>Dragó comú
Talentola mauritánica (L.1758)
Salamanquesa

Aquests petits sauris de complexió robusta són principalment nocturns, tot i que poden mostrar-se actius en hores diürnes. Són bons trepadors gràcies a que posseeixen en els dits uns coixinets adherents. L’estructura d’aquests coixinets consta de diminutes “sedes” o ganxos; aquests a la vegada redueixen i repeteixen cada cop més la seva petita estructura, fins a rematar-la en una espècie d’espàtula. Quan aquestes sedes s’apliquen a la petjada grans forces intermoleculars d’atracció multiplicades pels punts de contacte de cada dit, permeten a aquest rèptil caminar literalment penjat del sostre.
Els ulls són de pupil·la vertical.
La salamanquesa comú sol té ungles en el tercer i quart dit de cada peu, mentre que la rosada els mostra en tots. Tamany i coloració també són claus per a la seva fàcil diferenciació, la comú medeix al voltant de 15 cms i la rosada 10.

Reproducció

Inicien el cel a la primavera, i és en aquest moment quan podríem arribar a escoltar-les. Com la majoria dels rèptils són capaços d’emetre certs sons perfectament audibles per nosaltres. El significat d’aquests sons semblen servir a efectes territorials, tot i que també els produeixen en l’aparellament.
Encara que la seva biologia és encara molt desconeguda, si sabem que posen entre un i dos ous, de closca dura, amb una incubació que oscil·la entre els 44 i 75 dies, depenent de la temperatura. L’estratègia reproductiva d’aquestes espècies consisteixen en varies postes, d’una a tres i repartides al llarg de l’any. Ocasionalment podem observar que varies femelles concentren les postes en un mateix lloc, arribant a reunir entre cinc i seixanta ous. En condicions excepcionals de temperatura i humitat, l’eclosió es produeix entre un i dotze dies. Dipositen els seus ous sota pedres, escorces d’arbres, esquerdes, drenatges de murs , etc..
En quant a la seva alimentació la dieta es composa bàsicament d’artròpodes: arnes, papallones, mosques, mosquits…motiu pel qual solen estar prop de fonts de llum artificial. Aquesta última característica comportamental fa d’ella una espècie generalista a la que li ha anat bé l’ambient urbà. Tampoc menyspreen depredar les postes d’altres rèptils, així com les seves cries.

Dragó rosat
Hemidactylus turcicus (L.1758)
Salamanquesa rosada

Antròpic

És probable trobar una salamanquesa dins d’un armari, però això sens dubte res té a veure amb la falsa creença de que s’alimenten o trenquen la roba, tot plegat al contrari, segur que estan a l’aguait d’alguna de les arnes que si espatllen la roba. L’edificació moderna dificulta les possibilitats d’instal·lació per aquestes espècies, així com per d’altres rèptils, degut a la falta de cavitats i buits on trobar refugi. També les fumigacions contra la proliferació de mosquits són causa assenyalada com perjudicial per la seva conservació.

Estatus de conservació
Llibre Vermell
Categoria Mundial UICN (2008): Preocupació Menor LC
Categoria Nacional UICN (2002): Preocupació Menor LC

Convenis Internacionals
Conveni de Berna: Annex III

Espanya
Listado de Especies Silvestres de Protección Especial LESPRE

Espècie d’Interès Especial

La Xarxa Natura 2000 és una xarxa europea referida a la conservació de fauna i flora silvestres,
també anomenada Directiva d’Hàbitats. Ha de permetre assolir els objectius establerts per
el Conveni sobre la Diversitat Biològica aprovat a la Cimera de la Terra de Río de Janeiro.

Alytes obstetricans (Laurenti, 1768) Gripau llevadora Sapo partero

Aquest petit amfibi anomenat discoglòssid per tenir la llengua en forma de disc, escassament supera els 5cm de longitud. Presenta una coloració dorsal de tonalitats grisenques amb unes lleugeres motes de color verdós i un puntejat lateral amb tonalitats rogenques. Els seus ulls prominents de color daurat i pupil•la vertical, més aviat semblen el capritx d’un orfebre que el resultat de l’evolució.
De voltes amb la llengua i a diferència d’altres granotes i gripaus no és protràctil, és a dir, no pot ser projectada fora de la boca per a capturar les seves presses. Mascles i femelles a penes es diferencien, tot i que les femelles són lleugerament més grans que els mascles.

