Compra venda de cases i terrenys a Vallvidrera i el seu entorn
Nº API 2701
Telf: 934069222
web: www.llebrenc.com

La Maria Campo, el seu pare Santiago i el seu oncle Gabriel sovint eren les persones encarregades d’acompanyar als nombrosos grups de visitants que arribaven a l’ Observatori durant les dècades dels 50, 60, 70 i 80. Es dedicaven a les visites diürnes; les nocturnes, de més contingut científic, eren responsabilitat dels astrònoms. La Maria, a més, s’encarregava de posar ordre a la biblioteca. El públic era sempre rebut al jardí de l’Observatori, el jardí dels Campo, ple aleshores d’enormes hortènsies i d’altres plantes ornamentals de les que encara queden alguns exemplars. El tracte als visitants era sempre exquisit i atent per part d’aquells que en realitat ensenyaven casa seva. La Maria i el seu home, en Domingo (treballador del funicular), així com en Santiago i la seva dona Guadalupe eren molt coneguts i estimats a Vallvidrera.

Dedicació en cos i ànima

Campo i Fabra eren una sola peça. Aquesta afirmació pot semblar agosarada però només amb aquesta mentalitat es pot entendre el fet que fins i tot en els casaments de membres de la família Campo es plantegés la possibilitat que algú s’hagués de perdre l’esdeveniment per no deixar sol l’ Observatori.
L’esdeveniment que no es van perdre va ser la nevada del desembre de 1962. En aquella època era en Gabriel Campo l’encarregat de fer l’observació diària al matí. Pujava a l’ Observatori amb el funicular. El 26 de desembre d’aquell any el Fabra va quedar aïllat per una capa de neu d’ entre 60 i 80 cm. Va ser el seu germà Santiago qui va fer les observacions durant els dies que va durar l’aïllament.
D’aquesta manera, qui dies passa anys empeny, una família dedicada en cos i ànima durant generacions a l’ Observatori Fabra var anar perdent, com es llei de vida, els seus membres. En Domingo mor el 1977 al mateix observatori i Gabriel Campo l’any 1981. Santiago decideix jubilar-se del seu càrrec de conserge l’any 1982 quan la vista ja no li permet treballar en condicions.

Hora de marxar

Aquell mateix any pren la dura decisió de marxar del l’ Observatori amb la seva dona Guadalupe i la Maria per viure a una casa prop del Tibidabo. Allà hi trobarien més seguretat per la proximitat amb altres veïns, que no pas en l’aïllament del Fabra. És el final de la història dels Campo a l’ Observatori, que deixen pas als Santamaria (però això ja és d’un altre teler). La Maria, però, va continuar fent tasques de biblioteca al Fabra amb el que va estar vitalment lligada fins la seva mort, l’any 2003.
Actualment ja no hi viu ningú al Fabra, ara només és un lloc de feina per als qui hem tingut la fortuna d’acabar treballant-hi. El lligam, però, va més enllà de les hores de feina. Aquí es respira història i un profund respecte per aquells que hi van viure i tenen aquí els seus records d’infantesa.

Estem molt agraïts a la Margarida i a l’ Antonio Campo, néts d’aquell primer conserge que arribà a l’ Observatori Fabra l’any 1904 i a en Joan Vera i la Marisa Gago per la confiança dipositada en nosaltres en explicar-nos aquesta història i facilitar-nos les fotografies que l’il·lustren.

Reconegut a tot l’estat per les seves famoses píndoles per a la tos, amaga un inquiet personatge que va transformar per sempre la fisonomia de Collserola, fent del parc d’atraccions del Tibidabo la seva obra més característica , però no la única.

El Dr. Andreu i el cim del Tibidabo.

Salvador Andreu fou un eminent empresari de la burgesia catalana de finals de segle XIX i les primeries del segle XX.
A l’ any 1899 va ser quan va començar la seva relació amb la serra de Collserola, juntament amb un grup d’inversors va fundar la societat “ Tibidabo S.a.” . Varen adquirir la finca del frare Blanc propietat de la família Parés Cayrol, i amb altres finques més petites varen formar una mena d’urbanització residencial per a la burgesia Barcelonina al cim del Tibidabo.
A l’ any 1901 per tal de poder atreure als barcelonins a la muntanya, (en aquells temps que corrien era quasi tant com viatjar al pol sud o a l’ Àfrica), posen en funcionament el tramvia blau i el funicular del Tibidabo, que van ser les primeres atraccions de la muntanya. Més tard es va parcel·lar la finca i es veneren els lots, negoci força lucratiu per a la societat, i que va deixar com a testimoni autèntics monuments del modernisme a la serra i a la part alta de Barcelona, com són:
“la torre Ignacio Portabella”, ”la Casa Roviralta”, o “la Casa Fornells”, totes elles a l’avinguda tibidabo.
Va ser aleshores quan Salvador Andreu es va dedicar en cos i anima a multiplicar les atraccions del parc del Tibidabo, com l’atalaia o l’avió, símbols avui dia d’aquest parc d’atraccions, primer d’Espanya i un dels primers d’Europa a la seva època. Són un fidel testimoni de quan l’economia i la burgesia catalana eren el motor d’Espanya.

Hnos. Almansa patrocina personatges de Collserola
www.hnos-almansa.net

Aquesta senzilla i bonica font raja aigua tot l’any d’un gran broc i només en anys de sequeres excepcionals com la que vàrem patir l’estiu del 2008, la podrem trobar sense el seu preuat líquid. Està flanquejada per uns bancs de pedra modernistes que ofereixen el descans als caminants que vulguin aturar-se en el camí.
La font conjuntament amb els vivers de Can Borni, va ser dissenyada per l’arquitecte i paisatgista Nicolau Rubió i Tudurí (1891-1981). Es troba amb una zona planera i s’accedeix per una pista força ampla, ideal per a gaudir amb tota la família. Ens trobem a la banda barcelonina de Collserola. Els entorns de la font són el típics d’aquesta banda de la serra, és a dir, amb poc sotabosc i zones on anys enrere es van dur a terme diverses replantacions amb varies espècies d’arbres. Les fites de pedra que trobem pel camí són el reflexa present avui dia d’ aquelles reforestacions. Al llarg del camí gaudirem d’unes fabuloses vistes i trobarem un munt de llocs interessants per visitar :com els jardins de can Borni, l’Observatori Fabra o la torre de Collserola, entre d’ altres.

Com Arribar-hi

A la font de can Borni s’accedeix per una pista ample i planera. La manera més fàcil d’ arribar és sortir des del aparcament dels vivers que porten el seu nom, que es troba al trencall de la carretera de l’ arrabassada a Vallvidrera. O bé des de Vallvidrera amb l’autobús nº 111. L’altre possibilitat és sortir de Vallvidrera direcció al quartell dels bombers, i un cop deixat enrere agafar la pista forestal. Passarem per sota de
l’ Observatori Fabra i la torre de Collserola, travessarem per sobre del funicular del Tibidabo per acabar arribant al nostre destí.