portland S.A., més coneguda popularment com la “sanson “. Un cop acabi la concessió administrativa l’empresa ha promès adequar el millor possible la muntanya. L’entrada a la cova està situada aproximadament a un metre del nivell de terra i té una cavitat d’un metre d’alt per uns vuitanta d’ample, la seva orientació en nord-est i amb una llargada de vint-i-cinc metres. Pels qui vulgueu saber més trobareu un apunt al catàleg espeleològic de Catalunya amb la referència B-02-01-01 cota 375, massís de Santa Creu d’Olorda.

Els seus habitants

Com ja hem esmentat abans la cova va ser habitada de manera continuada des de fa uns 6000 anys abans de crist fins pràcticament a l’edat de ferro, quan l’home ja va abandonar la vida a les coves definitivament. L’any 1953 el senyor Enric Madorell, que posteriorment esdevindria director del museu de Molins de Rei encara inexistent a l’època, va dirigir una expedició per explorar la cova. Al fons d’una petita escletxa varen trobar el que va resultar ser un vas de ceràmica de l’època neolítica, així com ganivets de sílex i diversos estris d’os. Exploracions posteriors han permès recuperar grans quantitats d’estris i confirmar així la continuïtat de l’ocupació de la cova fins l’edat de ferro. Una de les exploracions més importants va ser a l’any 1979, impulsada aquest cop pel museu de Molins de Rei i dirigida per l’arqueòleg Oriol Granados. Com és natural la major exposició d’estris trobats a la cova de l’or la podrem veure al museu de Molins de Rei.

Fins farà pocs anys el coneixement de la ciutadania de la serra de Collserola era bastant minsa, només calia preguntar als diferents visitants per descobrir que aquests només coneixien la Collserola que els hi era més propera. Així dons els barcelonins eren autèntics experts en la carretera de les Aigües i rodalies, però quan se’ls mencionava per la Torre Negra, la Rierada o l’ermita de la Salut del Papiol, res de res. El cas era el mateix amb el veïns de Sant Cugat, o de Cerdanyola, per citar dos localitats. I a excepció d’uns quants apassionats la resta gaudia en certes ocasions per anar-hi amb els nens a la vora de casa quan no es tenia res millor a fer. O bé com l’horta del pati del darrera de casa, però tot això està canviant: el treball de divulgació, millora i protecció dels diferents espais, tant com la participació activa de la ciutadania, ens mostra un parc viu, i que en les seves reduïdes dimensions gaudeix d’una gran riquesa, tant climàtica, faunística o vegetal, restes arqueològiques com el poblat ibèric de Can Oliver habitat des del 550 A.C fins l’ any 50 D.C, la pedra dels sacrificis o restes més recents com el gran Casino de l’ Arrabassada. També trobem ermites i parròquies, unes més amagades que d’altres, inclòs els més inquiets descobriran que Santa Creu de l’Olorda va ser municipi independent fins al 1916.
La riquesa gastronòmica és un altre plat fort a la serra, on poder gaudir de bona teca ben a prop de les millors excursions e itineraris. Tot plegat fa de Collserola un parc diferent i al mateix temps un repte, amb una gran densitat de població i de visitants, envoltat de quasi 3.000.000 milions de persones. Aconseguir la preservació d’aquest espai per al gaudi de totes les generacions futures és un esforç de tots.

Visc a Collserola.
Visc al Parc Natural.