Comencem l’ itinerari d’aquest mes estiuenc a la part alta de la Colònia Montserrat, on hi ha un grup de cases en un entorn privilegiat, a mig camí entre la Floresta i la Rierada. Venint des de la Floresta al primer revolt pronunciat que trobem, veurem una petita plaça amb un camí de terra que entra cap el fons, el prendrem i començarem la nostra caminada. Al cap d’ aproximadament dos minuts ens trobarem en una explanada, hi ha tres camins, deixarem el principal per agafar un corriol que s’obre just davant nostre entre la boscúria.

La riera

Els primers minuts són de descens. Haurem d’estar a l’aguait de no lliscar massa amb les pedres erosionades per l’aigua que baixa de tant en tant. Estem entrant en una de les zones més increïbles de la muntanya, on la frescor de l’aigua es veu reflectida en la vegetació i en l’ambient, el canvi de temperatura es nota molt conforme anem apropant-nos a la riera. Bé és cert que la ventada de l’any passat i la nevada d’aquest darrer mes de març ha castigat especialment a aquesta zona de la muntanya. Seguirem baixant fins per fi arribar a la riera.

Ambient de ribera

Ens trobem a la part baixa de la Riera de Vallvidrera, sense cap mena de dubte el curs d’aigua més important del Parc i l’únic que raja durant tot l’any. Agafarem un caminet que transcorre al costat mateix de la riera, fixem-nos en la frondositat dels seus arbres i espècies. És sorprenent el que l’aigua pot fer en un entorn, hem entrat de ple en un ambient de ribera, i en poc temps hem passat d’una zona més seca a un altre plena de tonalitats cromàtiques molt diferents. Hi veurem encanyissades, falgueres, verns, i com no la sempre atractiva cua de cavall. La nostra caminada seguirà pel camí que voreja la riera, gaudint de l’entorn fresc tan desitjat pels caminants en aquest mes de juliol. A més les intenses pluges d’aquests darrers mesos han fet que gaudeixi d’un cabdal d’aigua constant.

El pont romànic i la Torre Modolell

Continuarem el nostre camí fins trobar un pont romànic de grans dimensions, la riera passa just per sota. Aquest pont uneix la zona boscosa d’on venim amb les cases de l’altra banda, el creuarem i anirem direcció a la Torre Modolell. Tot i que actualment es troba en molt mal estat la visita s’ho mereix, heu de saber que les seves parets amaguen una bonica història d’amor. Els Modolell foren una família força influent al terme de Sant Just d’Esvern, però en Josep Modolell, l’hereu, s’enamorà de la filla dels masovers de la Torre Blanca de Sant Feliu de Llobregat, la Narcisa. Això no va agradar gens a la família i el va desheretar deixant tot el seu patrimoni en favor del seu germà, en Gaspar Modolell. En Josep tan sols es va quedar amb la propietat de Can Modolell. Aquest erigí la torre en homenatge a la seva estimada, la Narcisa. Tots dos varen viure a Can Modolell fins al final de les seves vides. Davant la torre, és maco poder recordar que tant ahir con avui es pot renunciar a tot per amor. Hem acabat el nostre itinerari i només ens queda continuar per la pista forestal que ens durà a la carretera de la Rierada a Molins de Rei. Un cop aquí hem de pujar amunt per retornar al nostre punt de sortida, o bé agafar el molins bus que ens portarà fins a la estació de la Floresta.