De ben segur que molts de nosaltres sabem part de la història d’aquest emblemàtic edifici construït a principis del segle XX. Pels qui no la conegueu heu de saber que un temps ençà fou conegut com a Hotel Ideal Pavilion, hotel de renom en una època en que la burgesia catalana mirava amb bons ulls tot allò que tenia aire estranger.

Fa un segle bona part de Collserola era un lloc ideal per construir hotels de categoria (citem l’hotel Panorama, l’hotel del Casino de l’Arrabassada, l’hotel Florida). Aquests oferien als seus clients unes excel.lents instal.lacions ubicades fora de la ciutat, en plena natura, amb unes vistes esplèndides, i on els aires frescos els permetien gaudir de jornades saludables.
Costa d’imaginar que donada l’època de la que parlem quasi bé estès millor comunicada que ara: la gent s’hi podia moure amb certa facilitat donat que ho podien fer amb el funicular, amb el mina-grot i amb el tramvia, l’actual tramvia blau. El propietari de l’Ideal, un important empresari que venia del món tèxtil, Don Pablo San Salvador, va fer d’aquell edifici un hotel que acolliria a la selecta burgesia catalana del moment. Per tal fi va rehabilitar les seves instal.lacions, el seu resultat va ser un edifici de quatre plantes que presumia de grans jardins i d’un important punt de trobada, una canxa de tennis, activitat en auge entre la societat benestant barcelonina.
Anys més tard (1929-1936) les seves nombroses habitacions acolliren una escola anomenada “La Selva”, fou un important internat religiós femení que fins i tot hi construiria una capella. Sigui com sigui aquest edifici va anar adaptant-se al seu temps i amb l’esclat de la guerra civil passaria a ser un orfenat, més tard acolliria un sanatori. Finalment fou tancat i deteriorant-se, fins que novament ressorgí per convertir-se en vivendes d’estiueig. Es va rehabilitar tot l’edifici, va desaparèixer el sostre de ceràmica, les grans finestres ovalades, els grans menjadors amb els seus “halls” de benvinguda per tenir l’aparença que avui dia ens mostra.
Avui dia l’Ideal Pavillon és un edifici on hi conviuen famílies.

El nostre itinerari comença al desvio que trobarem concretament a la carretera de Vallvidrera al Tibidabo, el que trenca en direcció a la escola judicial. Es pot arribar també amb l’autobús nº111 des de la plaça de Vallvidrera. O fins i tot un altre opció podria ser amb el nostre propi vehicle, ja que trobem força espai per aparcar. Iniciem la caminada per la mateixa carretera on ens deixa l’autobús i travessem per davant del quartell de bombers. En pocs metres i abans d’arribar a l’escola judicial, trobarem a la nostra esquerra la carena que barra el pas als vehicles rodats i que ens indica que hem començat la nostra excursió. És un camí de suau descens, tot vorejat de xiprers. Aquest és un camí molt menys conegut i transitat que el de la carretera de les aigües, i si el dia escollit per fer l’excursió és clar, les vistes que veurem de Barcelona seran fantàstiques.

L’Observatori Fabra i el funicular.

Durant tota la primera part de la nostra caminada, l’Observatori Fabra ens vigilarà de ben a prop. L’estem vorejant per la seva part baixa, encara que avui dia l’accés a l’edifici és per la carretera de Vallvidrera al Tibidabo. En un principi s’entrava per aquesta vessant, proba de la qual és la porta principal de l’edifici que es troba encarada a Barcelona i al mar. Aquest impressionant edifici dedicat a l’observació i divulgació astronòmica, meteorològica i sismològica, data de l’any 1904. Us fem un apunt interessant per a que sapigueu potser una mica més d’història. El seu nom el porta degut a que el Marquès d’Alella, en Camil Fabra i Fontanills, va fer un important donatiu en aquella època, de 250.000 pessetes (1.500€) per la seva construcció. Una mica potser més savis, nosaltres seguirem pel mateix camí fins arribar a una desviació que senyalitza els vivers de Can Borni. En aquest moment, el camí de bona amplada es fa una mica més enfiladís. En poca estona arribem a un pont, és un pas elevat que travessa per sobre de les vies del funicular del Tibidabo. Us recomanem que si aneu amb la quitxalla o sols, tant se val, sempre és millor esperar uns minuts fins que aparegui el funicular, perquè just on ens trobem, està el desdoblament de les vies on coincideixen els dos trens. Sorprèn en mig de la calma de la muntanya, la contaminació acústica que hi genera, ja que en el moment que es posa en marxa el funicular, l’estarem sentint molt abans de poder veure’l.

La font i el viver de Can Borni.

