• Un recorregut per 150 anys de la història de Vallvidrera i Sarrià
• Una obra noucentista emblemàtica
• Un ambient natural idoni pels amfibis
• Itineraris per conèixer de prop l’entorn natural d’un indret únic

L’espai d’interpretació del pantà de Vallvidrera, ubicat a la planta baixa de la recentment restaurada Casa del guarda, oferirà al visitant una exposició, els continguts de la qual fan referència al procés històric de la construcció de la presa, a la creació del Mina-Grott i el Lake Valley Park, a la posterior recuperació d’aquesta singular obra arquitectònica del segle XIX pel Consorci del Parc de Collserola i a l’adequació de l’àmbit del pantà per potenciar la fauna atès que és un hàbitat idoni per als amfibis i per a la fauna i vegetació típica d’ambients humits. També, farà les funcions de punt d’informació per a la divulgació del Parc de Vallvidrera i els seus entorns, el qual inclou la Font de la Budellera, la Vil•la Joana (Museu Verdaguer), el Centre d’Informació del Parc, l’àrea de lleure de Santa Maria de Vallvidrera, el pantà de Vallvidrera i els torrents de l’Espinagosa i d’en Llevallol. Aquesta zona està comunicada amb itineraris a peu i en bicicleta que enllacen els indrets i punts d’interès abans esmentats.
L’espai d’interpretació del pantà estarà obert al públic els diumenges al matí, mentre que durant la resta de la setmana s’hi faran visites guiades que sortiran del Centre d’Informació.
La presa del pantà de Vallvidrera, obra d’Elías Rogent, va ser construïda el 1864 per dur l’aigua a la vila de Sarrià, en aquells moments independent de Barcelona. L’aigua es feia arribar a través d’una galeria excavada que travessava la muntanya i que es coneix com la Minagrot. Més endavant, el 1908, amb l’objecte de crear un parc d’esbarjo –el Lake Valley Park– als voltants del pantà es va utilitzar aquesta galeria per fer-hi passar un trenet elèctric que servís de mitjà de transport pels barcelonins que volien accedir a la serra amb més comoditat. Des de la casa del guarda, situada al peu del dic del pantà, s’accedia a una galeria perimetral que ressegueix la base del dic, el qual té 50 m de longitud, 3 m d’amplada i una altura de 16 m. El mateix edifici va fer les funcions de bar–restaurant del Lake Valley Park. El 1999 el Consorci del Parc de Collserola va aprovar el projecte de restauració del pantà per preservar aquesta excepcional obra que forma part del patrimoni arquitectònic i de la història de la serra.

A 15 min a peu des de:
L’estació dels FGC del Baixador de Vallvidrera.
La carretera (BV-1418) de Vallvidrera a Sant Cugat, km.5
Text i fotografies: Consorci Parc de Collserola

El Parc de Collserola aviat es convertirà en Parc Natural. Ens reserva indrets d’una gran bellesa natural. La diversitat dels paisatges que hi trobem configuren la riquesa biològica de la nostra serra. Són dignes d’admirar per si sols, cadascuna té una composició d’espècies vegetals pròpies i amb una fauna variada. Però de vegades és força important la mà de l’home per millorar certs espais que anys enrere no se’ls hi donava la importància que realment calia.
El Parc de Collserola com a tal es va crear l’any 1986, però ja tres anys enrere l’antiga “Corporación Metropolitana de Barcelona” va iniciar una sèrie d’intervencions per a la protecció del parc. Es varen crear nous equipaments i es varen restaurar d’altres, un exemple és el cas de la Font de Santa Bàrbara.

