Aquest mes d’octubre anirem fins un lloc de la serra molt concorregut, potser per la seva ubicació des d’on es poden fer varies rutes i passejades. Sobretot durant els caps de setmana s’apropen ciclistes, genets i excursionistes que volen gaudir d’un dia de tranquil·litat a la muntanya. Visitarem la Font de la Teula o també dita de Can Borrell, situada just al costat de la masia de Can Borrell.

Una mica d’història

Situada a la vall de Gausac, entre Sant Cugat i Cerdanyola, arribarem per la carretera d’Horta a Cerdanyola (BV-1415) Km 3 agafant un caminet que trobem a mà esquerra, i que tot just desprès de travessar un pontet que creua la riera ens durà davant aquesta imponent masia.
Amb quasi 216 hectàrees encara es poden veure camps conreats (aproximadament unes 40 hectàrees cultivables ), alimentades per l’aigua del pantà de Can Borrell. Aquest pantà de petites dimensions, fou construït per Josep Llopart l’any 1926. Reté l’aigua del torrent de la Rabassada i fa uns 7 metres d’altura i 26 de llargada, amb una profunditat de quasi 3 metres. Doncs bé, aquesta masia fa moltíssim temps tingué com a propietaris en Bertran d’Esplugues i la seva dona Berenguera de Cercedol. Anys més tard la vengueren a Bernat de Palou, el qual ens indica que és molt i molt antiga. La construcció actual pertany als segles XVII-XVIII, i avui en dia els Rovira són els masovers d’aquesta finca agrícola que va començar com un petit restaurant que sols cuinava quan s’apropava algú, tal i com diu en Lluís Rovira en una entrevista. Ara ja en són més de 30 els anys que ho fan professionalment!!.
Afegir que com a curiositat podrem veure animals de granja, com ànecs i gallines.

La font

La font de la Teula, anomenada així per la seva construcció, feta de teules, o de Can Borrell la trobarem just enrere de la casa, al costat de la muntanya. És una font d’aiguaneix. L’aigua es recull de la cisterna o dipòsit que hi ha per damunt. Ara funciona amb aixeta i té una pica quadrada molt ben feta. Des de fa uns anys és eixuta, quina pena !!

De Barcelona a Sant Cugat per la Vall de Gausac

La tradició eremítica de la serra de Collserola ha llegat força esglesioles d’estil romànic per tota l’extensió del parc. La ubicació de cadascuna d’elles evoca els temps antics en què els traginers utilitzaven aquests camins, avui dia freqüentats per excursionistes i amants de la natura. Una de les vies lògiques entre Barcelona i Sant Cugat del Vallès passa per quatre d’aquelles històriques ermites: Sant Genís dels Agudells , Sant Cebrià, Sant Medir i Sant Adjutori. El camí , llarg i amb desnivells molt variats, resegueix parts del PR-C 38 i del GR 6 i recorre la bucòlica vall de Gausac, on també es poden veure un forn ibèric i el monumental pi d’en Xandri.

Sant Genís dels Agudells

El punt de partida de l’excursió és la mateixa parada de metro de la Vall d’Hebron (línia 3). Prenem l’avinguda del Jordà, vorejant els límits de l’Hospital de Sant Rafael, fins arribar a l’església de Sant Genís dels Agudells. Va ser una de les deu parròquies inicials de Barcelona; la seva acta de dotació com a parròquia data de l’any 931, tot i que el seu origen podria ser paleocristià. L’any 1359 va passar a dependre del monestir de la Vall d’Hebron, i al segle XIX de la parròquia d’Horta. L’edifici que es pot veure avui dia respon, en gran mesura, a la restauració del segle XVII i encara manté el primitiu cementiri. Des del temple, cal seguir pel camí de Sant Genís fins al final, d’on parteix un sender tancat a la circulació. Un cop agafada certa alçada, el trajecte es manté planer, tot resseguint aquest vessant sud de Collserola. Després de passar per la font de la Cabra, podem veure l’ermita de Sant Cebrià d’Horta, construïda al segle XII, però amb importants transformacions al llarg dels segles XIX i XX. Des d’aquí comença l’ascensió més dura de l’itinerari, que continua per un corriol en direcció a la carretera de l’Arrabassada.

Sabies que ….
La vall de Gausac és el nom pel qual es coneix la vall solcada per la riera de Sant Medir. Es tracta d’una via natural entre Barcelona i Sant Cugat del Vallès i durant segles va ser molt concorreguda. De fet, formava part de la via romana entre Barcino (Barcelona) i Castrum Octavianum (Sant Cugat), que s’allargava fins a Egara (Terrassa). Aquest recorregut es pot fer de forma guiada amb els voluntaris de Collserola. Consulteu l’Agenda d’activitats del Parc.