Són molt significatius els testimonis que s’han deixat amb el pas del temps i que trobarem per tot el camí. Representats amb indicadors de granit i senyalitzacions, tots dos esbargits per aquesta banda de la muntanya. No obstant, la part barcelonina de Collserola, està i ha estat sotmesa sempre a la gran pressió de la ciutat. Estem arribant al final del nostre itinerari i al mateix camí trobarem la font de Can Borni. És una font de gran broc, raja aigua en abundància tot l’any. Hi ha habilitats uns bancs de pedra modernistes que la flanquegen a ambdós costats, aquesta font conjuntament amb el viver, van ser dissenyades per l’arquitecte i paisatgista Nicolau Rubió i Tudurí (1891-1981). Tot plegat resulta ser un bon lloc per descansar una estona, i poder relaxar-se amb el sorolls tan especials que provoquen el gotegi continu d‘aigua. Aquesta font és troba pràcticament a pocs metres dels vivers de Can Borni. Hem finalitzat el recorregut i pels qui vulguin, recomanem visitar Can Borni. Per tornar ho podem fer per on hem vingut, o bé per la carretera de Vallvidrera que ha estat remodelada recentment, han fet una via de passejada bastant ample i que millora molt la mobilitat a peu per aquesta banda de la muntanya.

El Parc de Collserola aviat es convertirà en Parc Natural. Ens reserva indrets d’una gran bellesa natural. La diversitat dels paisatges que hi trobem configuren la riquesa biològica de la nostra serra. Són dignes d’admirar per si sols, cadascuna té una composició d’espècies vegetals pròpies i amb una fauna variada. Però de vegades és força important la mà de l’home per millorar certs espais que anys enrere no se’ls hi donava la importància que realment calia.
El Parc de Collserola com a tal es va crear l’any 1986, però ja tres anys enrere l’antiga “Corporación Metropolitana de Barcelona” va iniciar una sèrie d’intervencions per a la protecció del parc. Es varen crear nous equipaments i es varen restaurar d’altres, un exemple és el cas de la Font de Santa Bàrbara.

La Font de Santa Bàrbara

Aquesta font es troba dins l’àrea de lleure de Santa Maria de Vallvidrera, espai creat durant els anys 1988-93. Aquest és un lloc tranquil per passejar, del tot acollidor i molt visitat els cap de setmana. Hi trobem un restaurant, un aparcament, taules de fusta per fer pic-nic, una gran explanada amb moltes possibilitats d’esbarjo: on poder jugar, córrer i saltar. La trobarem al fons de l’àrea de lleure i està formada per dues parets molt grans i gruixudes de pedra vista que s’ajunten en angle recte. En la paret del frontal hi ha el tub de bronze (ara no hi és) i al costat dret veurem en una planxa de ferro l’any de la seva restauració, l’any 1993, al mateix lloc on hi existia l’original, abans d’aigua natural, ara canalitzada per l’ Ajuntament.
És una font que quasi sempre porta aigua, penseu que de vegades s’inunda la bassa quasi rectangular on cau l’aigua.
Abans aquest lloc era una antiga teuleria i durant els anys 60 es varen construir unes casetes ( “poblado” se’n deia abans) per als treballadors de les primeres obres dels túnels de Vallvidrera. Aquest espai se’l coneixia per “Poblado de Santa Bàrbara”, el qual li va donar nom a la font.
Per arribar-hi hem d’agafar la carretera de Vallvidrera a Sant Cugat km 4.7 BV 1418 i desviar-nos on posa restaurant LA PINYA 2. També ens podem apropar amb els ferrocarrils, si baixem a l’estació del Baixador de Vallvidrera l’àrea de lleure està a 500 metres.
Pels qui es quedin amb ganes de més, molt a prop trobareu l’església de Santa Maria de Vallvidrera amb el seu campanar. És un paratge molt bonic on poder gaudir de la serra i escoltar l’aigua com brolla per tot arreu…
Tex i fotografies: Dany Alvarez

-Electricitat, aigua, gas.
-Calefacció, Aire Condicionat.
-desguassos, Antenes.

Plaça Vallvidrera, 1
934067699
Email: l.r.vallvidrera@gmail.com

Compra venda de cases i terrenys a Vallvidrera i el seu entorn
Nº API 2701
Telf: 934069222
web: www.llebrenc.com

Ja fa més d’un any que un diari de Barcelona publicava la notícia “El mercado municipal de Vallvidrera abre a diario una sola parada” i afirmava que l’únic producte fresc que es podia comprar era la carn, així com que l’espai comercial desapareixeria per instal•lar nous equipaments”.

Ja estem al 2010 i com diu el refrany “any nou, vida nova”, així que en aquest mes de Gener parlarem d’aquest edifici emblemàtic i molt estimat a Vallvidrera. El mercat està situat al bell mig del poble amb la seva característica silueta.

