L’aportació de les masies a Collserola es inqüestionable, però aquestes no haguessin sobreviscut sense protecció. Ja des de l’època dels romans, Collserola va ser punt estratègic de ciutats i de pobles propers, oferint amb els seus turons autèntiques torres de guaita naturals, des de les que es podien veure tota la plana del Llobregat, el Vallès o bé el front marítim guaitant els atacs provinents del mar. És per això que aquest mes hem volgut retre homenatge a un d’aquells castells, avui dia la majoria enrunats, però sense el quals la història d’aquestes masies seria del tot diferent.

A l’extrem sud-oriental de la comarca del Vallès Occidental es troba, dins del terme de Valldoreix, les restes de l’antic castell de Canals. Situat dalt d’un turó, es pot veure una paret de 14,70 metres de llargada per 8,50 metres d’alçada, orientada d’est a oest. La base del mur té a la part baixa un gruix màxim de 92 centímetres i a la part superior un gruix de 55 centímetres. D’aquest mur destaquen les fileres d’obertures on encaixaven les jàsseres de fusta i els utilitzats per muntar la bastida de construcció i el forat d’una finestra. En el conjunt destaquen també altres parets de poca alçada, alguns dels quals semblen definir una estructura rectangular. L’aparell dels murs és realitzat amb pedra rodada, amb les cares desbastades a cop de maceta, disposades en fileres horitzontals molt uniformes.

Un passat llunyà

Durant les campanyes d’excavació arqueològica dels anys 2002 i 2003 es van descobrir restes d’altres murs perimetrals i d’una torre de defensa anterior al castell. Un altre element a destacar és una gran pedra natural en forma d’arcada, treballada per la seva part inferior i adossada a una estructura de terra cuita. Aprop del castell es troben les restes d’un antic molí, al torrent de Canals, situat al peu del turó del castell. Dins les col•leccions del Museu de Valldoreix hi ha algunes restes d’aquest conjunt, destacant una clau de ferro, possiblement de la porta del castell, i alguns trossos de tegulae utilitzats en la fonamentació del castell, que juntament amb un as romà d’Adrià (117-138 d.c.) trobat a prop dels camps de conreu del castell ens podrien testimoniar presència romana a l’indret.

Castell estratègic

El nom Canals, és d’origen toponímic i es troba documentat per primera vegada l’any 986 en una permuta d’una peça de terra. En alguns documents es fa referència al color de la terra de la zona, vermellosa, i es parla del lloc de Canals Roges. El castell, tot i que per aquesta zona hem de parlar de casa forta, estava situat a un lloc de gran importància estratègica, donat que dominava el pas natural des del riu Llobregat fins a les elevacions de la serra de Collserola. El seu emplaçament no va ser a l’atzar, i la seva equidistància amb les altres cases fortes de la zona, com el Castell de Rubí (Sant Genís de Can Casanoves, castrum Riorubeo), el Castell de El Papiol, el Castell d’Olorda, el Castell Ricart (Torre Negra), el Castell de Fumet i el Castellciuró; entorn als 4 kilòmetres demostra una clara intenció política-militar per part dels comtes de Barcelona. Cal remarcar que des del Castell de Canals es podia veure, fa alguns anys, el Castell de Rubí i per tant comunicar-se amb ell. La primera menció com a castell és de l’any 1160, en el jurament de fidelitat que Bertran de Canals fa al comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV. Al segle XIII, el 1243 el rei Jaume I concedeix la jurisdicció del castell i de la vil•la de Canals i la quadra de la Vall de Lors a Adelaida de Canals. Aquest castell estarà lligat a la família Canals fins el 1306 quan l’abat de Sant Cugat Ponç Burguet el comprà. Alguns dels senyors del castell participaren a la conquesta de Mallorca i de València.

Reportatge patrocinat per Placadis Sl.
www.placadis.com

-Vol comprar o vendre una torre, casa o terreny?

C/ Jacint Verdaguer,8
Telf: 935892084
www.finquesarmengol.com

Per aquest mes d’agost no us proposem un itinerari com de costum, amb punt de sortida i d’arribada, aquest cop tot el contrari, us proposem visitar el Puig Madrona. Aquest cim de 337 metres és un punt ideal des d’on poder gaudir d’unes meravelloses vistes de tot Collserola i una mica mes enllà……… en aquests dies llargs i clars de l’agost.

Puig Madrona

El Puig Madrona és un dels cims més alts de Collserola, i degut precisament a la seva ubicació ens permet una bona visió de la muntanya i dels seus entorns. Des del seu cim podrem veure quasi tot el parc fins al cim del Tibidabo. Però la nostra sorpresa ens apareix al donar la volta, des d’aquest punt es divisa tota la plana del Llobregat, des de l’aeroport del Prat, Parc del Garraf i una mica més amunt les impressionants muntanyes de Montserrat. És una vista esplèndida amb totes les ciutats al voltant del riu Llobregat. Als nostres peus veurem la famosa mina Berta i si girem la vista a l’oest podrem divisar a la llunyania les muntanyes de la serralada marina. Aquest cim com ja hem esmentat, és un punt d’observació esplèndid, on recomanem als més agosarats excursionistes que el visitin amb la sortida o posada del sol, és un moment que us quedarà per sempre a les vostres retines.