Sant Medir

Poc després, la pista enllaça amb el PR-C 35 i el GR 92 fins el turó de la Magarola, un altre mirador excel•lent, i el Pas del Rei, el coll que remet seguint el GR 6 cap al vessant septentrional de la serra. Aviat, cal deixar les marques vermelles i blanques per un camí a l’esquerra que davalla amb força en direcció a Sant Medir, ermita situada al costat de la riera del mateix nom, a la capçalera de la vall de Gausac. Aquesta és una de les esglésies més conegudes de Collserola i cada 3 de març s’hi celebra un popular aplec. Està documentada des del segle X i l’edifici actual és d’estil romànic, de planta rectangular i campanar de doble espadanya. Destaca el portal de punt rodó a la façana principal, damunt del qual hi ha un relleu gòtic que representa la Santíssima Trinitat.

Sant Adjutori

A partir de Sant Medir l’itinerari és molt senzill. Ja que només cal seguir les marques del PR-C 38 primer, i del GR 6 després, resseguint la riera a través de la vall de Gausac. La tendència és descendent i només cal desviar-se un centenar de metres a mà dreta per contemplar l’ermita de planta rodona de Sant Adjutori i, ben a prop d’ella, un forn de l’època romana, tot i que la seva datació no ha estat definitivament establerta.

ERMITA DE SANT ADJUTORI

Aquesta és una de les escasses esglésies de planta rodona de tot Catalunya, en un estil d’inspiració bizantina molt poc comú al nostre país. Tot i que se’n desconeixen els detalls i el moment precís de la seva construcció, és probable que l’ermita fos bastida a partir dels fonaments d’un edifici anterior (segurament una torre defensiva que ja presentava planta rodona). Documentada des de l’any 986 com a Santa Maria de Gausac, en un principi estava consagrada a la Mare de Déu del Bosc. Va ser descoberta novament l’any 1880, després que se’n perdés el rastre a partir de la desamortització de 1835.

Pi d’en Xandri

El camí es converteix en pista a partir de Can Borrell, una masia que acull un restaurant i està envoltada de camps de conreu, en contrast amb els humits i tancats boscos recorreguts fins aquest moment. La vegetació és més oberta fins arribar al monumental pi d’en Xandri, un arbre que fa 23 metres d’alçada i té més de 230 anys d’edat. Una vegada ens trobem en aquest punt, es reconeix perfectament el perfil de Sant Cugat al davant, mentre que a certa distància a l’esquerra s’aixeca l’anomenada Torre Negra. Aquest edifici militar romànic va ser construït en el segle XII i té l’origen en un antic castell. Presenta una planta quadrangular i tres pisos d’alçada, a més d’una torre adossada en un angle. Al cap de pocs minuts, arribem a la plaça Rotary Internacional, que és el punt final de l’itinerari.

Fitxa Tècnica

L’inici de l’itinerari es troba a la parada de metro de la Vall d’Hebron, a Barcelona. Fins al Pas del Rei, cal seguir les indicacions del parc i les marques del PR-C 35 i el GR 92; guiar-se per les fites del PR-C 38 i el GR6. Cal tenir en compte que l’excursió és llarga i els desnivells són importants, sobretot al principi.
Comarca: Barcelonés i Vallès Occidental Durada: 4h Distància: 10 km Altitud mínima: 108m Altitud màxima: 429m Desnivell acumulat: 390m Dificultat: Mitjana Època: Tot l’any Punt d’inici: Barcelona, metro de la Vall d’Hebron. Per la Ronda de Dalt sortida Vall d’Hebron, o en metro, línia 3. A la plaça del Rotary International de Sant Cugat del Vallès, passen dues línies d’autobusos que permeten enllaçar amb els Ferrocarrils de la Generalitat.
Centre d’Informació Parc de Collserola
Ctra. De l’Església, 92 08017 Barcelona
Tel. 932 803 552
email: ci@parccollserola.net
www.parccollserola.net

Per saber-ne més:

. Itineraris per Collserola. Ignasi Forcada. Publicacions de l’ Abadia de Montserrat, 2004.
. Serra de Collserola. Mapa i guia excursionista. Ed. Alpina, 2001. . El romànic de Collserola. F. Mora. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, col. Llibre de motxilla, 31. 1987.

Aquesta ruta forma part de la guia de Rutes de patrimoni arquitectònic de la Xarxa de Parcs Naturals, Diputació de Barcelona.