Reproducció

El més destacat d’aquests animals es relaciona amb la seva estratègia reproductora. Al final de l’ hivern o a principis de la primavera s’inicia el cel. Des dels seus amagatalls sota les pedres, en l’ interior de troncs a l’empara d’altres oquedats, els mascles emeten una senyal acústica, un característic i repetitiu so que serveix a les femelles gràvides per a localitzar-los. Les veus del xot (Otus scops) una petita rapaç nocturna i del tòtil poden arribar a confondre’s.

Aparellament
En el moment del seu aparellament i durant el seu encontre el mascle subjecta a la femella per darrera amb un abraç inguinal o “amplexus” estimulant la seva zona genital amb les seves potes posteriors. Minuts més tard aquesta allibera una massa d’ous que ell fecunda i que acabarà situant al voltant de les seves potes i del seu dors. Aquest “cinturó embrionari” l’incrementarà amb successius aparellaments i ho transportarà fins a completar el seu desenvolupament i posterior eclosió ja dins l’aigua. El seu nom específic en llatí “obstetricans” fa referència precisament a aquest comportament. Portarà i mantindrà humida la posta al llarg d’un mes; els seus hàbits preferentment crepusculars i nocturns contribuiran a tal fi. S’alimenta de tot tipus d’insectes: llombrius, bavoses i d’altres artròpodes. Les larves són omnívores. Les femelles gràvides mostren agressivitat entre elles en la competència pels mascles, tot i això no són territorials, podent arribar a compartir varis individus el mateix refugi.

Estats legals

Catàleg nacional
-Interès especial
Conveni de Berna
-Annex II
Conveni de Bonn
-Annex II
Directiva d’aus
-Annex I

La Xarxa Natura 2000 és una xarxa europea
referida a la conservació de fauna i flora silvestres,
també anomenada Directiva d’ Hàbitats.
Ha de permetre assolir els objectius establerts per
el Conveni sobre la Diversitat Biològica aprovat a
la Cimera de la Terra de Río de Janeiro.

Curruca rabilarga (castellà)
Sylvia undata (Boddaert, 1783)

Es tracta d’un petit ocell de cua llarga i sovint aixecada. A l’època hivernal, presenta un plomatge fosc i grisós, amb les parts inferiors granatoses i molt vistoses. A l’estiu el cap adquireix un color pissarrós. La femella és més fosca. El mascle assaja la construcció “de nius de prova”, tot i que el niu definitiu el construirà la femella, en brucs, en llentiscles o en estepes, a base de petites arrels i tiges, decorant-ho amb teles d’aranya. Viu i àgil es mou entre les brolles tal i com ho fan el tallarol o les tallaretes. És fàcil confondre-la amb el Tallarol capnegre, Sylvia melanocephala, però aquest prefereix una vegetació menys espessa, a diferència de la nostra protagonista que busca major cobertura.

Reproducció

La posta es produeix entre els mesos d’ Abril a Juny, i consta d’ entre tres i quatre ous de color blanc trencat, tacats de color gris o pigmentats de color verd. La incubació l’acostuma a dur a terme la femella, tot i que les cries seran alimentades per els dos progenitors.

Distribució

Aquest ocell bel•licós i territorial que habita en terrenys oberts i zones degradades de matolls i brucs, a l’ hivern, s’apropa a les ciutats probablement degut a la seva sensibilitat al fred. La població a Catalunya es calcula en 20.138–72.125 parelles. Espècie politípica de la que en la Península s’hi troben diverses subespècies: la nominal, es troba al Nord Est Peninsular i a les Illes Balears; daviforniensis es troba en el Nord Oest ; i toni es troba en el Centre i Sur. Les subespècies es podrien situar en diferents graus d’amenaça al estar més localitzades geogràficament.