Com arribar-hi

Les maneres d’arribar al Puig Madrona són diverses, tot i que les rutes més habituals són les que vénen o bé des del Papiol accedint a Collserola per les escletxes, o bé des del terme de Valldoreix entrant per Can Monmany. La tercera via o ruta d’accés que també podem utilitzar és la que surt des de la Floresta cap a la Colònia Montserrat i des d’aquí per una pista forestal fins arribar a l’ermita de la Salut i per últim ascendir al Puig madrona. Qualsevol de les tres vies ens portaran al nostre destí, esmentem les tres perquè cadascú triï aquella que més els convingui, ja que el sol ascens al Puig Madrona ja és una bona caminada per si mateixa, això si un cop al cim ens adonarem que la excursió ha merescut la pena.

Què fem als voltants?

Els voltants del Puig Madrona són plens d’indrets interessants per passar el dia. El més conegut i millor per fer parada és la zona de l’ermita de la Salut. Les primeres dates d’aquesta construcció són del segle XI, tot i que hi ha molts indicis de que la seva construcció és més antiga que la data fixada oficialment. La seva façana de ponent té importants elements preromànics que es podrien remuntar al segle IX. Als voltants de l’ermita hi ha unes taules amb bancs per reposar una estona. Podrem veure els efectes de la forta ventada del passat mes de gener, l’abundant pineda que li donava frescor a l’entorn ha quedat una mica malmesa. Un altre lloc d’interès proper al Puig Madrona són les escletxes, únic testimoni al Baix Llobregat dels esculls coral.lins i d’algues que hi havia a la semifosa del Vallès Penedès fa uns 16 milions d’anys, quan la Catalunya que avui coneixem formava al paleozoic una conca oceànica.

La masia de Can Barba com moltes altres masies de la serra va patir la seva davallada amb l’ arribada de la guerra civil espanyola. Confiscada per la república fou utilitzada com a polvorí. Amb la desfeta del front de Catalunya les tropes republicanes en retirada decidiren volar-la mantenint-se en peu tan sols alguns annexes, com la casa dels masovers o la capella.

Un xic d’història

Can Barba es troba situada al terme municipal de Valldoreix, ben a prop de l’autopista A7 i a la faldilla del Puig Madrona. Les primeres dades que trobem referents a la masia daten del segle XIII, on consta com a propietari en Guillem Barba. Aquesta masia està adscrita a la parròquia de Santa Eulàlia del Papiol fins l’any 1823, quan va passar juntament amb la masia de Can Domènech a la parròquia de Sant Cebrià del terme de Canals.

El terme de Canals, l’actual Valldoreix, va trobar en els Barba uns representants força actius en les activitats polítiques del municipi, entre ells destaquem alguns alcaldes com varen ser en Pere Barba ( 1619, 1622, 1626) o en Joan Barba
( 1769). La seva implicació en la vida política i social de l’època no va ser gratuïta, donat que els va reportar diferents vicissituds.
Durant la guerra del francès la masia va patir els saquejos de les tropes napoleòniques. Més tard al segle XIX els Barba s’uniren a la causa Carlina, tenint aquesta un final dolorós. Destruïda o saquejada, la masia ressorgir una i altre vegada fins l’últim desenllaç, aquest va arribar amb la guerra civil Espanyola (1936-1939), confiscada per la república i utilitzada de polvorí va ser volada a les acaballes de la guerra.
Als anys quaranta del segle passat es feren càrrec de la masoveria una família de Rubí, que durant un temps muntaren una granja d’aus. A l’actualitat Can Barba resta deshabitada i pertany a la Companyia de Jesús, per donació del pare Jacint Alegre Pujals, fundador del cottolengo de Barcelona.

La Masia i els seus entorns

De la masia original encara podem apreciar alguns detalls en els annexes que es troben en peu. A la façana de la capella destaquem una majòlica de la mare de Déu de Montserrat. També veurem els corrals pels animals que encara envolten el que conformava antigament la masia. Aquesta tenia la construcció típica catalana, estava formada per una entrada que donava al pati central, on es duia a terme la major part de tasques en aquells temps. Tot just al front es trobava la masia i a banda i banda del pati estaven els corrals, la masoveria i la capella.

Sortint de la masia en direcció Valldoreix trobarem la font de Can Barba, concretament a la dreta del camí. És una bonica font d’obra vista, amb entrada d’arc de mitja volta que dona a un petit espai o recinte per fer d’aixopluc als vianants. Sembla que havien hagut uns petits bancs de pedra, avui dia bastant deteriorats. També observem dues petites basses que recollien l’aigua sobrant que s’utilitzava més tard pels camps. La font està vigilada per un majestuós plataner.
Els seus entorns són molt variats: camps de conreu, boscos d’alzinar o brolles, zones de sol o zones ombrívoles; un espai reduït on poder gaudir d’una gran varietat faunística i vegetal sobretot en aquesta època de l’any, la Primavera.
.
Sortint de la masia en direcció Valldoreix trobarem la font de Can Barba, concretament a la dreta del camí. És una bonica font d’obra vista, amb entrada d’arc de mitja volta que dona a un petit espai o recinte per fer d’aixopluc als vianants. Sembla que havien hagut uns petits bancs de pedra, avui dia bastant deteriorats. També observem dues petites basses que recollien l’aigua sobrant que s’utilitzava més tard pels camps. La font està vigilada per un majestuós plataner.
Els seus entorns són molt variats: camps de conreu, boscos d’alzinar o brolles, zones de sol o zones ombrívoles; un espai reduït on poder gaudir d’una gran varietat faunística i vegetal sobretot en aquesta època de l’any, la Primavera.

Cuines del Vallès patrocina Masies de Collserola
www.cuinesdelvalles.com