La Font de Santa Bàrbara

Aquesta font es troba dins l’àrea de lleure de Santa Maria de Vallvidrera, espai creat durant els anys 1988-93. Aquest és un lloc tranquil per passejar, del tot acollidor i molt visitat els cap de setmana. Hi trobem un restaurant, un aparcament, taules de fusta per fer pic-nic, una gran explanada amb moltes possibilitats d’esbarjo: on poder jugar, córrer i saltar. La trobarem al fons de l’àrea de lleure i està formada per dues parets molt grans i gruixudes de pedra vista que s’ajunten en angle recte. En la paret del frontal hi ha el tub de bronze (ara no hi és) i al costat dret veurem en una planxa de ferro l’any de la seva restauració, l’any 1993, al mateix lloc on hi existia l’original, abans d’aigua natural, ara canalitzada per l’ Ajuntament.
És una font que quasi sempre porta aigua, penseu que de vegades s’inunda la bassa quasi rectangular on cau l’aigua.
Abans aquest lloc era una antiga teuleria i durant els anys 60 es varen construir unes casetes ( “poblado” se’n deia abans) per als treballadors de les primeres obres dels túnels de Vallvidrera. Aquest espai se’l coneixia per “Poblado de Santa Bàrbara”, el qual li va donar nom a la font.
Per arribar-hi hem d’agafar la carretera de Vallvidrera a Sant Cugat km 4.7 BV 1418 i desviar-nos on posa restaurant LA PINYA 2. També ens podem apropar amb els ferrocarrils, si baixem a l’estació del Baixador de Vallvidrera l’àrea de lleure està a 500 metres.
Pels qui es quedin amb ganes de més, molt a prop trobareu l’església de Santa Maria de Vallvidrera amb el seu campanar. És un paratge molt bonic on poder gaudir de la serra i escoltar l’aigua com brolla per tot arreu…
Tex i fotografies: Dany Alvarez

menú diari
aparcament al mateix recinte
àrea de lleure Sta. Mª de Vallvidrera

Ctra. de l’església, Km 5
Telf: 932802649

La masia d’aquest mes d’agost està al ben mig de la serra de Collserola, la trobarem a la carretera de l’Arrabassada al km 6,5, dintre del terme de Sant Cugat del Vallès.

Els orígens de la masia

Hi ha coneixement escrit de l’existència de la masia des del 1540 per una disposició testamentaria en favor del Sr. Pere Cortès trobada al registre parroquial de Santa Mª de Vallvidrera. Es ben cert però que encara que no es tenen documents que ho certifiquin, els orígens de la masia semblen ser molt anteriors al segle XVI, ja que trobem força particularitats en la seva construcció que així ens ho indiquen. L’any 1486 amb l’abolició de la “llei dels mal usos” per part de Ferran el Catòlic els propietaris de masos i masies varen poder utilitzar la seva terra, donant pas a una nova economia emergent que faria de la pagesia un nou poder econòmic del que no havien gaudit mai fins aleshores, fent dels propietaris dels masos persones de gran influència a les zones rurals. Les terres dels Cortès varen arribar a abraçar grans extensions, i es creu que varen treure més rendiment econòmic en l’explotació dels seus boscos que no pas amb la dedicació del cultiu de les seves terres.

Detall singular

La masia tot i que és fidel al patró de les masies catalanes té certs punts característicsi diferencials força curiosos. Un d’ells i potser el més significatiu és la seva orientació cap a l’est. Totes les masies estan orientades per aprofitar les màximes hores de sol i per tant també de llum. El cos central de la masia és de construcció força comú, hi ha una gran porta d’entrada i flanquejant el cos central els annexes que s’utilitzaven per guardar el estris i els animals. De fet, la mateixa masia Cortès és diferent de totes les seves veïnes en un detall singular: el carener paral.lel a la façana, enlloc de perpendicular. Com a curiositat destacarem el terra del pati de l’entrada, testimoni de temps molt llunyans i la premsa de vi que avui forma part decorativa de la masia Can Cortès.

El seus voltants

La visita a la masia de Can Cortès mereix la pena, però ben a prop també podem trobar uns quants llocs molt interessants per apropar-nos. Un d’ells sense cap mena de dubte són les runes del gran Casino de l’Arrabassada, totalment cobert per la vegetació encara es poden veure les restes del que va ser un dels casinos més importants d’Espanya a principis del segle XX. També ens podrem apropar al viaducte de Can Ribes. Aquest viaducte dóna pas a les restes del que es diu, volia ser una gran mansió que mai es va arribar a construir. Conten els vells de la serra, que a les primeries del segle XX va arribar a aquesta zona un indià que venir a Barcelona desprès de fer fortuna a les Amèriques. El seu somni era fer-se un gran palauet en aquesta banda de la muntanya, però va morir abans de veure el seu somni acabat.

Cuines del Vallès patrocina Masies de Collserola
www.cuinesdelvalles.com