Un xic d’història

Aquest edifici fou dissenyat pels arquitectes de renom Bonaventura Bassegoda i Musté i Adolf Florensa, important restaurador de monestirs com el de Poblet, o de castells com el de Perelada. L’edifici està fet amb murs de formigó amb totxanes i cobertura de teules àrabs, amb una nau interior molt gran i lluminosa. És un espai del tot acollidor amb parades de carn, de peix, de llegums i fins i tot hi ha una font de color verd al mig, espai que des de fa més de 55 anys feia servir la gent per anar-hi a comprar els millors productes de la contrada. Fou inaugurat un 17 de maig de l’any 1953 per tal de cobrir les necessitats d’aquells que hi vivien cada dia. A l’acte es va comptar amb la presència del tinent d’alcaldia-delegat d‘hisenda, Sr Ibañez Farran i delegat d’Abastos (com s’anomenava abans als mercats) Sr Compte Pi i el rector de Vallvidrera Don José Maria Olivares beneint l’edifici. Com se sol dir ha plogut molt des d’aleshores i l’ última parada que quedava oberta va haver de tancar l’any passat. També hi havia un bar fins fa ben poc, regentat per un home i una dona molt amables i dit de pas es menjava força bé.

Passat, present i futur

Però ara tot allò ja és passat, no gaire llunyà, i ja forma part dels records d’aquells que el varen conèixer en la seva màxima activitat. Aquest mercat donarà pas a la “modernitat”, o dit d’una altra manera, donarà pas a un nou equipament que encara desconeixem. De fet aquest passat mes de Novembre des de l’AVV Vallvidrera s’ha volgut fer una consulta en la que el veïnat ha participat opinant amb diferents propostes per tornar a omplir de vida aquest emblemàtic edifici. Al llarg d’aquest any que acabem d’estrenar sabrem quin serà aquest nou equipament!!.Esperem que aquesta nova etapa sigui pròspera i útil per aquesta part de Collserola tan acollidora com és Vallvidrera.

Text: Dany Alvarez

serveis inmobiliaris
venda de cases i terrenys
lloguer de cases
Visti la nostra web:
www.agulla.cat
Ctra. de sarrià a Vallvidrera, 263 Local 1
Telf: 934069603

Aquest mes d’ octubre el dedicarem a un personatge molt vinculat a Collserola, Josep Miracle i Montserrat. La Biblioteca Collserola- Josep Miracle li rendeix homenatge organitzant una ruta que passarà per tots el racons del barri vinculats a aquest escriptor barceloní , finalitzarà amb la celebració d’un ball tradicional, les sardanes.

Josep Miracle i Montserrat va néixer a Barcelona l’any 1904. De formació autodidacta, fou un deixeble fidel de Pompeu Fabra. Va treballar a l’editorial Selecta com corrector de proves i més tard com a director literari. També fou director de la Llibreria Catalònia de Barcelona. Al llarg de la seva vida va escriure novel•les de caire naturalistes, “Seixanta minuts”, així com poemes i també va tenir un paper dins el teatre.

Biografies

Destacar però que on va excel•lí va ser en les seves biografies, extenses, documentades i moltes vegades un xic polèmiques. Mencionarem les dedicades a Jacint Verdaguer, Josep M. Folch i Torres i Pompeu Fabra, a més a més d’ assaigs a altres personalitats tan rellevants com Joan Maragall, Àngel Guimerà o Víctor Català. Tanmateix va ampliar la gramàtica i lexicografia del Diccionari general de la llengua catalana de Pompeu Fabra (1966) i va publicar diverses gramàtiques i diccionaris. L’any 1983 va rebre la Creu de Sant Jordi. Va morir a Mollet del Vallès a l’any 1998. El seu fons es pot consultar a l’ Arxiu Municipal de Sants i a la biblioteca de Vallvidrera que duu el seu nom.

Especialitat en perníl de jabugo

Dimarts a dijous, menú fins a 16,30
Divendres i dissabte tot el dia
diumenges fins migdia

Plaça. Vallvidrera, 3
Telf. 934068051

La font d’aquest mes es troba situada ben a prop de la plaça de Vallvidrera, és una font urbana i com a tal la seva aigua raja tot l’any, donat que està connectada a la canalització d’Aigües de Barcelona. És un punt de trobada per a molts ciclistes i caminadors, paren per omplir d’aigua les seves bombones o cantimplores i poder iniciar diferents excursions pel parc de Collserola

Una font molt curiosa

La trobarem a poc més de deu metres de la plaça, al davant del número 5 del carrer Mont d’Orsà. El curiós és que aquesta font dóna sortida a dos carrers, així doncs també està present a la Carretera de Vallvidrera. A la banda de la carretera hi trobarem una majòlica amb una inscripció de Joan Maragall que diu aixì:

Ai, boscos de Vallvidrera!
Quines sentors m’heu donat!

Però vet aquí que ni l’aigua ni la aixeta apareixen, i és que realment estem a la part de darrera de la font. Aquesta la tindrem dos metres per sobre nostre, al carrer Mont d’Orsà. Aquest fet singular ha estat motiu de que en més d’una ocasió algun visitant se n’ananés amb les cantimplores buides!! La seva construcció és de pedra vista, amb arc de mitja volta i una petita bassa per recollir l’aigua. El seu broc com ja hem esmentat és amb polsador i sempre trobarem aigua.