Ocell protegit:
Amenaces i conservació Aquesta espècie s’ha vist afavorida per l’absentisme de l’agricultura de muntanya. Recordem que els seus hàbits el porten a ocupar zones sense conrear on la vegetació encara no ha estat substituïda per grans masses forestals. Alhora els incendis forestals, la roturació del terreny i l’ urbanisme sense criteri ecològic, en definitiva la transformació del paisatge, són les majors dificultats per a la conservació d’aquesta espècie.

Estats legals

Catàleg nacional
-Interès especial
Conveni de Berna
-Annex II
Conveni de Bonn
-Annex II
Directiva d’aus
-Annex I

La Xarxa Natura 2000 és una xarxa europea referida a la conservació de fauna i flora silvestres, també anomenada Directiva d’ Hàbitats. Ha de permetre assolir els objectius establerts per el Conveni sobre la Diversitat Biològica aprovat a la Cimera de la Terra de Río de Janeiro.

Capricornio de las encinas (castellà) Cerambyx cerdo (Lucas, 1842) A la Península i Balears subespècie mirbeckii.

Es tracta d’un insecte xilòfag força gran, d’ entre 25 i 62 mm. de longitud. Tot i que acostuma a colonitzar parts mortes de les plantes, els danys més greus s’acostumen a apreciar en el gènere Quercus, principalment en alzines i alzines sureres. Els seus hàbits en gran mesura crepusculars i nocturns els porten a aixecar el vol entre els mesos de juny i setembre. Les femelles dipositen els seus ous a l’ interior del tronc i a les branques més gruixudes. Uns dies desprès els ous eclosionen i les larves comencen a penetrar a l’ interior. El desenvolupament larvari pot allargar-se entre dos i tres anys i donar lloc a grans galeries el•líptiques a la part maderable del tronc. La pupació la fa sortir a l’exterior i poc temps desprès torna a l’ interior on està més protegida per poder transformar-se en imago o insecte perfecte al voltant dels primers mesos de la tardor, tot i que es mantindrà recollida fins a la propera primavera depenent de les temperatures.

La colonització

Aquesta espècie acostuma a atacar arbres malalts o decrèpits accelerant la seva destrucció; no obstant això les males pràctiques com les podes abusives o mal fetes han facilitat la colonització d’arbres més sans, ja que aquest coleòpter prefereix facilitar- se l’entrada a partir dels talls de poda mal cicatritzats. Durant anys la fusta d’alzina servia per calentar i cuinar. Les tales es repetien sovint i les brotades serviren també per a fer carbó. L’alzinar es va antropitzar, és a dir, es va adaptar a la intervenció humana. Les pràctiques forestals dels pagesos buscaven optimitzar i maximitzar la producció de llenyes provocant d’aquesta manera la selecció dels millors arbres i la seva robustesa. Eliminant els malalts o mal formats aconseguint un aprofitament de policia que redundava en una bona salut del bosc. L’arribada de nous combustibles, gas, electricitat, etc. va fer aturar aquesta activitat provocant el debilitament dels alzinars i l’aparició de plagues i malalties. Cerambyx cerdo troba aquí el seu nínxol ecològic en els arbres més vells arribant inclús a colonitzar altres més joves i sans.

Insecte protegit

Aquest insecte està protegit a l’àmbit de la Unió Europea a l’annex IV de la Directiva hàbitat- fauna-flora (DOCE, de 22 de juliol de 1992 a l’annex II espècies de fauna especialment protegides per el Conveni de Berna, de 29 de setembre de 1979).

Aquesta incongruència aparent, consistent en protegir com animal amenaçat aquell que es comporta com una plaga, queda resolta a favor seu si tenim en compte el que hem esmentat anteriorment. Tanmateix els estudis en pro de la biodiversitat que des de fa anys pacient i silenciosament s’han fet des del Parc de Collserola i dirigits des de Can Balasc han sumat aquesta espècie a onze més per aconseguir la inclusió del Parc finalment a la Xarxa Natura 2000.

La Xarxa Natura 2000 és una xarxa europea referida a la conservació de fauna i flora silvestres, també anomenada Directiva d’ Hàbitats. Ha de permetre assolir els objectius establerts per el Conveni sobre la Diversitat Biològica aprovat a la Cimera de la Terra de Río de Janeiro.